Història de la llengua catalana

By Carlos03022006
  • 218 BCE

    Arribada dels romans a Catalunya

    Arribada dels romans a Catalunya
    Els romans arriben a les nostres terres el 218 aC, en el context de les guerres púniques, en què les dues grans potències d'aquell moment, Roma i Cartago, lluiten pel control del Mediterrani. Al nostre país, tret del Pirineu, la romanització lingüística i cultural és primerenca i intensa, i provoca la ràpida desaparició de les llengües preromanes en benefici del llatí vulgar. Les poques paraules de les llengües preromanes que han perviscut i que trobem en el català formen el substrat preromà.
  • 100 BCE

    El llatí vulgar com a llengua parlada

    El llatí vulgar com a llengua parlada
    La llengua parlada des del segle I aC fins al segle V dC per la majoria dels pobladors dels territoris on ara es parla català és el llatí vulgar, per oposició al llatí culte. La gran majoria dels mots del català deriven d'aquest llatí vulgar.
  • 410

    Transformació del llatí en les diferents llengües romàniques

    Transformació del llatí en les diferents llengües romàniques
    L'any 410 dC, els pobles bàrbars saquegen Roma. Entre els regnes germànics que es formen, hi ha el regne visigòtic, que inclou la futura Catalunya. La descomposició de l'imperi romà accelera la transformació del llatí vulgar en les diferents llengües romàniques. Aquesta transició lingüística, que va del segle V al segle VII aproximadament, dona lloc al protoromàntic català. Durant aquest període, la llengua catalana antiga entra en contacte amb el superstrat germànic visigòtic.
  • 711

    Invasió musulmana

    Invasió musulmana
    L'arribada dels musulmans a la península Ibèrica el 711 dC provoca la desaparició del regne visigòtic. En resposta a aquesta invasió, els francs els expulsen de Girona (785 dC) i Barcelona (801 dC). Això dona lloc a la creació de la Catalunya Vella, una regió fronterera dividida en comtats autònoms que són vassalls de l'Imperi franc. Durant aquest període, el català en desenvolupament rep una influència de nous mots d'origen germànic coneguda com a superstrat germànic franc.
  • 878

    Unificació dels comptats catalans

    Unificació dels comptats catalans
    L'any 878, Guifré el Pilós, comte de Barcelona, va unificar els comtats catalans. La Catalunya Nova, situada al sud del riu Llobregat, va romandre sota control musulmà fins al segle XII. El País Valencià i les Illes Balears van romandre sota control musulmà fins a mitjans del segle XIII. Després d'aquesta data, tot i que els musulmans van perdre la supremacia política, van continuar coexistint amb els catalans fins a la seva expulsió de la península Ibèrica el 1609.
  • 1060

    Primers textos escrits en català

    Primers textos escrits en català
    Els primers textos escrits en català daten de mitjans o finals del segle XII i inclouen les Homilies d'Organyà, un conjunt de sis sermons de missa, i el Llibre dels jutges, una traducció al català del codi legislatiu visigòtic Liber ludicum, que va ser escrit entre els anys 1060 i 1080.
  • 1137

    Confederació entre Catalunya i Aragó

    Confederació entre Catalunya i Aragó
    L'any 1137, els comtats de Catalunya i el regne d'Aragó es van unir en una confederació, fent un gran avenç en tots els àmbits. Aquesta unió va marcar l'inici d'un període de conquesta i expansió conjunta. Els comtes-reis catalans, que ja havien conquistat Tarragona als àrabs el 1118, van continuar expandint-se fins a arribar a l'Ebre amb la conquesta de Tortosa el 1148. Això va resultar en l'agregació de les terres de la Catalunya Vella amb les de la Catalunya Nova.
  • 1213

    Expansió del català

    Expansió del català
    Durant el segle següent, el rei Jaume I (1213-1276) liderà una important expansió territorial del català, incorporant les Illes Balears (1229) i el País Valencià (1238) al domini lingüístic català. Aquesta expansió va continuar en el segle XIV amb la conquista de Sardenya (1324), Sicília (1397) i fins i tot Atenes i el sud de Grècia. Encara avui en dia es conserva el català en la ciutat sarda de l'Alguer, on es parla l'alguerès, un dialecte del català.
  • 1232

    Ramon Llull

    Ramon Llull
    La primera gran figura de la literatura catalana és el mallorquí Ramon Llull (1232-1316), autor de les primeres obres científiques i filosòfiques en una llengua romànica. L'obra de Llull, monumental i enciclopèdica, constitueix, a més, un gran avenç des del punt de vista lingüístic, atès que el Doctor Il·luminat és un autèntic creador de llengua.
  • 1410

    Extinción de la dinastia catalanoaragonesa

    Extinción de la dinastia catalanoaragonesa
    L'extinció de la dinastia catalanoaragonesa, es va produir amb la mort sense descendència del rei Martí Humà (1396-1410). Aquesta situació es va resoldre amb el Compromís de Casp el 1412, que va escollir a Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara, com el nou rei d'Aragó. Més endavant, el matrimoni de Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella el 1479. Això va conduir a un procés de castellanització lingüística i cultural de les classes nobles i la cort de la corona d'Aragó.
  • 1520

    Decadència

    Decadència
    El segle XVI comença amb la revolta de les Germanies al País Valencià i a les Illes (1520-1523) contra l'oligarquia i el poder central. La derrota dels agermanats, burgesos i petits propietaris rurals, significa l'inici també per a València i les illes Balears de la llarga etapa de tres segles que hem convingut a anomenar Decadència.

  • Renaixença

    Renaixença
    La publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, l'any 1839 s'ha pres com a símbol de l'inici de la Renaixença, un moviment essencialment cultural que posa fi a la Decadència i recupera el sentiment d'identitat catalana i el conreu literari de la llengua.

  • Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans

    Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans
    La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fou fundada el 1907, per tal de posar fi al desgavell normatiu i codificar la llengua. El seu primer president fou mossèn Antoni Maria Alcover (1862-1932), considerat el pare de la dialectologia catalana i iniciador del monumental Diccionari català-valencià-balear.

  • Pompeu Fabra i la normativització de la llengua catalana

    Pompeu Fabra i la normativització de la llengua catalana
    El secretari de la Secció Filològica de l'IEC i autèntic responsable científic de la normativització fou Pompeu Fabra (1868-1948). Els seus primers estudis es van publicar a la revista modernista L'Avens, principal promotor a principis de segle del debat normatiu. Un cop al capdavant de l'IEC, Fabra va escometre la depuració i la normativització de la llengua en tres etapes: ortogràfica (1913), morfosintàctica (1918) i lèxica (1932).

  • Castellanització massiva

    Castellanització massiva
    El 1939 s'enceta un llarg i dur període de repressió, de castellanització massiva i imposada a través de l'escola primària, de la ràdio (i a partir dels anys seixanta, de la televisió) i d'un aparell estatal que arriba a tots els racons del país.

  • Règim democràtic i autonòmic

    Règim democràtic i autonòmic
    La fi del franquisme (1975) va donar pas a un règim democràtic i autonòmic que va reconèixer l'estatus del català com a llengua oficial a la major part dels Països Catalans: efectivament, el català és cooficial juntament amb el castellà a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, d'acord amb el que preveu la Constitució espanyola de 1978.

  • El català actualment

    El català actualment
    Després de quaranta anys d'ús oficial, públic i escolar del català, la situació de la llengua a Catalunya ofereix un balanç globalment positiu i de progrés. Ara bé, ofereix contrastos molt importants segons el territori, l'àmbit, el grup social i el context polític. A la resta dels Països Catalans, per exemple, la situació global és més complexa.