-
Tractat de Versalles
Va ser un tractat firmat al final de la Primera guerra mundial per més de cinquanta països el qual va ser un dels detonants de la Segona Guerra Mundial, ja que les condicions que va suposar a Alemanya van ser molt dolentes. -
Eleccions municipals
Aquestes eleccions van determinar la proclamació de la Segona República Espanyola. Alfons XIII va encarregar el govern a Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals en comptes de generals.Aquestes eleccions van suposar la derrota de la Corona en els nuclis urbans i la petita victòria en els nuclis rurals. -
Reforma religiosa i escolar
A mb objectiu de deixar de tenir una poblacio analfabet es va fer un article a la Constitució que donava dret a que tothom podia anar a l'escola.
Més tard amb la Guerra Civil, Franco va prohibir totes les creences protestants i va perseguir a tots els que tenien creences protestants. -
Period: to
Segona República
-
Period: to
República d'esquerres
-
Proclamació de la Segona República
Es va instaurar un règim republicà a causa del fracàs de la "dicta blanda" del general Berenguer. Es va aconseguir a traves de la victòria en les eleccions de 1931 convocades per Juan Bautista Aznar.
En tots els territoris d'Espanya es van alçar les banderes tricolors i en algunes ciutats va sonar la Marsellesa com a símbol de república.
Aquest mateix dia Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana. -
Reforma agrària
Eran un conjunt de mesures polítiques, econòmiques, socials i legislatives impulsades amb l'objectiu de modificar l'estructura de la propietat i producció de la terra en un lloc determinat.
Les reformes agràries tenien com a objectiu solucionar dos problemes:
La concentració de la propietat de la terra en pocs propietaris. I la baixa productivitat agrícola a causa de no utilitzar tecnologies o l'especulació dels preus de la terra que no fa possible l'ús productiu. -
Constitució de 1931
Va ser aprovada per les Corts Constituents a causa de la victòria en les eleccions municipals de 1931.
Va ser vigent fins el final de la Guerra Civil Española (1939). -
Estatut de Núria
Va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propi i poder exercir determinades competències.
D' aquesta forma, Catalunya va aconseguir el que no va obtenir durant la campanya autonomista catalana de 1918/1919. -
Reforma
va consistir en reformar les deficiències del país per posar Espanya al dia i a peu de competència amb les principals potències europees mantenint les bases d'un sistema al que no consideraven dolent. -
Eleccions del 1933
Van convocar unes eleccions generals, les quals per primera vegada, les dones podien votar lliurement.
El resultat de les eleccions van aportar una majoria parlamentària als partits de centre-dreta i de dretes.
Es va iniciar l'anomenat bienni radical-cedista o bienni negre (entre 1933-1936). -
Derrota del Tercer Reich
Amb la invasió de la zona de Berlín per part de l'exercit rus i el suïcidi de Adolf Hitler al seu bunker el 1945 es dona per finalitzar el Tercer Riech.
Això va suposar la divisió d'Alemanya en diverses àrees administratives. -
Period: to
República de dretes
-
Pujada al poder de Hitler
Van nombrar canceller a Hitler després de formar-se una coalició entre els nazis i els conservadors nacionalistes.
Hitler va fer un discurs en el qual un element clau va ser la seva capacitat de reviure el sentiment d'orgull nacional (debilitat en la Primera Guerra Mundial i en el posterior Tractat de Versalles).
Hitler va prometre rebutjar el Tractat de Versalles, suspendre els pagaments de la indemnització, generar treball, combatre la corrupció i controlar als rics. -
Mort de Francesc Macià
En Francesc Macià va ser un polític i militar espanyol d'ideologia republicana i independentista catalana, president de la Generalitat de Catalunya i un dels fundadors dels partits Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya.
El seu successor com a president de la Generalitat de Catalunya va ser Lluís Companys a causa de la seva mort als 74 anys. -
Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
La proclamació de la vaga general revolucionària, els miners asturians van fer-se amb el control de tota la conca minera.
Els principals centres s'ubicaven a Mieres i Sama de Langreo, i les accions dels miners van portar a la rendició de 23 casernes de la Guàrdia Civil.
Les milícies obreres van aconseguir la victòria a les immediacions d'Oviedo.
