-
New Orleans
New Orleans era una ciutat portuària
amb molt de trànsit de vaixells i
mercaderies.
La fi de la Guerra de Cuba (1898) va omplir les botigues d’instruments musicals
provinents de les bandes militars. Els preus eren molt assequibles i molts negres
en van poder comprar. -
Period: to
L’estil New Orleans
Bandes de 6 a 9 músics formades per: Secció melòdica: trompeta (o corneta), clarinet i trombó. La trompeta feia la
melodia principal, el clarinet improvisava pels aguts i el trombó pels greus
(amb molts “glissandos”). Secció rítmica: banjo (o guitarra, piano),
tuba (o contrabaix) i “bateria”. Les melodies eren de ragtimes, blues o marxes
famoses.
La improvisació era col·lectiva. -
Period: to
Louis Armstrong
Trompetista, cantant i compositor. Va ser un dels més grans intèrprets de Jazz.
Fou un dels primers músics a abandonar la improvisació col·lectiva per
destacar la figura del solista. El seu estil de tocar la trompeta va influir tant en
els músics contemporanis com en els posteriors. -
L’estil Dixieland
El nou estil de música va ser tan exitós que moltes bandes de músics blancs el
van imitar. Aquesta música s’anomenà Dixieland (Terra del Sud), senzillament
per fer entendre que els músics que la interpreten són... blancs! -
L’estil Chicago
L’estil Chicago es desenvolupà a South Side , barri on es concentraven la majoria
de locals on tocaven els músics arribats de New Orleans. Tot i el predomini dels
músics negres, molts músics blancs comencen a incorporar-se a aquest nou
estil de música. L'aparició de les primeres companyies
discogràfiques i les emissores de ràdio van
ajudar molt a popularitzar el jazz, no tan sols a
EUA si no també a Europa.
Les bandes creixen fins a 10-12 músics i tocaven dins d’un local, sense
moviment. -
El Swing - New York
L’activitat es desenvolupa als clubs de l’antic barri residencial blanc de Harlem,
que es converteix en un barri només per la gent de color i on destaca el famós
“Cotton Club”, i als teatres de Broadway i Greenwich Village. -
Scat
Louis Armstrong va crear un nou estil de cant anomenat “scat”, un tipus d’improvisació vocal,
amb paraules sense sentit, amb la intenció de convertir la veu en un instrument
més. -
El Bebop
El bebop va ser forjat sobretot al mític barri de Harlem a Nova York,
concretament al club Minton’s Playhouse, on aquests músics negres es
trobaven, fora del seu horari de treball. Jam Sessions:
En aquesta època es popularitzen les jam sessions, trobades informals on
músics de jazz improvisen sense haver d'assajar prèviament, senzillament per
plaer dels mateixos músics. -
Cool-Jazz
Va néixer com a oposició del nerviosisme i frenesí del bebop. Buscava una
expressió musical dominada per l’equilibri, la racionalitat i un so molt ben cuidat,
tot dins d’un cert desapassionament. Era un jazz íntim. Els instruments s’expressen en un registre mitjà, sense tants salts, amb un so
més recte i suau. Un artista conegut d'aquest estil va ser Miles Davis. -
Free-Jazz
Davant d’aquesta proposta musical, l’actitud de l’oient va canviar. El
“free-jazz” ja no seguia les previsions de l’oient, sinó que era ell qui havia de seguir
la música sense cap regla preestablerta. Les característiques eren:
- L'atonalitat, és a dir, el no ús de l’ordre harmònic.
- Una nova concepció rítmica on es dilueixen tots els conceptes de tempo
regular, “beat”, simetria...
Un artista conegut d'aquest estil va ser Ornette Coleman. -
Jazz-Fusion
Amb aquest nom es va entendre una música que feia síntesi amb elements procedents del
jazz i elements procedents d’altres músiques.
Hi va haver un gran ús d’instruments electrònics i, per tant, d’amplificadors, distorsionadors... La
tecnologia es va convertir en un nou instrument.
Un artista conegut d'aquest estil va ser Miles Davis.