-
Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya
Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa.
Els criollos d’Amèrica inicien el procés d’independència, ajudats pels britànics.
A Basilea, el Directori francès es va mostrar relativament generós perquè necessitava la marina espanyola, que era la tercera de l'món. Es va tornar a la tradicional aliança de França i Espanya contra Anglaterra, això inici l'aliança amb Napoleó. França va obligar a entrar en guerra a l'any següent a España -
Inici de la desaparició de l’Imperi Hispànic.
-
Tractat de Fontainebleau
El primer ministre Godoy autoritza l’entrada de tropes franceses a Espanya, s'estipulava la invasió militar conjunta franco espanyola de Portugal i es permetia per a això el pas de les tropes franceses per territori espanyol -
Motí d’Aranjuez
Enfrontaments entre pare i fill sobre el paper polític de Godoy -
Guerra del francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, va enfrontar a les potències aliades d'Espanya, Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, la pretensió era la d'instal·lar en el tron espanyol a el germà de Napoleó, Josep Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. -
Batalla de Bailén (Guerra del francès)
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès Andalusia. Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central -
Les Corts de Cádiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país. El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal. La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. -
Fi de la Guerra del francès
Conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
La retirada ordenada de totes les seves tropes va ser pronunciada pel general Pierre Joseph Habert. En aquell temps fins i tot Napoleó ja havia abdicat -
Arriba a Espanya Ferran VII
Abolició de la Constitució de Cádiz Persecució dels liberals, que s’organitzen en societats secretes per conspirar a través de l’exèrcit. -
“Pronunciamiento” de Riego
El 1819 el rei va formar 10 batallons per reforçar a les guerres d'independència hispanoamericanes, i Riego va obtenir el comandament del 2n batalló asturià. Però, quan va arribar a Las Cabezas de San Juan (Sevilla) va aprofitar l'ocasió, per amotinar les tropes, l'1 de gener de 1820, i proclamar el retorn a la Constitució de 1812. Aquest pronunciament militar iniciava l'anomenada Revolució Liberal i el període conegut com a Trienni Liberal. -
Trienni liberal
Intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Es obligat a jurar la Constitució espanyola de 1812 i a suprimir la Inquisició espanyola. -
Fi del Trienni liberal
Després d'un difícil mandat, al 1823 França decideix anar en ajuda de la monarquia espanyola. Aquesta ajuda és l'enviament dels «Cent Mil Fills de Sant Lluís» (100.000 homes de l'exèrcit francès, sota el comandament de Luis Antonio de Borbó, duc d'Angulema), al mes d'abril de 1823. Van acorralar a les forces liberals, que van retrocedir primer fins a Sevilla i després fins a Cadis juntament amb el govern i el propi rei, que en la pràctica era el seu ostatge. -
Dècada Ominosa (Pretorianisme)
Pretorianisme: Situació en que degut a la influència de l’exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya deurant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militars. Ells presidien els governs, esdevenien ministres. Els polítics destacats durant el segle XIX tots eren militars -
Dècada Ominosa (Pronunciamiento)
Pronunciamiento: Cop d’Estat militar que al s.XIX intentava provocar un canvi d’orientació política del govern. Els “pronunciamientos” eren d’orientació liberal o absolutista. Al no haver-hi eleccions, va esdevenir l’única forma de canvi polític a l’Espanya decimonònica. -
El conflicte dinàstic
Hi han problemes per triar un nou rei degut a:
Llei sàlica
Dictada per Felip V el 1713. Segons aquesta llei, les dones només podien heretar la corona si no hi havia homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). Pragmàtica sanció
Dictada per Ferran VII el 1830, abolia la Llei sàlica i establia com a principal línia hereditària la descendència directa del rei davant dels parents laterals. -
La Cort i l’exèrcit es divideixen
Carlins
Donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei. Isabelins
Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.
Els sectors més conservadors i partidaris de mantenir l’Antic Règim, els partidaris de l’absolutisme i les antigues lleis s’ajunten al bàndol carlí.
