-
Period: 1945 BCE to
Judici de Nuremburg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional. -
Period: 1945 BCE to 1945 BCE
ONU
L'Organització de les Nacions Unides és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. -
Period: 1945 BCE to
Conferència Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
derrota de tercer Reich
El Tercer Reich és el nom que rep el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme. La designació de Hitler com a canceller (30 de gener de 1933) significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat amb línia a les doctrines del nazisme: fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats il·limitades; substitució del sistema federal per una rígida centralització; -
Espanya es divideix en dos bàndols (juliol 1936): els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals): cal adjuntar un mapa de com queden dividides les dues zones a l'inici de la guerra civil
D'aquesta manera, l'Estat espanyol quedava dividit en dues zones completament antagòniques: d'una banda, l'Espanya nacional, aviat liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans; d'altra banda, l'Espanya republicana, que es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Revolta militar i les Canàries
Estava format per dos bàndols l'exercit nacional i l'exercit popular. S'inicià a Melilla des d'on s'estengué pel Protectorat Espanyol al Marroc, les Illes Canàries i diferents parts de la Península Ibèrica.
va terminar al 20 de juliol de 1936 -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
Rendició incondicional dels comandaments revoltats. El cop d'estat fracasa a Barcelona i Catalunya, que es mantenen fidels a la República.
Els moviments obrers assumeixen el control de sectors i recursos productius a la ciutat i a part del país . Comenca el 19 de juliol de 1936 i acaba el 20. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. Hi participaren un total de 27 països -
Bombardeig de Gernika (26/04/1937I i la Legió Cóndor
Va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
Els Fets del Maig de 1937
foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Bombardejos a Reus (26/03/1938
Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs, que va perdre bona part del darrer pis i de la teulada, així com la torreta de la cantonada, que no s’ha arribat a reconstruir. A més, les bombes van destruir una fàbrica de persianes i cremar un magatzem de roba. -
Entrada dels nacionals a Reus (15/01/1939)
Per commemorar aquesta data, i en el marc d’una programació més extensa sobre el 80è aniversari de la fi de la guerra organitzada per l’Ajuntament de Reus i Carrutxa, està previst que l’historiador Joan Navais realitzi la xerrada ‘Sang, suor i llàgrimes. La repressió franquista a Reus’ aquest dimarts a dos quarts de vuit al Centre Cultural El Castell. -
Caiguda de Catalunya (12/02/1939) i exili de molts republicans a França
Macià, van decidir substituir la República per la Generalitat de Catalunya. Poc després, el ... S'institucionalitzava, així, per primera vegada després de molts segles, l'autonomia i la ... Extretes del lloc web de l'Asociación de Republicans Estudiosos de València amb vista al que semblava la imminent caiguda de Madrid. -
Final de la guerra (1/04/1939)
signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, Va ser l'únic comunicat signat per Franco. El text definitiu va ser portat a tot córrer des del burgalès Palacio de la Isla, seu del govern franquista durant la guerra, fins al llavors estudi de Ràdio Nacional, en el proper Passeig del Espolón. Va ser llegit a les 22:30 per l'actor i locutor Fernando Fernández de Córdoba, amb entonació i èmfasis pròpies de la radiofonia d'aquells anys. -
Period: to
Batalla d' Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius (destruir les defenses aèries de Gran Bretanya o forçar al Regne Unit a abandonar la guerra forçant un armistici o la rendició) és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra. -
Period: to
Guerra del desert
Contra els propòsits de Mussolini, la Mediterrània era un llac britànic, controlat per la Royal Navy i les bases de Gibraltar i Alexandria. Hitler ja havia preparat l'operació Felix, que preveu l'assalt a Gibraltar per unitats especials alemanyes, ja que els seus informes descartaven als espanyols a poder conquerir-lo. Efectivament, Espanya havia estat devastada per la guerra civil i el seu exèrcit mancava d'equipaments moderns, gasolina i municions suficients. -
Period: to
Operació Barba- roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial. L'atac va ser per sorpresa, ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica havien signat un pacte de no agressió, Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. -
Period: to
Atac a pearl Harbo
L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. -
Period: to
Batalla de Guadacanal
La Batalla de Guadalcanal, també coneguda com a Campanya de Guadalcanal, foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic, la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, , l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó. El nom en clau de l'operació fou Watchtower . També van ser assaltades simultàniament les illes Florida, Tulagi, Gavutu i Tanambogo -
Period: to
Batalla de Stelingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad al sud-oest de la Unió Soviètica.Va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. Està entre les batalles més sagnants en la història de la guerra, amb les majors estimacions de baixes combinades, sumant gairebé dos milions. -
Period: to
Desenbarcament de Normandia
Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, esdevingué el 6 de juny de 1944, i l'Hora-H van ser les 6:30 AM. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit. -
Period: to
Bombes atòmiques sobre Houshina i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses.
