-
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles va ser un intent de reconstruir Europa després de la Primera Guerra Mundial. Va ser signat per Alemanya i les principals potències guanyadores de la Primera Guerra Mundial. Alemanya va ser considerada la responsable de tots els danys i això va causar molt ressentiment en el país i va fer que el nazis poguessin arribar al poder. Per això aquest tractat es considera una de les causes de la Segona Guerra Mundial. -
Eleccions municipals de 1931
Després de la dimisió forçada de Primo de Rivera el 1930, el general Dámaso Berenguer i l'almirall Aznar, que havien legalitzat els partits polítics i els sindicats, van convocar unes eleccions municipals democràtiques el 1931. Hi va haver candidatures republicanes i monàrquiques. A la majoria de capitals van guanyar els republicans i els socialistes. -
Reforma religiosa i escolar
Abans d'aquest dia, l'Esgésia catòlica tenia bastant poder ja que la religió catòlica era l'oficial de l'Estat i, per tant, gaudia de privilegis com el control gairebé total de l'ensenyament. Les autoritats republicanes van impulsar mesures com la prohibició als ordres religiosos d'impartir ensenyament, la construcció d'escoles laiques, el matrimoni civil i la regulació del diborci, entre d'altres que volien convertir Espanya en un estat laic. -
Proclamació de la Segona República
En la majoria de capitals de província i ciutats un líder republicà va proclamar la República en presència de la gent. Mentres tant, Alfons XIII abandonava Espanya. Es va formar el govern provisional de la República presidit per Niceto Alcalá Zamora. A Barcelona, Lluís Companys va proclamar la República Espanyola i Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Les autoritats de Madrid no van acceptar la República Catalana i Macià va haver de renunciar-hi i acceptar l'autonomia de Catalunya. -
Period: to
Segona República
La Segona República va ser un període que va començar després de la dictadura de Primo de Rivera amb una convocació d'eleccions el 12 d'abril de 1931 i la victòria dels republicans el 14 d'abril. Al 1933 començaria una República governada per les dretes que finalment desemboca, el 1936, a la Guerra Civil Espanyola. L'1 d'abril de 1939 es posa fi a la guerra i a la Segona República i comença la dictadura del general Franco. -
Period: to
República d'esquerres
-
Reforma militar
El ministre de la Guerra, Manuel Azaña, va impulsar la Llei Azaña que permetia a tots els oficials que no acceptaven la República retirar-se cobrant el sou sencer. Això va suposar la reducció d'oficials que havia d'implicar una millor organització de l'excèrcit, la retirada dels comanadaments monàrquics i, en conseqüència, la desaparició d'oficials que poguessin conspirar contra la República. -
Constitució de 1931
Les Corts van ser les encarregdes de redactar aquesta Constitució democràtica que tenia un fort caràcter democràtic i progressista i que, per primera vegada en la història d'Espanya, reconeixia el sufragi femení. També sonava dret a l'autonomia de les regions i separava l'Església de l'Estat. -
Reforma agrària
Al sud d'Espanya, la majoria de terres eren propietat de terratinents i els jornalers que treballaven per a ells vivien en unes condicions miserables. El govern Republicà només va expropiar algunes finques i va reduir la jornada laboral a vuit hores ja que no es volia enfrontar als terratinents però aquests les van trobar un atac a la propietat privada i els jornalers ho van trobar insuficient. -
Estatut de Núria
L'estiu de 1931, es va reunir un grup de polítics catalans per redactar el projecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, conegut com l'Estatut de Núria, que va ser aprovat a l'agost en un referèndum pels catalans. Es va enviar a les Corts espanyoles, on finalment va ser aprovat el setembre de 1932 amb moltes retallades respecte l'original. Molts diputats si van oposar i una gran part de l'opinió pública espanyola va organitzar manifestacions i campanyes de boicot contra productes catalans. -
Period: to
República de dretes
-
Pujada al poder de Hitler