Els sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder. Una reina de 3 anys, una mare que necessita suports per consolidar la candidatura de la seva filla. -
Primera Guerra Carlina
Els carlins controlen les àrees rurals del nord, especialment al País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya. La Primera Guerra Carlista va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina d' Borbó. Els isabelins són majoria a les ciutats de les capitals de província i a Andalusia. -
Els carlins es divideixen
Transaccionistes: Partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals (Maroto) Intansigents: Partidaris de defensar Carles Mª Isidre i els idearis carlins fins al límit. (Cabrera) -
Fi de la 1ª Carlinada (Abrazo de Vergara)
Què es va pactar a Vergara? Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol. Què va passar amb els carlins intransigents? Van seguir la lluita a favor de Carles Mª Isidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers... -
S'imposa la ideologia del carlisme (2)
Déu: Els carlins eren ultracatòlics i tradicionalistes. Estaven en contra de la llibertat religiosa, la separació Església-Estat i el laïcisme social que volien introduir els liberals. Pàtria:
El seu concepte de “pàtria” es relacionava amb rebutjar com a nocives les idees vingudes de l’estranger, de les quals ens havíem de protegir.El liberalisme, d’arrel britànica o francesa, era rebutjat com a antiespanyol i anticatòlic. -
S'imposa la ideologia del carlisme (1)
Rei:
El seu concepte de “pàtria” es relacionava amb rebutjar com a nocives les idees vingudes de l’estranger, de les quals ens havíem de protegir. Un monarca amb poder era la millor garantia dels “drets” dels seus súbdits. Furs:
Eren partidaris de mantenir o, en el seu cas, restablir les lleis
tradicionals que tenien alguns territoris a l’Antic Règim. Per exemple els furs basco-navarresos encara vigents, o restablir els furs catalans abolits el 1714 per Felip V. -
Regència d’Espartero
Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero
Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre encertats.
El seu estil de govern era autoritari i dictatorial, a l’estil bonapartista. Es va anar guanyat l’enemistat de liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres. -
Fi de la Regència d’Espartero
-
El règim moderantista
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868 arran de la Revolució “La Gloriosa” A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van millorar el seu nivell de vida. A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va
distanciant els liberals entre ells: moderats i progressistes. -
El Bienni progressista
Amb la Vicalvarada del general O’Donnell, recolzada pels
progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista durant el regnat d’Isabel II. El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país, sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític:
* Llei general del ferrocarril (1855)
* Desamortització de Madoz (1855)
* Projecte de Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856) -
Fi del Bienni progressista
Descontenta la reina i el propi O’Donnell amb el caràcter massa progressista del projecte de Constitució, organitzen un “pronunciamiento” que restaura el règim moderantista. -
Fi del règim moderantista
-
Govern provisional i corts constituents
El nou govern provisional instaurat després de la caiguda d’Isabel II, encapçalat pels generals Serrano i Prim, va promulgar un seguit de decrets per donar satisfacció a algunes demandes populars (llibertat d’impremta, dret de reunió i associació, sufragi universal, etc.) i va convocar eleccions a Corts constituents pel gener de 1869. Aquests serien els primers comicis celebrats a Espanya on es garantia la igualtat mitjançant el sufragi universal masculí per a homes majors de 25 anys. -
Fi del Govern provisional i corts constituents
-
Eleccions a Corts constituents
Sufragi universal dels homes majors de 25 anys.
Eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació política. -
Constitució de 1869
Va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I. Participants:
Gral. Baldomero Espartero
Gral. Joan Prim
Leopold von Hohenzöllern (alemany)
Antoine d’Orelans, Duc de Montpensier (francès)
Alfons de Borbó, fill d’Isabel II
Amadeo de Saboia, Duc d’Aosta, fill del rei d’Itàlia, Vittorio Emmanuele II -
Regnat d’Amadeu I
El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat en un misteriós complot. Tot les seves bones intencions, Amadeu es va trobar unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs. -
Fi de Regnat d’Amadeu I
-
I República
Davant l’atzucac de la situació que l’abdicació del rei i el ridícul internacional que representaria l’elecció d’un nou monarca, les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873. Aquesta República però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció. Malgrat l’entusiasme popular, la República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I. -
Republicans
Els republicans, dividits entre Unitaris i Federals, van ser incapaços d’aprovar una Constitució Republicana. Republicans Unitaris – Partidaris d’un Estat centralitzat a l’estil de la República Francesa i moderat en els seus aspectes socials. Republicans Federals- Partidaris d’un Estat federal a l’estil dels EE.UU. i molt progressista en els aspectes socials. -
FI de la I República
El 3 de gener de 1874, el General Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano.
De fet la dictadura de Serrano no és més que una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos.(31 de desembre de 1874) -
Period: to
Restauració Alfonsina
El 29 de desembre de 1874 es proclamà rei Alfons XII, fill d'Isabel II, amb què es tornava a la monarquia borbònica que va iniciar l'època de la Restauració.
Es va caracteritzar per una estabilitat institucional, la construcció d'un model liberal de l'Estat, fins a la seva progressiva decadència amb la dictadura de Primo de Rivera el 1923. Es va basar en els quatre pilars de Cánovas: Rei , Corts, Constitució i torn pacific (alternança pacífica entre dos partits).
