-
300 BCE
CAMBRA FOSCA
Aristòtil afirmava que si es practicava un petit orifici sobre la paret d’una habitació fosca, un feix lluminós dibuixaria sobre la paret oposada la imatge invertida de l’exterior. Aristòtil hauria utilitzat la cambra fosca per a estudiar els eclipsis de sol. -
SEGLE XIX
Aquest fou el segle del naixement de la fotografia, que va ser quan el físic francès Nicéphore Niépce aconseguí una imatge duradora, fixa i inalterable a la llum mitjançant la utilització de la cambra fosca i un procediment fotoquímic -
Louis-Jacques-Mandé Daguerre
Va realitzar fotografies en planxes de coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles a llum. Després d’exposar la planxa durant uns minuts, Daguerre utilitzava vapors de
mercuri per a revelar la imatge fotogràfica positiva. Tanmateix, aquestes fotos no eren permanents perquè les
planxes s’ennegrien gradualment i la imatge acabava desapareixent. -
CALOTIP
Talbot descobrí que el paper cobert amb iodur de plata resultava més sensible a la llum si abans de la seva exposició es submergia en una dissolució de nitrat de plata i àcid gàl·lic, dissolució que també podia ser utilitzada per al revelat del paper després de l’exposició. Un cop finalitzat el revelat, la imatge negativa es submergia en tiosulfat sòdic o hiposulfit sòdic per a fer-la permanent. -
The Daguerreian Journal.
Primera revista fotogràfica del món publicada a Nova York -
COLODIÓ
És una classe d’explosiu la base del qual és la cel·lulosa nítrica. Archer va col·locar unes planxes de vidre humides al utilitzar colodió en comptes d’albúmina com a material de cobertura, per aglutinar els compostos sensibles a la llum. Aquests negatius havien de ser exposats i revelats mentre estaven humits. Els fotògrafs necessitaven una habitació fosca propera per a poder disposar de les planxes abans de l’exposició i revelar-les immediatament després. -
GELATÍ DE BROMUR
Es presenta una planxa de vidre seca recoberta amb una
emulsió de gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes.
Després de molts experiments sense èxit, el 1882 el gelatí de
bromur, capaç d’assecar la placa, desbancà definitivament el
colodió -
George Eastman
Va patentar una pel·lícula que consistia en una llarga tira de paper recoberta amb una emulsió sensible. També fabricà la primera pel·lícula en carret de 24 exposicions. El 1888 llançà al mercat un altre aparell revolucionari de petites dimensions (18 cm de llarg) que estava proveït d’un carregador de 100 exposicions; dotat d’un focus fix i una velocitat d’obturació d’1/25 segons -
Càmera Leica
Dissenyada per al cinema, s’introduí a Alemanya el 1925. Fou
creada per un depenent de la fàbrica alemanya d’òptica Leit. Gràcies a les seves
reduïdes dimensions i al seu baix cost es féu famosa entre els fotògrafs professionals i també entre els aficionats -
Càmera digital
Surt al mercat la primera càmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una resolució de 100 x 100 píxels.
