-
Pujada al poder de Hitler
L'ascens d'Adolf Hitler va començar quan es va unir a el partit polític Deutsche Arbeiterpartei. El 1920 va canviar el seu nom a Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, comunament denominat Partit Nazi. Aquest partit es va formar i desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial, com a partit antimarxista. Defensava el nacionalisme extrem i el pangermanisme, així com l'antisemitisme. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Period: to
Segona República Espanyola
Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim: el franquisme. -
Period: to
República d'esquerres
El monarca Alfons XIII, per a recuperar la legitimitat del seu regnat, va convocar eleccions municipals el 12 d'abril de 1931 a on guanyaren els partits republicans amb una majoria aclaparadora. Després d'analitzar la nova situació, el rei decidí abdicar i entregar - li de manera pacífica el poder al Comitè revolucionari.
El 14 d'abril de 1931 fou proclamada oficialment la segona república espanyola, presidida per Alcalá - Zamora. A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià. -
Reforma agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Estatut de Núria
És el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, en Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'estatut definix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; esta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual eixa clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Period: to
República de dretes
Les eleccions de 1933 van estar marcades per la fragmentació dels partits d’esquerres en un sistema electoral que primava les coalicions. El 1933 la dreta va beneficiar-se del sistema electoral. Així, les dretes arribaven a la convocatòria electoral amb un front electoral unificat. Per contra, les esquerres, enfrontades pels conflictes socials dels anys anteriors, van presentar-se desunides. -
Mort de Francesc Macià
Va ser el 122è president de la Generalitat, havia restaurat la màxima institució d’autogovern de Catalunya, 219 anys després de ser abolida pel primer Borbó hispànic (1714). El president Macià va morir a causa de les complicacions derivades d’una apendicitis antiga mal diagnosticada. El president Macià va continuar despatxant amb els consellers fins pràcticament hores abans de la seva mort. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, on fou jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals i condemnat, amb tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major. Posteriorment se'l traslladà al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per la UGT i la CNT a Astúries. -
Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets del 6 d’octubre a Catalunya. El descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6 d’octubre, en declarar-se la vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís Companys declarés, com ja ho havia fet Francesc Macià, tot i que en unes altres circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. -
Espanya es divideix en dos bàndols (juliol 1936): els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)
Objectiu del bàndol nacional: acabar amb el govern d'esquerres, el govern legítim, i imposar un nou règim de dretes, conservador, de caire feixista.
El bàndol republicà va demostrar més desunió. Els republicans estaven dividits pel que fa a l'objectiu a assolir. Uns pretenien concentrar els esforços per guanyar la guerra i posposar qualsevol tipus de transformació socioeconòmica. -
La Legió Cóndor
La Legió Còndor fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l’Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica. -
Period: to
El Front Popular
A les eleccions de l'12 de febrer es van presentar units els partits republicans d'esquerra i els partits obrers, en una aliança que es va conèixer com a Front Popular. Va ser una coalició circumstancial per eliminar a la dreta el poder i per recuperar les línies d'actuació del primer bienni azañista. Els partits de dreta no van aconseguir els acords necessaris i no van aconseguir la unitat. Això va afavorir la victòria de el Front Popular per escàs marge de vots. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries (17 de juliol de 1936)
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil (18 de juliol de 1936)
El dissabte 18 de juliol, Francisco Franco, en aquells dies comandant general de Canàries, ja ha fet el pas definitiu per consumar la seva traïció: després d'arribar a Tenerife a les 8.00 del matí del dia anterior per assistir a l'enterrament de l'comandant militar Estimat Balmes, mort el 16 en estranyes circumstàncies, va signar el bàndol de guerra que es va llegir a Melilla a l'vespre del dia 17. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya (19 de juliol de 1936)
Són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes. El General Goded es va rendir al President de la Generalitat Lluís Companys. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Period: to
AVI PATERN
Va néixer i créixer a un poble de Lleó, va começar la guerra civil espanyola, va començar a treballar molt aviat per mantenir a la seva família, era important al poble i era republicana i la guerra els va deixar sense res. No va emmigrar. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. Hi participaren un total de 27 països. -
Pacte Antikomintern
Pacte signat per Alemanya i el Japó el 25 de novembre de 1936 per oposar-se a la Internacional comunista, al qual més tard s’adheriren Itàlia (1937), Manxukuo i Espanya (1939), Hongria (1940) i Bulgària (1941).