A Trubia hi ha la fàbrica d'armament la qual va ser assaltada i van fer més producció per repartir les armes entre els habitants dels pobles propers -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Lluís Companys i Jover va ser un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'España el 1933 i president de la Generalitat de Catalunya fins el 1940.
A causa de proclamar la República catalana, ell i el seu govern van ser condemnats a 30 anys de presó i d'inhabilitació absoluta.
Més tard van ser exiliats i, finalment van ser afusellats per les tropes franquistes al castell de Montjuic. -
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
Van proclamar l'Estat Català dins de la "República Federal Espanyola" per part del president de la Generalitat de Catalunya , Lluís Companys.
Amb la proclamació es van produir barricades i diversos altercats.
El 7 d'octubre van ser detinguts Lluís Companys i els seus diputats.
Van haver-hi, moltes morts de civils i militars, empresonaments, etc. -
Eix roma-Berlin
Va ser una aliança entre Alemanya i Itàlia en la qual s'hi va afegir Japó l'any 1940 i va durar fins al 1943. -
Espanya es divideix en dos bàndols
Es van formar dos bàndols.
-Bàndol republicà: van defensar la República durant la consegüent guerra civil. Els bàndol contrari els anomenava «bàndol vermell».
-Bàndol insurrecte o nacional: recolzat fonamentalment per les classes conservadores i pels sectors religiosos. Va tenir major acceptació en les zones rurals i en regions de tall conservador. -
Pacte Antikomintern
Va ser un pacte signat el 25 de novembre de 1936 entre el Japó i l'Alemanya Nazi, en el qual es comprometien a protegir-se contra l'amenaça comunista. -
Period: to
Guerra Civil
-
Period: to
Front Popular
-
Revolta militar a Melilla i les Canàries
Va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya, va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
S'havia previst fer el cop d'Estat el dia 18 i no el 17.
El dia 17 els militars alçats s'havien fet amb el control de tota la ciutat. Es va provocar la rebel·lió del Marroc espanyol.
Molts dels encarregats del cop d'Estat en altres punts de la Península no sabien si havien de seguir les dates previstes o avançar-les. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
Va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Els primers passos del complot militar s'havien donat en temps del bienni dretà. El cop no va comptar amb la resistència popular. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
La Batalla de Barcelona,són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat.L'intent colpista va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes. El General Goded es va rendir al President de la Generalitat Lluís Companys l'endemà de l'inici de les hostilitats. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Va ser una entitat administrativa creada pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per les centrals sindicals anarquistes C.N.T. i F.A.I. que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936. -
Pacte de no-intervenció
Conegut com a Comitè de Londres ja que esta ubicat a la capital britànica, va ser una organització creada a proposta del president de França, Léon Blum, sota la pressió britànica, que tenia l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Hi participaren un total de 27 països.
Tant Alemanya,Itàlia,Portugal,Unió Soviètica,no respectaren el compromís de no intervenir i van donar soport a l'exèrcit de Franco. -
Els Fets del Maig de 1937
Eren el enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 (Barcelona) entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
Va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta, basca en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana,que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola.
Les víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels 120 als 300 morts segons l'estudi més recent i exhaustiu.
La Legió Còndor va ser el nom que va rebre la força d'intervenció majoritàriament aèria del III Reich. -
Anschluss
Va ser una paraula que es feia servir per determinar la fusió d'Àustria i l'Alemanya Nazi en una sola nació. -
Conferència de Munich
Va ser una conferència en la qual es va signar un pacte per terminar amb la crisi dels sudets i va ser signat per: Benito Mussolini, Adolf Hitler, Neville Chamberlain i Edouard Daladier -
Entrada dels nacionals a Reus
Derrotat del bàndol republicà a la Batalla de l'Ebre, els franquistes van ocupar el territori de Catalunya.
Quan van ocupar Reus, la ciutat estava devastada a causa de les bombes que va patir anteriorment.
El tinent Amalio Esteve va ser l’encarregat de pujar a l’Ajuntament i va fer-se càrrec de la ciutat fins a l’arribada de les autoritats militars. Va substituir una bandera catalana per una monàrquica. Aquest va representar el punt final de la Guerra Civil a Reus. -
Bombardejos a Reus
A la guerra civil, Reus va ser centre estratègic de comunicacions fèrries. A més, contribuïa a l’esforç de la guerra a través de l’aeròdrom i de la fàbrica de l’aviació que hi havia, l'actual facultat de Medicina de la URV.
