-
4000 BCE
Babilonis
L'imperi babiloni es va fundar el 1792. Les primeres activitats astronòmiques que coneixem daten del segle VIII a.C.
Durant el segle VII aC els astrònoms babilònics desenvoluparen un nou enfocament empíric per l'astronomia. Comencen estudiant filosòficament la naturalesa ideal de l'univers i començaren a usar una lògica interna amb el seu sistema predictiu dels sistemes planetaris.Aquesta nova aproximació va ser adoptada i desenvolupada pels grecs i hel·lenístics. -
4000 BCE
Xinesos
L'astronomia xinesa és la més antiga que l'occidental.
Els xinesos van començar a realitzar estudis meticulosos astronòmics al 4000 a.C. .Van crear uns calendaris molt presios i van fer mapes estel·lars. A part d'això els primers eclipsis lunars i els seus astrònoms van veure les taques del sol sense cap instrument. Al 1000 a.C. van contemplar l'aurora boreal i van ser el primers en registrar el pas del cometa Halley -
3150 BCE
Egipcis
Els egipcis van observar que les estrelles realitzen un gir complet en 365 dies. Aquest cicle concorda amb el de les estacions. Els egipcis utilitzaven un calendari basat en aquest cicle, per la qual cosa cal suposar que utilitzaven l'observació astronòmica de manera sistemàtica des del quart mil·lenni. L'any civil egipci tenia 12 mesos de 30 dies, més 5 dies anomenats epagómenos. La diferència era de ¼ de dia respecte a l'any solar. No utilitzaven anys de traspàs. -
2000 BCE
Maies
El calendari maia, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues hores cada 481 anys, una precisió no superada per l’astronomia europea fins a l’any 1582, quan es va aplicar la reforma gregoriana del calendari.
Els maies calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17 segons. També coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna, i eren capaços de preveure els eclipsis amb tota precisió. -
886 BCE
Pitàgores de Samos
Va plantejar tres paradigmes:
- Els planetes, el sol, la lluna i les estrelles es mouen en orbites circulars perfectes.
- La velocitat dels astres és perfectament uniforme.
- La terra es troba al centre exacte dels cossos celestes.
Aquest paradigmes van ser seguits fidelment pels seus deixebles i varen significar el punt de partida de les teories geocèntriques. -
624 BCE
Tales de Milet
Va ser capas de determinar quan la lluna passaria davant del sol bloquejant la vista a la seva part del mon. Va proposar teories per explicar i preveure el solstici d'estiu, els equinoccis, quan l'alba i el capvespre tenen dotze hores de diferència -
427 BCE
Plató d’Atenes
Els pensaments sobre l'astronomia de Plató:
L'astronomia té no només un interes teòric sino també pràctic. Les seves teories astronòmiques estan vinculades amb l'anomenada " Filosofia no escrita". S'estudia aquesta concepció platònica en amb dos nivells, teòric i pràctic, a través de l'analisis de certs paisatges i senyala la seva significació per l'ètica -
384 BCE
Aristòtil d'Estaguira
Aristòtil afirma que la terra es rodona i no plana amb tres arguments:
- Els eclipses lunars sempre s'observa que l'ombra de la terra a la lluna té forma d'arc de circumferència.
-La diferència en la posició aparent de l'estrella polar entre Grècia i Egipte , que fins i tot et permet de fer un càlcul de la mida de la terra en uns 80.000 km de circumferència.
- En el mar quan un vaixell apareix a l'horitzó es veuen primer les veles i després el casc del vaixell. -
276 BCE
Eratòstenes de Cirene
Gracies a un estudi trobat a la biblioteca d'Alexandria Eratòstenes va realitzar observacions del migdia del solstici d'estiu en el qual va descobrir que la llum solar insidia verticalment en un pou d'aigua, llavors va concluir que si la terra era plana les ombres no serien així. Gràcies a això utilitzant la distància recorreguda entre dos ciutats i l'angle mig de les ombres va calcular que la circumferència de la terra que eren un 40.000 km. -
230 BCE
Aristarc de Samos
Aristarc va calcular que la Terra es troba uns 18 cops més lluny del sol que de la lluna i que el sol es 300 vegades més gran que la Terra.
Aristarc va formular una teoria heliocèntrica. Les estrelles romanen fixes mentre els planetes giren en orbites al voltant d'aquestes. Encara que no el van creure aquesta teoria va afirmar-se gracies al sistema de Copèrnic al any 1500 dC.
