-
Period: to
Regència de Maria Cristina
Alhora que es desenvolupava la guerra carlina, la monarquia borbònica evolucionava des de l’absolutisme moderat al liberalisme progressista.
El 1837 es varen fer unes eleccions que varen guanyar els moderats, la regent feia costat a aquesta política i es va enfrontar amb els progressistes; tot plegat va originar un moviment insurreccional i Maria Cristina, abans que donar suport als progressistes va dimitir. -
L'Estatut reial
l’Estatut reial no va satisfer les expectatives dels liberals, ja que era poc més que una convocatòria a Corts, però a on quedava reservada a la Corona tota la iniciativa legislativa.
Les Corts només podrien rectificar o refusar els projectes de llei elaborats pel govern. El sufragi per votar les Corts (bicamerals) era molt restringit, ja que només el 0,15% de la població espanyola tenia dret a vot. https://www.congreso.es/en/web/guest/cem/estreal1834 -
Constitució del ‘37
El govern progressista del 36 també va aprovar una nova Constitució el 1837. En un principi havia de ser una actualització de la C. del 12, però va canviar tant que es considera una nova constitució. La nova constitució és una barreja d’aspectes progressistes i moderats. Però mantenia el principi de sobirania nacional (al preàmbul), tenia una àmplia declaració de drets dels ciutadans i la divisió de poders. https://www.congreso.es/constitucion/ficheros/historicas/cons_1837.pdf -
Period: to
Regència d’Espartero
Espartero en realitat va governar de manera autoritària. Això va posar-lo en contra de la burgesia catalana i les classes populars que treballaven a les fàbriques i Barcelona es van aixecar. Els moderats van aprofitar l’ocasió per conspirar i arribar al poder (Narváez). Espartero s’exilià i les Corts van decidir avançar la majoria d’edat d’Isabel II i la proclamaren reina als tretze anys. -
Bombardeig Barna
El bombardeig de Barcelona del 3 de desembre de 1842 va ser un fet produït a Espanya durant la regència d'Esparter en el regnat d'Isabel II. Va ser ordenat pel Govern, a proposta del regent, el general Esparter, per a acabar amb una insurrecció que s'havia iniciat a Barcelona el mes anterior i que havia obligat l'Exèrcit a refugiar-se al castell de Montjuïc. https://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeo_de_Barcelona_(1842) -
Period: to
Dècada moderada
En 1843, el general Narváez, mitjançant un pronunciament militar, va posar fi a la regència d'Esparter. Per a evitar el retorn de María Cristina com a regent, es va proclamar a Isabel II major d'edat amb 13 anys (1844) i assumia el tron d'Espanya, encarregant la formació de govern a Narváez, el gran protagonista de la dècada. https://ayeryhoyrevista.com/la-decada-moderada-1844-1854/ -
Constitució de 1845
Una de les primeres coses que fa Narvaez és la Constitució de 1845 de caràcter moderat on defineix com seran les corts: bicamerals dividides en congrés i senat elegit cada 5 anys encara que la reina segueix estant per damunt del congrés. -
Segona guerra carlina
Guerra dels Matiners (1846) a zones rurals de Catalunya per diverses raons: el fracàs de casar Isabel II amb un carlí, crisi econòmica i impopulars imposats. Coneguda com a "guerra de l'alba", van intentar expandir-la, però va fallar en altres regions. Tot i Cabrera liderant un petit exèrcit carlí, van ser derrotats per l'exèrcit isabelí. Després, Narváez va atorgar amnistia als carlins. -
Period: to
Bienni progressista
En dos anys, es van implementar reformes econòmiques, lleis de societats i ferrocarrils, i la Desamortització de Madoz el 1855 va generar recursos en vendre béns. Van intentar establir un sistema polític progressista amb una constitució no promulgada el 1856, però van enfrontar desafiaments com l'aixecament carlí i conflictes socials. -
Llei de ferrocarrils
La Llei General de Ferrocarrils de 1855 va impulsar el ràpid creixement de la xarxa ferroviària a Espanya, passant de 28 km el 1855 a 6,124 km el 1875. El finançament, principalment privat, va provenir de bancs francesos, gràcies a avantatges estatals com una rendibilitat garantida del 6%. Tot i això, la diferència d'ample de vies amb Europa va dificultar els intercanvis i va augmentar costos. L'estructura radial de la xarxa es va centrar a Madrid i va consolidar un Estat centralitzat. -
Period: to
Darrers anys
Durant el període, la Unió Liberal d'O'Donnell lidera el moderantisme (1856-1863), destacant per la llei Moyano contra l'analfabetisme i la participació en guerres com la d'Àfrica. La llei Moyano estableix nivells educatius, prioritzant la gratuïtat i l'obligatorietat de l'educació primària. O'Donnell dimiteix el 1863 a causa d'oposició i crisi econòmica, donant pas a un govern moderat fins al 1868, marcant l'inici del sexenni democràtic. -
Constitució del '56
En la Història constitucional d'Espanya existeixen dues Constitucions que, en realitat, no ho van ser mai perquè no van ser aprovades. El text constitucional és important perquè pretenia establir el model liberal progressista espanyol enfront del moderat que, en realitat, va ser el predominant, quan no monopolístic, a l'Espanya liberal. https://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/constitucion-non-nata-1856/20161205180431134509.html -
Llei Moyano
L’objectiu de la llei Moyano era baixar la taxa d’analfabetisme que era la més alta de tota Europa. Dividia l’educació en 3 nivells. L’etapa primària (de 6 a 9 anys) seria gratuïta i obligatòria encara que depenia de la voluntat d’ajuntaments i iniciativa privada. L’educació mitjana es preveia amb la creació d’instituts que podien ser privats en instituts religiosos i una ensenyança superior a universitats reservada per l’estat. -
Llei aranzelària
El 9 de juliol de 1841 s'aprova una nova llei aranzelària, que flexibilitza el sistema comercial.
Van ser anys de continus enfrontaments entre moderats i liberals. María Cristina des de París continua instigant en suport dels moderats. https://www.congreso.es/en/web/guest/cem/regespartero#:~:text=Baldomero%20Espartero%20es%20elegido%20Regente%20por%20179%20votos%2C,nueva%20ley%20arancelaria%2C%20que%20flexibiliza%20el%20sistema%20comercial.