-
Motí del te
El Boston Tea Party va ser una manifestació de colons nord-americans contra Gran Bretanya i es considera un preludi de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Una càrrega completa de te va ser llençada a l'aigua el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston. -
Declaració americana de 1776
A Filadèlfia, el 4 de juliol de 1776, els representants de les tretze colònies van proclamar la Declaració d'Independència. El mateix any es va signar a Virgínia la Declaració de Drets (els drets de les persones i les seves llibertats segons el pensament il·lustrat). -
Batalla de Yorktown
Entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781 va tenir lloc la batalla de Yorktown durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. -
Batalla de YorkTown
El 19 d'octubre de 1718 s'acaba la batalla de YorkTown. Van guanyar els nord-americans i van perdre els britànics. -
Period: to
Revolució francesa
A França, la societat era estamental i hi va haver un gran conflicte entre dos règims polítics, la monarquia absolutista, i la classe burguesa. La monarquia absoluta era una forma de govern en què el rei exercia una autoritat total sobre el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial. La Bastilla va ser capturada el 14 de juliol mentre la població custodiava l'Assamblea Nacional. -
Presa de la Bastilla
Els parisencs temien una intervenció de les tropes del Rei i per això van assaltar la bastilla el 14 de juliol de 1789. -
Declaració dels drets de l'home i el ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà va ser aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789 i es va convertir en una part important de la Revolució Francesa. Aquest document establia els drets fonamentals dels ciutadans menys les dones. -
Monarquia constitucional
El Regne de França va ser governat per una monarquia constitucional, a diferència de la monarquia absoluta que havia vingut abans. Es van proclamar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, i es van eliminar els privilegis feudals. La burgesia es va oposar als aristòcrates i al clergat, i la Constitució va ser aprovada l'any 1791 i va ser administrada per la burgesia. -
Period: to
Convenció Nacional
Del 20 de setembre de 1792 al 4 de gener de 1793, quan va començar la Revolució Francesa, la Convenció Nacional va governar França (26 d'octubre de 1795). El poder es va transferir al Directori després de la seva dissolució. -
Period: to
El Directori
Tement la radicalització dels jacobins, la burgesia conservadora va organitzar un cop d'Estat el 1794. El 1795 es va redactar una nova constitució i es va donar el control del govern a un Directori. La batalla contra les nacions imperialistes europees va continuar durant aquest temps i, com a resultat, l'exèrcit va tenir un paper important en la Revolució i la seguretat de França. -
Period: to
El Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 9 de novembre de 1799 fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. -
Period: to
La I república francesa
Les SANS CULOTTES van iniciar una nova revolució perquè encara no havien aconseguit els seus drets i llibertats. El sector més radical (els JACOBINS) va enderrocar els TULLERIES, va prendre el control i va declarar la independència. Va establir el Comitè de Salvació Pública sota la direcció de Robespierre (tribunals revolucionaris). La nova constitució, que donava suport a les regulacions socials i al control de preus, va ser redactada per la nova assemblea o convenció nacional. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. La flota franco-espanyola va ser derrotada per la flota britànica. -
Period: to
El Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena, de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. -
Batalla de Waterloo
El 18 de juny de 1815, les forces imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces anglo-prussianes encapçalades per Wellington es van enfrontar en la batalla de Waterloo. Va ser una victòria dels anglesos i dels prússians. -
Period: to
Cicle revolucionari de 1820
Les primeres revoltes liberals van ser insurreccions armades de militars recolzades per la burgesia. A Espanya, el pronunciament militar de Rafael Riego va instaurar un règim liberal que va durar tres anys. En el regne de les Dues Sicílies i a Sardenya també es van produir insurrecions. A Grècia es va produir una revolta nacionalista, que el 1829 va aconseguir la independència de l'Imperi otomà. -
Period: to
Cicle revolucionari de 1830
Es produir una nova onada revolucianària formada per la burgesia i les classes populars.
A França, la revolta va enderrocar el rei absolutista Carles X i va instaurar una monarquia liberal sota el regnat de Lluís Felip d'Orleans.
La revolta a França es va estendre al nord d'Itàlia, Polònia, Suïssa i Prússia, encara que tots els països van fracassar. A Bèlgica,la revolta va culminar amb la seva independència dels Països Baixos i la instauració d'una monarquia constitucional -
Period: to
La primavera dels pobles: 1848
A França, l'aixaecament popular acabà amb la monarquia, proclamà la II República i establí el sufragi universal. A Suïssa i el regne de les Dues Sicílies, la revolució va instaurar sengles constitucions liberals.
A Berlín, la revolució liberal s'uní amb la reivindicació de la unitat alemanya sota la corona del rei de Prússia.
A l'Imperi austríac, una revolta liberal a Viena i alçaments nacionalistes a Bohèmia, Hòngria i el nord d'Itàlia van obligar a dimitir el canceller Metternich.
