-
1700 BCE
Moisès i l'Èxode
Cap al 1700 aC, els hebreus van emigrar a Egipte, on van viure uns quatre segles i, segons la tradició, van ser progressivament esclavitzats perquè van oblidar l’Aliança amb Déu. Però cap el 1300 aC, un d’ells, Moisès, va tenir una revelació. Se li va aparèixer el Déu d’Abraham, que se li va presentar com a Javhé, i li va dir que volia renovar l’Aliança amb el seu poble. Va prometre que els alliberaria de l’esclavitud i els donaria la terra de Canaan si l’adoraven i l’obeïen. -
66
La diàspora del poble jueu
L’exili i la dispersió podien haver significat la dissolució del poble jueu, però aquest va ser capaç de mantenir la seva fe i les seves tradicions en les diverses comunitats disperses, malgrat les persecucions que va patir en nombrosos llocs. Però no tot van ser dificultats, sinó que també va haver-hi diversos períodes de prosperitat i auge cultural. -
70
Revolta i diàspora
la tensió contra els romans va esclatar en una revolta l’any 66 dC, però va fracassar. Així, en el 70 dC, Jerusalem va ser conquerida, el Temple completament destruït i molts jueus han haver d’exiliar-se. -
333
La dominació grega i romana
L’any 333 aC els territoris d’Israel van ser ocupats pels exèrcits d’Alexandre Magne. Això va permetre als hebreus formar diverses comunitats pels territoris hel·lènics, i la seva religió va adoptar algunes idees d’origen grec o persa. -
380
El poble jueu sota l’islam
L’expansió de l’islam va posar les principals comunitats jueves sota domini musulmà. La seva situació va millorar de forma apreciable. Els jueus van poder participar de l’auge cultural del món àrab, en què va haver-hi grans avenços en astronomia i matemàtiques, medicina, química i filosofia. -
587
L’exili a Babilònia
L’any 587 aC va ser conquerida i destruïda pels babilonis (Nabucodonosor II). Bona part dels seus habitants, sobretot l’elit política i religiosa, van ser duts captius a Babilònia. Els exiliats, lluny dels cultes cananeus, van emprendre una tasca de purificació de la seva religió. -
587
Els profetes, portaveus de Déu
El terme profeta es refereix a una persona que serveix com a intermediari entre la humanitat i la divinitat. -
930
Canaan, la unificació i la monarquia:
Després de la seva arribada a Canaan, els jueus van anar conquerint les ciutats cananees una per una, però no van poder dominar-les totes.
A mitjan s. XI aC, un poble arribat del mar, el filisteu, va ocupar la costa de Canaan i va derrotar els hebreus. Però cabdills com Samsó (Jutge) o Saül (el primer rei), van prosseguir la unificació del seu poble i van lluitar contra els filisteus. -
1492
El poble jueu en l’Europa medieval
l’Europa cristiana medieval els hebreus vivien en barris aïllats anomenats calls (guetos). Les comunitats hebrees van ser relativament ben tractades fins el segle IX, però a partir d’aleshores es van començar a produir revoltes antijueves i persecucions. -
El poble jueu en l’Edat Moderna
Un cop expulsats de la major part del sud d’Europa, les comunitats més florents es trobaven als territoris de l?imperi Otomà (Turquia) i a l’Europa de l’est. El domini turc va ser relativament benèvol, tot i que no van deixar de patir injustícies. -
Els orígens del poble d’Israel
Moltes religions tenen objectes o imatges sagrades. Per al poble d’Israel, és la seva història la que és sagrada, ja que segons la seva tradició és el relat de la seva aliança amb Déu. -
Abraham i l’Aliança
Segons les Escriptures hebrees, cap al 1850 aC, Déu es va revelar a un patriarca (Abraham), sense haver estat invocat, i li va prometre una aliança, per la qual seria el fundador del poble elegit, exigint-li a canvi una total obediència i confiança, és a dir, la fe. En primer lloc, li va ordenar que emigrés des d’Ur, a Mesopotàmia, fins a la terra de Canaan. -
Esplendor i caiguda del Regne d’Israel
La lluita contra els filisteus i la reconquesta de Canaan van afavorir la unificació del poble sota un sol regne. Amb David i Salomó, el regne va ser dividit i va caure sota diversos conqueridors: babilonis, perses, grecs i romans.
