-
Neixement
Neix a Flogeroles Osona -
Estudis
Comença els estudis al seminari de Vic -
Period: to
Residència
Del 1863 al 1871 residí a can Tona, una masia a mig camí entre Vic i Folgueroles, on escriví les seves primeres obres literàries. -
Primer premi Jocs Florals a Barcelona
El seu primer poema epic Dos màrtins de ma pàtria (1865) -
Period: to
Es fa capellà de vaixell
Després d'un curt vicariat a Vinyoles d'Orís (1871-1873), i afectat de fortes cefalàlgies, passà dos anys fent el trajecte d'Espanya a Cuba, com a capellà de vaixell, en els vapors de la Companyia Transatlàntica d'Antoni López, futur marquès de Comillas. -
Es fa capellà de la família
El 1877 entrà al seu servei com a capellà de la família, i sis anys més tard li fou confiat el càrrec d'almoiner. -
L’Atlantida
El 1877 obtenia un premi als Jocs Florals de Barcelona per L’Atlàntida que aconsegrava Verdaguer com el primer poeta català de l’epoca -
Canigó
El punt culminant de l'etapa de plenitud és Canigó (1886). Aquest segon gran poema èpic serveix al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de L'Atlàntida. L'escriu prenent com a base elements de primera mà aplegats a partir de resseguir, entre el 1879 i el 1884, el Pirineu català. -
Es expulsat per l’església
A partir del 1889 entrà en contacte amb vidents i practicants d'exorcismes, i es convertí aviat en propagador d'aquestes activitats, poc aconsellades per l'Església i prohibides pel bisbe de Barcelona. -
S’establí al santuari marià de la Gleva (Osona)
Després d'alguns dies al palau episcopal de Vic, al maig del 1893 Verdaguer s'instal·là al santuari marià de la Gleva (Osona), on residí dos anys -
Abandona Gleva i s’establí a Barcelona
Per l'abril del 1895, contravenint a les ordres del seu bisbe, abandonà la Gleva i s'establí a Barcelona, al domicili particular de la família Duran -una vídua i dues filles-, amb la qual havia entrat en relació alguns anys abans -
Mort
Adscrit amb un benefici a l'església de Betlem, visqué els darrers anys a Barcelona, fins que, víctima de la tuberculosi, i després d'una llarga malaltia, fou traslladat a la Vil·la Joana de Vallvidrera, on morí el dia 10 de juny de 1902. Tres dies després, fou enterrat al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, enmig de la manifestació de dol més impressionant de la història de Catalunya.