El partit nazi van aconseguir molt bons resultats el 1932 i davant d'això les altres forces van preferir un acord amb els nazis. El 30 de gener Hinderburg, president de la República, anomenava a Hitler canceller. Un cop al poder, Hitler va establir el Tercer Reich i amb la mort de Hinderburg el 1934 va concentrar tots els poders, convertint-se en cap del govern i de l'Estat. -
Eleccions del 1933
Les dretes van guanyar aquestes eleccions, convertint Catalunya amb l'únic territori amb un govern d'esquerres. La victòria va ser conseqüència de que els anarquistes trobessin insuficients les reformes dels governs anteriors, que els catòlics no estiguessin d'acord amb les reformes religioses i que les dretes, a diferència de les esquerres, es van unir. El nou president, Alejandro Lerroux, va aturar les reformes, els estatuts de Galícia i el País Basc i el traspàs de competències a Catalunya. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà, anomenat l'Avi pel poble, va morir el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària. -
Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució D'Astúries de 1934 va tenir lloc entre el 5 i el 18 d'octubre. Els partits d'esquerres a Astúries van dirigir els miners armats i es va proclamar el comunisme. Uns 30000 revolucionaris es van enfrontar a l'exèrcit i a la guàrdia civil. L'exèrcit, amb el general Franco entre d'altres, va reprimir brutalment la revolució que va causar més de 1000 morts. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
La incorporació el 4 d'octubre de ministres de la CEDA va provocar inquietud als obrers, pagesos i al govern de Catalunya. El 6 d'octubre a Barcelona, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, trencant les relacions amb el govern de Madrid. També hi va haver revoltes de pagesos i obrers. L'excèrcit va ser l'encarregat de posar fi a la revolta. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Arran del que havia passat el 6 d'octubre, el govern de Madrid va decidir dur a terme una política de repressió contra l'esquerra. Es van tancar molts diaris i els ajuntaments governats per partits d'esquerra van ser dissolts. A Catalunya li van suspendre l'autonomia i el president i el govern de la Generalitat van ser empresonats. -
Period: to
Front popular
-
Revolta militar a Melilla i les Canàries
El 17 de juliol de 1936 hi va haver una revolta militar a Melilla i a les Canàries que va començar el cop d'Estat del general Francisco Franco. -
Period: to
Guerra Civil
La Guerra Civil Espanyola comença el 17 de juliol de 1936 amb el cop d'estat del general Francisco Franco. Els dos bàndols que s'enfronten són els nacionalistes o franquistes amb l'ajuda d'Alemanya, Itàlia i Portugal contra els republicans, anomenats els rojos pels franquistes, que van tenir l'ajuda de L'URSS i de les Brigades Internacionals. La guerra acaba l'1 d'abril de 1939 amb la victòria dels franquistes i deixant Espanya devastada i amb moltes víctimes i persones republicanes exiliades. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El 18 de juliol de 1936 es van alçar moltes de les guarnicions de les capitals de província dirigides pel general Francisco Franco contra la República, però no van triomfar en totes. Allà on sí que ho van fer van empresonar i afusellar persones d'esquerres. A Catalunya, com en altres llocs, la revolta militar va ser sufocada. Espanya quedava dividida en les zones controlades pels militars insurrectes (bàndol nacional) i en les que es mantenien fidels a la República (bàndol republicà o rojos). -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
A Barcelona, els militars van topar amb l'oposició de la Generalitat, obrers armats, com ara anarquistes de la CNT i de la FAI. La Guàrdia Civil va acabar intervenint a favor de la República i va ajudar a que el combat es decantés a favor d'ells. Al vespre el cap dels colpistes, el general Goded, va anunciar la seva rendició amb un missatge a la ràdio. A la resta de Catalunya la revolta militar també es va sufocar. -
Espanya es divideix en dos bàndols: els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)