Fou renovat per cinc anys al novembre del 1941. -
Els Fets del Maig de 1937
Foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. Els Fets de Maig indiquen també l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes. -
Bombardeig de Gernika (26/04/1937)
Va ser l'atac aeri realitzat per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
Anschluss
Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938. -
Bombardejos a Reus (26/03/1938)
A un quart i mig de nou del matí, sis bombarders amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.
Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal. A més, les bombes van destruir una fàbrica de persianes i cremar un magatzem de roba. -
Conferència de Munich
Els Acords de Munic van ser aprovats i signats durant la nit de el 30 de setembre de 1938 pels caps de govern de Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, amb l'objecte de solucionar la crisi dels Sudets. L'acord és considerat actualment pels governs d'Alemanya i la República Txeca com nichtig ex tunc (no vàlids des del principi), perquè els Estats signants van actuar en perjudici d'un tercer Estat no present: Txecoslovàquia. -
Guerra llampec
La Guerra Llampec es basava en conquerir territoris basant-se en la sorpresa i la rapidesa provocant que l’enemic quedés destruït, i els seus territoris, devastats.
En tres setmanes es va arribar a Varsòvia. Part del territori conquerit es va incorporar a l’Imperi i l’altra part es va quedar sota l’administració nazi. Una part de Polònia va ser ocupada per l’exèrcit soviètic que es va expandir cap a Finlàndia i cap a les repúbliques bàltiques. -
L'exili de molts republicans a França
Durant la Guerra Civil espanyola i la immediata postguerra els republicans van haver d'abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya. Una gran part dels refugiats van anar a França, van afrontar condicions de vida molt dures, que es van agreujar com a resultat de l'esclat a la Segona Guerra Mundial i alguns d'ells van aconseguir tornar al 1940. -
Entrada dels nacionals a Reus (15/01/1939)
El 15 de gener de 1939, que Reus i Tarragona havien estat ocupades per les tropes rebels desmoralitzà de manera definitiva els caps militars republicans, els quals foren conscients que el seu exèrcit havia arribat al límit de la seva capacitat de resistència. -
Caiguda de Catalunya (12/02/1939)
Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència.El 4 de gener de 1939, després de duríssims enfrontaments, el coronel Juan Perea va ordenar abandonar la línia de fortificacions L-1perdent les poblacions estratègiques d'Artesa de Segre i les Borges Blanques. A partir d'aleshores la resistència republicana deixaria de ser eficaç i la segona línia defensiva, la L-2, seria travessada ràpidament pels nacionals. -
Final de la guerra (1/04/1939) PART II
El dia 25 de març, Franco va ordenar avançar en tots els fronts sense que hi hagués per part de les tropes republicana voluntat d'oposar-se. L'acte de rendició de la capital es va escenificar el dia 28 entre les ruïnes de l'Hospital Clínic de la Ciutat Universitària que s'havien fet mundialment famoses en els primers compassos de la contesa. Tres dies després, l'1 d'abril, se signava a Burgos el darrer comunicat de guerra de la contesa, testificant la fi de la guerra civil espanyola. -
Final de la guerra (1/04/1939) PART I
Es va posar en marxa el cop que va provocar la coneguda situació de guerra civil dins la pròpia República. El 5 de març a la nit, Julián Besteiro va proclamar la creació d'un Consell Nacional de Defensa i Casado es va afanyar per arribar a una pau honrosa "entre militars". El nou consell es va recolzar en el cos d'exèrcit del milicià anarquista Cipriano Mera, donant lloc a sagnants dies a la capital mentre la República acabava de descompondre. -
Period: to
Dictadura de Franco
La dictadura de Francisco Franco o règim franquista va ser el període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament de l'franquisme; és a dir, des de la fi de la guerra civil el 1939 fins a la seva mort i successió en 1975.La seva àmplia dimensió temporal i la marcada presència de l'propi Franco en tota ella fa que sovint s'utilitzi per designar-la l'expressió era de Franco . -
Pacte d'Acer
El Pacte d'Acer oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra. -
Ocupació de París
El dia 2 de juny els avions de la Luftwaffe bombardejaven Billancourt i altres districtes perifèrics, encertant les fàbriques de Renault i Citröen i causant prop d’un centenar de ferits. Els carrers parisencs s’omplen de refugiats que intenten fugir cap el sud carregant les seves pertinences com bonament poden. Els aliments ràpidament comencen a escassejar, les ràdios perden la veu i part de la premsa deixa d’aparèixer. -
Invasió de Polònia