La ciutat va sofrir un total de 67 atacs, que van deixar 214 víctimes mortals documentades, i van afectar 976 edificis.
A causa dels bombardejos es van construir refugis antiaeris per protegir a la població. -
Invasió de Polònia
Va ser el primer lloc que van envair els Alemanys a la guerra llampec. -
Guerra llampec
Va ser la 1a fase de la guerra en la qual Alemanya va llençar 3 ofensives la 1a a Polònia, la 2a a Dinamarca i Noruega i la 3a a Països baixos i Bèlgica. Fins que al 14 de juny de 1940 va arribar a París -
Pacte d'Acer
Ea un pacte de amistad i aliança entre Alemanya i Italia d'ajuda mutua en cas de Guerra. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
-
Period: to
Dictadura de Franco
-
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
Causada per la imminent caiguda de Catalunya, que es va produir amb la derrota de la batalla de l'Ebre, la tardor del 1938, espanyols i catalans van començar a mirar cap a França.
El drama va augmentar quan milers de persones van arribar a la frontera francesa entre finals de 1938 i el gener del 1939 i es trobaren les portes tancades.
La nit del 27 de gener, les autoritats franceses van permetre l'entrada de dones i nens, tres dies després dels ferits i, finalment, dels homes civils i militars. -
Final de la guerra
A causa de la imminent caiguda de Catalunya, que es va produir amb la derrota de la batalla de l'Ebre, la tardor del 1938, espanyols i catalans van començar a mirar cap a França.
El drama va augmentar quan milers de persones van arribar a la frontera francesa entre finals de 1938 i el gener del 1939 i es trobaren les portes tancades.
La nit del 27 de gener, les autoritats franceses van permetre l'entrada de dones i nens, tres dies després dels ferits i, finalment, dels homes civils i militars. -
Ocupació de París
Els Alemanys arriben a París amb el qual el 22 de Juny d'aquest mateix mes es va firmar l'Armistici en el qual França es va rendir i aquesta queda dividida en 2, en la qual la part ocupada amb capital a Vichy era dirigida pel general Pétain. -
Batalla d'Anglaterra
Només el Regne Unit va resistir als bombardejos d'alemanya i això va fer que aquests també ataquessin a alemanya més endavant. -
Guerra del desert
Guerra en la cual Alemanys i Britànics van combatre al nord d'Àfrica. -
Operació Barba-roja
Era el nom que li va donar Adolf Hitler a una operació de l'eix en invasió a la unió soviètica. -
Atac a Pearl Harbour
Va ser un atac a les illes Hawaii de part dels Japo -
Batalla de Stalingrad
Va ser el conficte que va haber entre Alemanya i la Unio Sovietical . -
Batalla de Guadalcanal
Aquesta campanya va ser la major ofensiva llençada pels Aliats contra les forçes de l'Imperi del Japó. -
Desembarcament de Normandia
Va ser una operació d'invasió aliada a Normandia, es diu que vaser la invasió més gran marítima de la història. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Per part de el president d'Estats Units va llençar 2 bombes atomiques una a Hiroshima i un altre a Ngasaki van succeir el 6 i el 9 d'agost de1945 -
ONU
Al final de la Segona guerra mundial es va crear l'ONU Organització de les Nacions Unides que vetlla per la pau mundial i que no torni a succeir situacions de guerra. -
Conferència de Postdam
Va ser una conferència entre els 3 vencedors de l'eix: Unió soviètica, Regne Unit i Estats Units. Amb objectiu de com administrarien Alemanya a més de diversos tractats de pau. -
Judici de Nuremberg
Van ser un conjunt de processos jurídics iniciades per les potències aliades vencedores al final de la Segona Guerra Mundial en la qual se sancionen als dirigents funcionaris i col·laboradors del règim nacionalista d'Adolf Hitler -
Period: to
La Guerra Freda
-
Period: to
Regnat de Joan Carles I
-
Period: to
Transició Democràtica
-
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
-
Period: to
Regnat de Felip VI