El cop d'estat va fer que Espanya quedés dividida en dues zones: la controlada pels militars i la que es mantenia fidel a la República. Aquests serien els bàndols que s'enfrontarien a la guerra que va provocar el cop d'estat. Per una banda el bàndol nacional, format per feixistes, monàrquics i grups de dretes antidemocràtics. Per l'altra el bàndol republicà, constituït per demòcrates, comunistes i anarquistes, al qual els insurrectes anomenaven rojos. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va ser creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per Lluís Companys amb l'objectiu d'organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya i coordinar els cossos armats que sortien cap al front d'Aragó. Va ser un òrgan del govern de Catalunya entre el juliol i el setembre de 1936. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
El pacte de no-intervenció és un pacte que van signar 27 països amb l'objectiu d'evitar que la Guerra Civil Espanyola es convertís en un conflicte internacional. Tot i haver signat el pacte, Alemanya, Itàlia i Portugal van ajudar als nacionalistes i la URSS al bàndol republicà que també va tenir el suport de les Brigades Internacionals, formades per voluntaris de tot el món. -
Eix Roma-Berlín
Aquest terme va ser utilitzar per primera vegada per Benito Mussolini per referir-se al pacte que, el 25 d'octubre de 1936, van fer Itàlia i Alemanya. Deia que entre els dos països formarien un eix on girarien al voltant tots els altres estats d'Europa. -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern el van signar Alemanya i Japó per aliar-se i defensar-se de la III Internacional, liderada per la Unió Soviètica. Un any més tard es va unir al pacte Itàlia (1937) i després també ho van fer Espanya (1939), Hongria (1940) i Bulgària (1941). -
Els Fets del Maig de 1937
Els Fets de Maig de 1937 van ser els enfrontaments que van tenir lloc principalment a Barcelona, però també a altres localitats catalanes, del 3 al 8 de maig i van enfrontar les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya i milicians anarquistes de la CNT i la FAI. Van haver uns 500 morts i més de mil ferits. Des d'aquell moment, el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El Bomberdeig de Gernika va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per la Legió Cóndor (força d'intervenció aèria de l'Alemanya Nazi) contra la població basca de Gernika. L'incendi va destruïr tres quartes parts dels edificis de la ciutat i mai hi va haver una xifra oficial de víctimes. -
Anschluss
Anschluss és una paraula alemana que significa "annexió" amb que es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich. El 12 de març, el 8è exèrcit de la Wehrmacht va travessar la frontera i no va trobar resistència per part de l'exèrcit austríac i la població els va rebre amb alegria. El 15 de març, Hitler va arribar a Viena on va declarar l'annexió d'Àustria a Alemanya davant de 250000 simpatitzants. -
Bombardejos a Reus
El 26 de març de 1938 hi va haver uns bombardejos que van creuar la ciutat de Reus. Dues de les bombes van caure a la plaça Prim i van deixar marcats els porxos de la plaça. Van ser dos atacs seguits amb pocs minuts de diferència. Els atacs també van afectar la plaça Mercadal. La població es va amagar als refugis que s'havien construit a la ciutat. -
Conferència de Munich
Els Acords de Munich els van signar el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya amb l'objectiu de solucionar la "crisi dels Sudets". Es va acordar la incorporació de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi sense tenir en compte el que volien aquests ja que no se'ls va deixar participar en la conferència. Això va fer que es desestabilitzés la defensa de Txecoslovàquia i mesos després Hitler en va començar la ocupació. El Regne Unit i Alemanya volien complaure Alemanya per tal d'evitar una nova guerra. -
Period: to
Dictadura de Franco
-
Entrada dels nacionals a Reus
El 15 de gener de 1939 després de les 11 del matí es van començar a sentir el canoneig més a prop de Reus. Com que l'ocupació els havia semblat imminent, persones i béns ja feia uns dies que s'havien començat a evacuar i també s'havien començat a destruir o a amagar documents compromesos. El soldats franquistes van entrar al nucli urbà sense haver de disparar ja que no hi va haver cap resistència. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
