Eix cronològic Història de la filosofia

By laa_nutriaa
  • 625 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Formava part del període dels presocràtics. Va morir en 548 a.C.
    Era un filòsof grec, del qual va nèixer en la ciutat jònica de Milet (per això el seu nom) a prop de la vora del mar Egeu.
    Els interessos principals que tenia Tales de Milet eren: les matemàtiques, l'astronomia i la política. Se'l va considerar un dels fundadors de la filosofia occidental. Va crear l'escola de Milet.
  • Period: 625 BCE to 65

    Història Filosofia antiga

  • 586 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
    Formava part del període de presocràtics. Va morir en la dècada del 490 a.C.
    Era un filòsof i matemàtic grec. Els seus ensenyaments eren coneguts a la Magna Grècia, sobre tot, va influir les filosofies de Plató i Aristòtil.
    Era fill de Mnèsarc, el qual era un gravador de joies a l'illa de Samos.
    L'ensenyament que ell feia s'anomenava metempsicosi o també anomenat "transmigració de les ànimes".
  • 535 BCE

    Heràclit

    Heràclit
    Formava part del període de presocràtics. Va morir en la dècada de 470 a.C.
    Va ser un filòsof presocràtic natural d'Efes, localitzat a l'Àsia Menor.
    Estava considerat un filòsof de l'escola jònica (abans s'anomenava Escola de Milet).
    Era un deixeble d'Hipàs de Metapont, el qual era un pitagòric i de Xenòfanes de Colofó, que era un eleàtic. Era un dels mestres de Plató.
  • 515 BCE

    Parmènides

    Parmènides
    Era del període de filòsofs presòcratics. Va morir en 470 aC.
    Parmènides era un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia.
    Va nèixer a a la colònia grega d'Èlea, específicament a la Magna Grècia.
    Era alumne de Xenòfanes i va ser mestre Zenó d'Èlea i de Melissos (era un dels seus membres més importants), ell perteneixia a l'escola d'Èlea.
    Parmènides deia "només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses" ja que deia que l'únic camí per arribar a la veritat era la raó.
  • 490 BCE

    Protàgores

    Protàgores
    Era un dels filòsofs que perteneixia al període de filòsofs sofistes. Va morir en el 420 a.C.
    Era un filòsof de l'antiga Grècia, justament a l'Abdera. Protàgores era fill de d'Artemó. Va ser admitar perquè pels seus coneixements va arribar a saber l'ús correcte de les paraules o 'ortoepeia'. Plató l'anomenava com a l'inventor del paper del sofista professional o professor de "virtut".
  • 485 BCE

    Gòrgies

    Gòrgies
    Era un filòsof sofista grec. Va nèixer a Leontins (Sicília). Va viatjar per tota Grècia en ciutat per ciutat per així donar l'ensenyament i pràctica de la retòrica, tot això ho feia ja que era sofista. Va morir en el 391 a.C. Era contemporani de Protàgores i va ser deixeble d'Empèdocles. Va arribar a tindre tesis nihilistes per l'influència de l'escola eleàtica.
  • 469 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Era un filòsof de l'antiga Grècia, se'l considerava el fundador de la filosofia occidental encara que ja existien filòsofs anteriorment. Sòcrates va ser el mestre de Plató, donava les classes en els carrers d'Atenes, però també les feia en el gimnàs.
    A través de descripció de Plató, Sòcrates va obtenir el renom per la seva contribució al camp de l'ètica. Va arribar al mètode pedagògic, el qual tractava en fer una sèrie de qüestions amb la finalitat de no d'obtenir respostes concretes.
  • 427 BCE

    Plató

    Plató
    Va morir en el 347 a.C. Era un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
    Va desenvolupar el sistema filosòfic anomenat platonisme. Va estudiar en l'Acadèmia, sent alumne de Sòcrates. Plató va ser el mestre d'Aristòtil. Va ser anomenat 'socràtic major'. El seu treball més important va ser La República, en el qual va ser la seva visió d'un estat "ideal".
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Va morir en el 322 a.C. Va ser un filòsof de l'antiga Grècia. Era un dels grans pensadors de la humanitat.
    Va arribar a dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia cap a la biologia, des de les matemàtiques fins cap a la psicologia.
    Va arribar a estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia, però dins de la filosofia, va escriure sobre l'estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia.
  • 342 BCE

    Epicur

    Epicur
    Va morir en el 270 a.C. Era una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística. Va fundar una escola justament amb el seu nom: Epicureisme. Els aspectes que ell resaltava a la seva escola eren les doctrines de l'hedonisme racional i l'atomisme. Va arribar a escriure més de 300 obres sobre molts temes.
  • 8 BCE

    Séneca

    Séneca
    Va morir en el 65 d.C. Era un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i en una obra que va fer era humorista.
    Era fill de l'orador Marco Anneo Sèneca. Va arribar a ser qüestor, pretor, senador i cònsol sufecte durant els governs de Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Sobre tot va ser tutor i conseller de l'emperador Neró.
    Séneca va destacar per intel·lectual i per polític.
  • 354

