-
Telègraf de Salvà i Campillo
El 1795 el metge i físic Francesc Salvà i Campillo dugué a terme les primeres experiències telegràfiques conegudes al seu habitatge del carrer del Petritxol. -
Tèlegraf de Morse
El dispositiu de Morse està constituït per una estació transmissora i una estació receptora enllaçades les dues amb una línia constituïda per un sol fil conductor.
Quan en l'estació transmissora es tanca l'interruptor, una corrent activat l'electroimant que atreu una peça metàl·lica acabada en un punxó que pressiona una tira de paper.
Segons la durada de la pulsació de l'interruptor, la combinació de punts i ratlles serà diferent i es podrà traduir en lletres mitjançant l'ús del codi Morse. -
Telègraf
El telègraf el va inventar Samuel Morse. S’utilitzava per a comunicar-se amb codi Morse. La idea va sorgir de la guerra per poder comunicar-se.
El telègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància. El de més ampli ús al llarg del temps ha sigut el telègraf elèctric, encara que també s'han utilitzat telègrafs òptics de diferents formes i modalitats funcionals. -
Telègraf de Huygens
El telègraf de Huygens es basa en dos rodes que contenen tots els símbols o caràcters que es poden transmetre i giren, sincronitzades, a la mateixa velocitat. Llavors, si una roda del transmissor té, diguem-ne, la M a baix, el receptor també. Això permet que, transmetent un pols en el moment adequat, el receptor imprimeixi el caràcter corresponent.
La velocitat de transmissió era inferior a la del sistema Morse, i depenia del telegrafista. -
Telègraf de Baudot
Es basa en la codificació dels caràcters, no en la posició d'un únic pols, sinó en cinc clots o intervals de temps en els que es podia transmetre un pols o no. Així tenia un codi binari de cinc bits que permetia transmetre 31 caràcters, a més de l'estat de repòs o "no transmet". És molt més ràpid que el telègraf de Huygens.