Després de la derrota dels republicans a la batalla de l'Ebre, les tropes franquistes van ocupar Tarragona, Barcelona i Girona progressivament fins que el 12 de febrer de 1939 Catalunya era totalment ocupada. La victòria franquista va fer que uns 300.000 republicans, com el govern de la Generalitat amb Lluís Companys al capdavant, s'haguessin d'exiliar. Uns altres 300.000 eren, al acabar la guerra, a les presons i als camps de concentració franquistes. -
Final de la guerra
Amb Catalunya ocupada, els franquistes van reforçar el setge de Madrid, que es va rendir el 28 de març de 1939. L'1 d'abril del mateix any, Franco va signar l'últim comunicat de guerra. Després de gairebé tres anys de guerra el nombre de víctimes, comptant morts, exiliats i presos, era de prop d'un milió de persones i el país estava devastat. La guerra també va suposar la fi de la democràcia a Espanya i el començament d'una dictadura que s'allargaria 40 anys. -
Pacte d'Acer
El Pacte d'Acer, oficialment anomenat Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia, va ser un acord politico-militar. Es van acordar les bases d'una futura ajuda en cas de guerra. -
Guerra llampec
La invasió de Polònia l'1 de setembre de 1939 va suposar la aparició de la Blitzkrieg (guerra llampec) que era un nou tipus d'ofensiva que es basava en la sorpresa i la rapidesa de moviments de les divisions cuirassades, combinada amb l'acció de l'aviació. El seu objectiu era la destrucció de l'enemic i la devastació de les seves infraestructures. -
Invasió de Polònia
La matinada de l'1 de setembre de 1939 Alemanya va invair Polònia. Davant la comunitat internacional van fer sevir l'excusa d'un incident frontaner que el mateix Hitler havia planejat. L'exèrcit alemany va posar en pràctica la guerra llampec. El 8 de setembre ja havia arribat als afores de Varsòvia i el 27 de setembre va caure. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
Aquesta guerra va enfrontar els Aliats (Unió Soviètica, Regne Unit, Estats Units, França, Canadà, Xina...) i les potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia, Japó...). Va començar l'1 de setembre de 1939 amb l'invasió alemana de Polònia i va acabar el 2 de setembre de 1945 amb la rendició oficial del Japó després de que els EUA llancessin dues bombes atòmiques i Alemanya ja s'hagués rendit el 8 de maig de 1945 al ser atacada per l'exècit soviètic i Itàlia ho hagués fet el setembre del 1943. -
Ocupació de París
En un mes Alemanya va conquerir Bèlgica, Holanda i el nord-est de França combinat atacs aeris amb avanços d'artilleria motoritzada. Així les tropes s'anaven apropant cada vegada més a París. Els refugiats omplen el carrers de la capital intentant fugir cap al sud. Les tropes alemanes entre a París el 14 de juny. Més tard Hitler va decidir visitar París eufòric. -
Guerra del desert
Aquesta campanya va enfrontar el Aliats i les forces de l'Eix. Va començar a Líbia on es van enfrontar els italians i el britànics. Després d'un contraatac britànic Alemanya va enviar suports al seu aliat. Les forces de l'Eix van llançar dues grans ofensives contra els Aliats fent-los recurar fins a Egipte. Però els aliats van aconseguir donar la volta a la situació i van empènyer les forces de l'Eix fins a Tunísia. Va acabar el 16 de maig de 1943. -
Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra és l'esforç estratègic que va llençar la Força Aèria d'Alemanya per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force. Va ser la primera gran batalla realitzada només per forces aèries i la campanya de bombardeig més sostinguda i més gran fins ara. El fracàs de l'Alemanya nazi en aquesta batalla és considerat la primera gran derrota i un punt d'inflexió en la guerra. Si l'atac aeri hagués tingut èxit, s'hagués continuat amb un assalt amfibi. -
Operació Barba-roja
Va ser un atac sorpresa d'Alemanya a la Unió Soviètica ja que, fins aleshores, havien signat un pacte de no-agressió. L'atac va agafar les forces soviètiques desprevingudes. Les tropes alemanes van començar a avançar ràpidament. A mesura que s'apropaven a Moscou, també arribava l'hivern i la resistència de l'Exèrcit Roig va augmentar. Quan el 5 de desembre Hitler va ordenar una parada general de l'ofensiva per poder continuar-la a la primavera, La Unió Soviètica va realitzar un contraatac. -