La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de l'Alemanya nazi encaminada a annexar el territori polonès. L'operació tècnica, coneguda com «Cas Blanc» , es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquest mateix any. Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial a Europa i va acabar amb la Segona República Polonesa. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte armat que va tenir lloc entre els anys de 1939 i 1945, i que va involucrar de manera directa o indirecta a la major part de les potències militars i econòmiques de l'època, així com a nombrosos països de l'Tercer Món. Es va desenvolupar principalment en: el continent europeu, l'asiàtic i l'africà. -
Eix Roma-Berlin
El terme Eix Roma-Berlín va ser utilitzat per primera vegada per Benito Mussolini al novembre de 1936, quan referint-se a l'tractat d'amistat signat el 25 d'octubre de 1936 entre el Regne d'Itàlia i l'Alemanya nazi, diu que els dos països formarien un Eix al voltant de el qual girarien els altres estats d'Europa. -
Guerra del desert
Etapa inicial de la Campanya del nord d'Àfrica durat la Segona Guerra Mundial. La campanya va ser enormement influenciada per la disponibilitat de transport i de subministraments. La capacitat de les forces aliades, operant des de l'assetjada Malta per atacar els combois de l'Eix era crítica. Els atacs aliats negaven al comandant alemany Erwin Rommel, el combustible i els reforços que necessitava desesperadament en els moments crítics. -
Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force britànica, especialment sobre el Comandament de Caces. El nom prové d'un discurs pronunciat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit pel Primer Ministre Winston Churchill, durant el qual digué "La Batalla de França s'ha acabat. Crec que la Batalla d'Anglaterra està a punt de començar..." -
ÀVIA PATERNA
Va néixer i créixer a un altre poble de Lleó, va viure la postguerra, en l'adolèscecia va ajudar a la seva família, que es dedicava a la ramaderia, fins que es va casar molt aviat. -
Atac a Pearl Harbor
Va ser un atac per sorpresa portat a Terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'Illa Oahu de Hawaii, durant el matí de el 7 de desembre de 1941. -
Batalla de Guadalcanal
Foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic, la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, el 7 d'agost de 1942, l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó. El nom en clau de l'operació fou Watchtower. També van ser assaltades simultàniament les illes Florida, Tulagi, Gavutu i Tanambogo. -
Desembarcament de Normandia
Van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França que va iniciar-se a les 06:30. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó portada a terme el 2 de setembre de 1945. -
ÀVIA MATERNA
La meva àvia va néixer i créixer, el mateix any que el meu avi, a un poble diferent de Lleó, recorda la seva adolescència feliç, va conèixer al meu avi als 20 anys i es van anar junts a Bilbao i després de 2 anys es van casar i van tenir el seu primer fill. -
AVI MATERN
El meu avi va néixer i créixer a Lleó, va néixer al final de la Segona Guerra Mundial. Va viure la seva adolescencia feliç a un poble i als 20 anys va emmigrar a Bilbao amb la meva àvia, on es van casar i van tenir fills. -
Derrota del Tercer Reich
El Tercer Reich és el nom que rep el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme. La designació de Hitler com a canceller significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat amb línia a les doctrines del nazisme: fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats il·limitades... -
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. -
ONU
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. -
Judici de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma (1975-fins ara)
La transició de la dictadura a la democràcia va significar per a Catalunya la reconstrucció i normalització cultural, política i social del país, després de les privacions de la llarga dictadura franquista.
El primer pas va ser la restauració de la Generalitat de Catalunya, amb la formació d'un govern provisional dirigit pel president Josep Tarradellas l'any 1977. -
Period: to
Transició Democràtica
La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. -
Period: to
Regnat de Joan Carles I
Quan va Francisco Franco, cap de l’Estat espanyol. El 22 de novembre, el príncep Joan Carles va ser proclamat rei d’Espanya davant les Corts Espanyoles amb el nom de Joan Carles I i va jurar per Déu i sobre els evangelis, complir i fer complir les Lleis Fonamentals del Regne i guardar lleialtat als principis que informaven el Moviment Nacional. El dia 27, una cerimònia d’unció amb assistència d’autoritats estrangeres va suposar l’inici del regnat. -
Period: to
Regnat de Felip VI
El regnat de Felip VI d'Espanya ha començat el 19 de juny de 2014 quan el fins llavors príncep d'Astúries Felip de Borbó va jurar la Constitució davant les Corts Generals com a successor del seu pare el Rei Joan Carles I, que havia anunciat la seva intenció d'abdicar la Corona.
