-
Primera taula periòdica
Dimitri Mendelèiev, químic rus, va crear la primera taula periòdica de la història deixant espais buits pels elements que ell creia que es descobririen al futur. -
La taula del 1871
En aquest any, el científic rus va publicar un article on posava per primera vegada els períodes en files i els grups en columnes que anomena amb nombres romans de l'I al VIII. També va corregir moltes masses atòmiques que estaven mal calculades. -
El grup dels gasos nobles
Aquest any, el químic escocès William Ramsay, va descobrir els primers gasos nobles, que no havien estat previstos per Mendeléiev. Posteriorment, es van afegir a la taula periòdica com a grup 0. -
La posició dels lantànids
Aquest any es va publicar una nova taula periòdica separant els lantànids de la resta d'elements. -
La taula de Werner
El 1905 el químic suís Alfred Werner publicà una versió extrallarga de la taula periòdica amb 33 columnes i 8 files. En aquesta taula se separen les parelles d'elements que Mendeléiev posava en moltes de les seves caselles i també els lantànids. -
La taula de Deming
El químic estatunidenc Horace G. Deming va emprar una taula periòdica llarga (de files amb un màxim de 18 caselles) amb una numeració que emprava números romans. -
La taula de la IUPAC
Finalment, a finals del segle XX, la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) va encarregar-se de publicar les últimes taules periòdiques oficials tals com les coneixem avui dia i de donar nom als nous elements que s'anaven sintetitzant.
