-
Period: to
Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal i va promoure la seva propagandística al Congrés Catalanista, aquest pretenia aplegar diverses tendendies, des del federalisme fins la primera associació catalanista La jove Catalunya, on van defenser la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se del interessos materials del país. -
Centre Català
El Centre Català va esenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i va crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat, qui va convocar el Segon Congrés Catalanista. -
Period: to
Segon Congrés Catalanista
Va ser convocat pel Centre Català, on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Memorial de Greuges
Redactat per organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i entitats catalanistes, per assolir més projecció pública al miting de Lotja. Va ser considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme. Es denunciava el centralisme, demanava el dret a impulsar la vida regional, defensava el proteccionisme i el dret civil català. Va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores. -
Lo Catalanisme de Valentí Almirall
Establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català. Havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya i va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Aquesta proposta va fracassar i Almirall va anar perdent suport perquè representava un catalanisme massa republicà per atreure la burgesia catalana i, d'altra banda, tenia un component social feble. -
Lliga de Catalunya
Va ser formada per les descrepàncies dins el Centre Català.
Tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica.
Comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Missatge a la Reina Regent
Iniciatives de la Lliga de Catalunya, On demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Period: to
Exposició Universal de Barcelona
Almirall va tenir una forta oposició que va contribuir al distanciament de la burguesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Reforma Codi Cívil
Va ser on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest. -
Vigativisme
Al catalanisme del republicanisme federal i caràcter progressist va ser consolidat altres opcions que van emergir amb força, consolidant el catalanisme conservador. Part del clero català va abandonar el carlisme i les posicions integristes i antiliberals per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors i en aquest transit va sorgir el vigativisme amb un paper important, moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques (catalisme conservador). -
Unió Catalanista
Va ser formada per la campanya contra el projecte de Codi Civil i la Lliga de Catalunya. Era una nova entitat que coordinava a tos els grups catalanistes comarcals, per que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions, que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Va tenir un gran suport a la Catalunya rural. Militància escassa pero l'estructura proporcionava amplitud geogràficaque afavoria difusió. -
La tradició catalana publicat per Josep Torra i Bages
Llibre on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, propietat i religió; refusava tot plantejament de canvi social, Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defesava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. En aquest sentit, el clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
Primers actes de la Unió a Manresa
Assemblea amb objectiu d’aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa, programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper de Catalunya en la vida política espanyola. Disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades. -
Protesta tancamet de caixes
Va impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador. Aquesta protesta va sorgi de la crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat.