L'edad Mitjana

Edat mitjana

476

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492.

Guifré I el pelos

878

fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). . Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.

Sunyer I

911

fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947). Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.

Miró l

947

fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II.

Ramon Borrell

992

fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).Fill gran del comte Borrell II i de la seva primera dona Letgarda de Tolosa.Associat al poder pel seu pare el 986,va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. Vora el 991 es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus.

Ermessenda de Carcassona

992

va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.Va estar casada des del 991,amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Almodis de la Marca

1052

fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).En l'elaboració del dret feudal hi hagué dues dones que en van ser unes apassionades i defensores, dues comtesses del segle XI, Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Ermessenda de Carcassona nasqué l'any 975, filla dels comtes de Carcassona, Roger i Adelaida. El 993 es casà amb el comte Ramon Borrell I (972-1017).

Almodis de la Marca

1052

fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia de Rasès.[3] Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà.

Berenguer Ramon II

1076

fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, perquè no se n'havia determinat l'herència.

Ramon Berenguer III

1097

fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131). En llatí, Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes.Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva muller, Mafalda de Pulla-Calàbria, la qual succeí en el tron comtal de Barcelona.

Ramon Berenguer IV

1131

fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II. En llatí: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio.

Alfons el Cast

1162

fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys.

Alfons III el Benigne

1227

Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols. Accedí a la línia successòria el 1319 quan el seu germà major i hereu de la Corona Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament.

Alfons II el Franc

1285

fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).

Jaume II el Just

1291

Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó

Pere III el Cerimoniós

1336

signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Joan I el caçador

1387

Va néixer a la ciutat de Perpinyà el 27 de desembre de 1350. Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós i de la seva esposa, i cosina segona, Elionor de Sicília. El seu naixement va donar solució al problema successori .

Martí I

1396

va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legítima .

Ferran I D'Antequera

1412

fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Alfons IV el Magnànim

1416

fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.
A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I. Entrà als estats de la Corona d'Aragó, que en un futur heretaria, als 16 anys.

Joan II

1458

Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc. Fou germà d'Alfons el Magnànim, al qual succeí a la seva mort.

Enric IV de Castella

1462

fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).Va néixer a la cort de Valladolid el 25 de gener de 1425 fill del rei Joan II de Castella i la seva primera esposa, Maria d'Aragó, i fou nomenat príncep d'Astúries, i per tant hereu del regne, al seu naixement. Fou germanastre d'Isabel la Catòlica, nascuda del segon matrimoni del seu pare amb Isabel de Portugal.