    Agustí d'Hipona

    Agustí d'Hipona
    Va morir en el 430 d.C. Va ser una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, fins al punt d'arribar a ser un dels pares de l'Església.
    És considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental.
  • Period: 354 to 1349

    Història Filosofia Medieval

  • 1225

    Tomàs d'Aquino

    Tomàs d'Aquino
    Va morir en el 1274 d.C. Va ser un dels filòsofsteòlegs més importants de l'Edat Mitjana. Va arribar a proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i en les idees aristotèliques.
    Va obtenir influències destacables de Plató, Agustí d'Hipona, i també de Averrois i Maimònides.
  • 1287

    Guillem d'Ockam

    Guillem d'Ockam
    Va morir en el 1349 d.C. Era un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès. Guillem d'Ockam es considera una de les figures més importants del pensament medieval. Va estar en el centre de les principals controvèrsies intel·lectuals i polítiques del segle XIV.

  • Descartes

    Descartes
    Va morir en el 1650 d.C. Va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII. També era conegut per les seves obres de matemàtiques i per les seves diferents branques cap a la ciència.
    És considerat el pare de la filosofia moderna, ja que va ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica.
  • Period: to

    Història Filosofia Moderna

  • Locke

    Locke
    Va morir en el 1704 d.C. Era un filòsof empirista anglès, del qual va treballar amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia. També és conegut com el pare del Liberalisme clàssic.

  • Hume

    Hume
    Va morir en el 1776 d.C. Va ser un filòsof escocés importantdel segle XVIII. És considerat el més important dels empiristes britànics. En 1734 va escriure la seva obra més important: 'A Treatise of Human Nature'.
    Per a ell la filosofia no sap res amb certesa ja que no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella ciència de la qual totes les altres depenen.

  • Kant

    Kant
    Va morir en el 1804 d.C. Era un destacat filòsof prussià.
    Era alumne de Martin Knutzen, el qual introduïa la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff.
    En la seva primera època es va dedicar als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff.

  • Marx

    Marx
    Va morir en el 1883 d.C. Era un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. Va tractar una gran varietat de temes.
    És conegut per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del 'Manifest comunista'.
    Era el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme juntament amb Friedrich Engels.
  • Period: to

    Història Filosofia Contemporània

  • Nietzsche

    Nietzsche
    Va morir en el 1900 d.C. Va ser un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.
    Nietzsche va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental cap a la reconstrucció dels conceptes que les integren.
    En el segle XX Nietzsche va rebre un ampli reconeixement com una figura significativa en la filosofia moderna.

  • Freud

    Freud
    Va morir en el 1939 d.C. Era metge i neuròleg i va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. Va ser qui va inventar una teoria psicologia, i un mètode de tractament de trastorns, la psicoanàlisi. És considerat el pare d'un llarg moviment filosòfic.

  • Ortega y Gasset

    Ortega y Gasset
    Va morir en el 1955 d.C. Va ser un filòsof i assagista espanyol. Va exposar la principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica, del qual estava situat en el moviment del noucentisme.

  • Heidegger

    Heidegger
    Va morir en el 1976 d.C. Era part de la Filosofia Contemporània però justament en el període de l'existencialisme.
    Era un filòsof alemany, del qual és considerat com un dels filòsofs més importants del segle XX. És molt conegut per les seves contribucions a la fenomenologia, l'hermenèutica i l'existencialisme.

  • Gadamer

    Gadamer
    Va morir en el 2002. Era part de la Filosofia Contemporània però justament en el període de hermenèutica.
    Va ser un filòsof alemany, del qual va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga.
    Va estar tota la seva vida lligat al món universitari i va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme.
    Va afirmar que és impossible assolir l'objectivitat, de manera que el significat d'allò que envolta l'ésser humà s'ha d'assolir per consens.

  • Maria Zambrano

    Maria Zambrano
    Va morir en el 1991 d.C. Va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola. La seva extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no es va reconèixer a Espanya fins a l'últim quart del segle XX.
    Quan ja era una anciana, Maria va rebre dos premis: Premi Príncep d'Astúries (1981) i Premi Cervantes (1988).

  • Sartre

    Sartre
    Va morir en el 1980 d.C. Era part de la Filosofia Contemporània però justament en el període de l'existencialisme.
    Era un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (de teatre, novel·la i periodisme) francès. És considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francès del segle XX. Va ser una de les figures clau de la filosofia de l'existencialisme i de la fenomenologia.
    En 1964 va guanyar un Premi Nobel de literatura.

  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    Va morir en el 1975 d.C. Era una politòloga alemanya d'origen jueu.
    Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat. Moltes vegades, Hannah ha estat descrita com a filòsofa encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria.

  • Habermas

    Habermas
    És un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i de dret).
    És el principal representant de la Segona Generació de l'Escola de Frankfurt i també un dels exponents de la Teoria Crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social.