Atac a Pearl Harbour
Va ser un atac sopresa que va dur a terme la Marina Imperial Japonesa contra la base nord-americana a Hawaii. Japó va aconseguir una gran victòria amb baixes mínimes però no va aconseguir la vistòria decisiva que necessitava. L'atac no havia tingut una declaració de guerra formal i això va provocar que els Estats Units es veiessin "obligats" a entrar a la guerra. A partir d'aquí, la guerra també es va estendre a Àsia i el Pacífic. -
Batalla de Guadalcanal
Els Estats Units van assaltar l'illa de Gualdalcanal on els japonesos estaven construint un aeroport. Gràcies al factor sorpresa van guanyar l'atac però els japonesos van contraatacar i aquesta vegada van sorpendre als aliats. Tot i això, van conservar l'aeroport fet que va ser decisiu perquè al desembre els japonesos abandonessin els esforços i el 9 de febrer de 1943 evacuessin la resta de forces. Va ser un punt d'inflexió ja que era la primera victòria dels Aliats sobre els japonesos. -
Batalla de Stalingrad
Va ser una batalla en que Alemanya i els seus Aliats van lluitar contra la Unió Soviètica pel control de Stalingrad. Va estar marcada pel combat cos a cos i la gran quantitat de víctimes. Després de ferotges combats el Sisè Exèrcit alemany va quedar aïllat dins la ciutat i, entre el fred, la fam i els atacs soviètics, es va afeblir ràpidament. El fracàs de les tropes de l'exterior i de les que havien de portar subministraments per aire van fer que el 2 de febrer acabés la resistència de l'Eix. -
Naixement Joan Raduà
-
Naixement Juanita Vives
-
Desembarcament de Normandia
Va ser una ofensiva iniciada pels aliats que va permetre ocupar part de la costa de Normandia i així preparar l'avançament per desfer el front alemany. Va haver-hi dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques i un desembarcament amfibi. Va ser la major invasió amfibia realitzada en un dia de tots els temps. -
Naixement Jacint Solana
-
Derrota del Tercer Reich
El 25 d'abril les tropes soviètiques que havien estat avançants per extrems oposats es van trobar dividint Alemanya en vuit. El 30 d'abril, a les últimes hores de la batalla de Berlín, Hitler es va suïcidar al seu búnquer de Berlín per evitar que el capturessin les tropes soviètiques i donant per entès que la guerra ja estava perduda. Finalment, el 8 de maig es firmaria la capitulació alemana, posant final a la guerra. -
Conferència de Postdam
Va ser una reunió duta a terme a Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Hi van participar la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els aliats més poderosos. Els objectius de la conferència eren: decidir l'administració d'Alemanya, l'establiment d'un ordre de postguerra, assumptes relacionats amb tractats de pau i l'estudi dels efectes de la guerra. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos es van dur a terme el 6 (Hiroshima) i el 9 (Nagasaki) d'agost per part dels Estats Units. El precedien sis mesos de bombardejos estratègics. La majoria de morts van ser civils. La Segona Guerra Mundial acabava oficialment el 2 de setembre amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó. -
ONU
L'Organització de les Nacions Unides és una organització internacional que es va crear per la Carta de Sant Francisco (firmada el 26 d'abril de 1945) amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació, garantir la seguretat dels estats i vetllar pel respecte dels drets humans. -
Judici de Nuremberg
Va ser un procés en que es van jutjar els dirigents nazis acusats per les potències aliades de crims de guerra, crims contra la pau, conspiració i crims contra la humanitat. Hi va haver l'absència de dirigents nazis que es van escapar per la seva mort o per la seva fugida. El final del procés va tenir lloc l'1 d'octubre de 1946 i va comportar la mort per penjament de dotze dels condemnats i també es van dictar penes de presó i de cadena perpètua. -
Period: to
Guerra Freda
-
Naixement Maria Domènech
-
Period: to
Transició democràtica
-
Period: to
Regnat de Joan Carles I
-
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
-
Period: to
Regnat de Felip VI