A part d'això Aristarc va perfeccionar la teoria de que la Terra gira sobre el seu propi eix. -
190 BCE
Hiparc de Nicea
Només a sobreviscut un dels seus treballs anomenat " Commentary on Aratus and Eudoxus". Aquest està dividit en tres llibres. El primer anomena i descriu les constel·lacions i en el segon publica els seus càlculs sobre la sortida i entrada de les constel·lacions i el tercer dona una llista d'estrelles brillants. Per fer-los no va utilitzar un sol sistema de coordenades sino un sistema barrejat de varis tipus d'elles. -
135 BCE
Posidoni d’Apamea
Va idear un mètode per mesurar la circumferència terrestre. Però cap de les seves obres ni el seu mètode de mesuració s'ha conservat -
100
Claudi Ptolomeu
Va proposar el sistema geocèntric en el qual la terra, immòbil, estava al centre de l'univers mentre el sol, la lluna, els planetes i les estrelles giraven al seu voltant en orbites circulars anomenades Ptolomeu epicicles -
408
Eudox de Cnidos
Deixebla de Plató que va viatjar a Egipte per completar la seva formació en astronomia. Va ser el primer en establir que la duració exacte de l'any solar era de 365 dies i 6 hores. També va explicar que el moviment del sol, la lluna i els plantes no era circular. -
Feb 19, 1473
Nicolau Copèrnic
Astrònom polonès conegut per la seva teoria heliocèntrica segons la qual el Sol es trobava al centre de l'univers i la Terra, que girava una vegada al dia sobre el seu eix. Completava cada any una volta al seu entorn. -
Dec 14, 1546
Tycho Brahe
El 1572 va apareixer una estrella al cel que va ser visible durant la dia durant un més. Brahe va mostrar que aquesta estava immòbil i fixa en relació a les altres estrelles, llavors va pensar que si l'estrella agués estat pròxima a la terra deuria desplaçar-se al cel com els planetes. Així doncs només va arribar a una única conclusió possible l'estrella deuria trobar-se molt més lluny que els altres planetes en l'àmbit de les estrelles. Els cels canviaven al igual que la terra. -
Feb 15, 1564
Galileo Galilei
Va perfeccionar el telescopi el qual va permetre fer grans observacions de la Via Làctia i el Sistema Solar amb les quals va rebutjar les idees d'Arisòtil. Va poder observar els quatre satèl·lits de Júpiter, va confirmar que la seva teoria del mon traslluint si que era canviant. Va afirmar que la Via Làctia era un conjunt d'estrelles, va descobrir l'anell de saturn, va descobrir les fases de Venus i Mart de les teories de Copèrnic... -
Dec 27, 1571
Johannes Kepler
Va inventar el telescopi Keplerià amb el qual va descobrir que Mart no recorria la seva orbita a una velocitat constant sinó amb una velocitat amb funció de la distància del planeta al sol. També va descobrir que el sol no es trobava al centre de l'el·lipse de Mart sinó en un `punt una mica desplaçat anomenat focus de l'el·lipse. Quan més a prop estava Mart del focus més ràpid anava i quan més lluny més lent -
Isaac Newton
Proporcionà les respostes del perquè les orbites eren el·lipses en comptes d'una altre forma qualsevol gràcies a llei universal de la gravitació que ell mateix va elaborar gràcies a una poma que li va caure al cap. -
William Herschel
El 1773 va construir un telescopi i començà amb l'observació d'estrelles dobles en busca del seu paral·lelisme i d'aquesta manera va descobrir que les estrelles binàries es mouen la una al voltant de l'altre al voltant d'un centre comú.
Al 1781 va realitzar un gran descobriment: el planeta Urà. -
Albert Einstein
Albert Einstein considerat el científic més important, conegut i popular del segle XX va descobrir la Teoria Especial de la Relativitat la qual va explicar el moviment de l'òrbita de Mercuri -
Edwin Powell Hubble
Gracies al "corrimiento rojo " Hubble va descobrir que hi havia una relació directe entre la distància d'una nebulosa i la seva velocitat de retrocediment. Hubble deia que això només tenia sentit si el propi univers inclòs l'espai entre galàxies s'estava expandint. Pensant això juntament amb Milton Humason va elaborar el postulat de la llei de Hubble sobre l'expansió de l'univers
