-
1700 BCE
1.4 La cambra obscura portàtil
Fou al s. XVII, gràcies als estudis que un monjo alemany anomenat
Johann Zahn havia fet 150 anys abans, la cambra obscura
va evolucionar cap a una cambra portàtil. -
1400 BCE
1.2 La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
Al segle XIV, Levi ben Gershon va realitzar observacions astronòmiques utilitzant la cambra
obscura. -
1300 BCE
1.2 La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
De fet és al contrari, són els objectes els que reflecteixen els rajos lluminosos, que són captats pels ulls.
Al segle s. XIII, Roger Bacon usava la cambra obscura per a la visualització d'eclipcis. -
Period: 500 BCE to
1.La cambra obscura
-
500
1.1 El comportament físic de la llum
Al segle V a C. Mo Tzu (un filòsof xinès i fundador) va explicar com la llum projectava imatges invertides. -
500
1.1 El comportament físic de la llum
A Grècia, el filòsof grec Aristòtil (s. IV a C), va acabar
construint la primera cambra obscura. -
1200
1.2 La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
Alahazeni, (matemàtic àrab) que al s. X dC, va demostrar,
a través dels seus experiments que els rajos lluminosos no són emesos pels ulls tal com deia Aristòtil. -
1500
1.3 La cambra obscura com un instrument per a copiar o calcar imatges.
Al s. XV la càmera fosca va començar a utilitzar‐se com un instrument auxiliar per a la
representació de
la realitat.
La primera descripció detallada i il∙lustrada data del s. XV i es troba als manuscrits de Leonardo da Vinci.
Leonardo va relacionar el funcionament de la cambra obscura amb el sentit de la vista. -
1.4 La cambra obscura portàtil
Al s. XVI, della Porta va afegir una lent a l’orifici per tal de millorar la
qualitat de la imatge projectada. -
com capturar imatges de manera permanent
A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns
compostos com la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum.
Entre 1780 i 1810 els anglesos Thomas Wedgwood i Humphry Davy van aconseguir els primers resultats
anomenats fotogrames, eren impressions en paper de fulles de plantes.
A finals d’aquest segle Carl Wilhelm Scheele va publicar el seu tractat sobre les sals de plata i la seva
reacció a la llum. -
2. L'evolució química. Com capturar imatges de manera permanent
-
2.2 Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
Durant la resta del s. XIX, es van produir avenços tecnològics en la fotografia gràcies la
química.
Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
d’exposició a uns 30 minuts -
2.1 La primera imatge permanent. Heliografia.
Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
del científic francès Nicéphore Niepce.
Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies.
Les va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un
aliatge d’estany, coure i plom) cobertes de betum,
que va situar dins d’una cambra obscura i que va
deixar exposades a la llum durant vuit hores. -
2.1 La primera imatge permanent. Heliografia.
Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
del científic francès Nicéphore Niepce.
Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies.
Les va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un
aliatge d’estany, coure i plom) cobertes de betum,
que va situar dins d’una cambra obscura i que va
deixar exposades a la llum durant vuit hores. -
2.2 Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
Durant la resta del s. XIX, es van produir avenços tecnològics en la fotografia gràcies la
química.
Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
d’exposició a uns 30 minuts. -
2.2 Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de positiu‐
negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies.
El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons
d’exposició. -
2.2 Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de positiu‐
negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies.
El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons
d’exposició. -
839 2.2 Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
L’any 1839 Daguerre i Talbot van fer públics els seus invents, John Wiliam Herschel va donar
el nom de
fotografies a les imatges obtingues, i el govern francès va considerar la fotografia un invent d’interès
naciona -
2.2 Millorant la qualitat i reduint el temps d’exposició gràcies a la química.
L’any 1839 Daguerre i Talbot van fer públics els seus invents, John Wiliam Herschel va donar
el nom de
fotografies a les imatges obtingues, i el govern francès va considerar la fotografia un invent d’interès
nacional. -
2.3 Les plaques seques i les còpies
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre
una placa de vidre neta i polida -
2.3 Les plaques seques i les còpies
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre
una placa de vidre neta i polida -
2.3 Les plaques seques i les còpies
Durant el s. XIX també es va intentar obtenir fotografies en color. La primera és obra de James Clerk
Maxwell i data de 1861. -
2.3 Les plaques seques i les còpies
Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet
van introduir les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de
cadmi, aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. -
2.3 Fotografies pintades
Les fotografies dels s. XIX i principis del XX eren generalment pintades a mà, utilitzant
aquarel∙les, olis o pigments. -
2.4 El rodet i la fotografia a color
L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet. -
2.4 El rodet i la fotografia a color
Eastman i la seva empresa (Kodak) van oferir als usuaris una càmera senzilla, que funcionava
amb aquest rodet de pel∙lícula, de
manera que el fotògraf només havia de pitjar el disparador per a fer fotografies. -
2.4 El rodet i la fotografia a color
Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a color. Es va donar a
conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va comercialitzar fins al 1907 -
2.4 El rodet i la fotografia a color
Deu anys més tard, el 1935 Kodak va llançar la primera
pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un
any més tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula
Kodacolor. -
2.5 La fotografia instantània
La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer.
Aquesta va néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el
filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
anys després de ser inventada. -
3. La revolució tecnològica. La fotografia digital
El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en
senyals elèctriques i guardar‐les en suport magnètic. -
3. La revolució tecnològica. La fotografia digital
L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any 1969 i va ser el
desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu de Càrrega Acoblada). -
3.1 El primer prototip
El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer Sasson la construcció de la primera càmera digital
de la que es té constància. -
3.2 La primera càmera digital a la venda
El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la Dycam model 1 -
3.3 La càmera compacta
Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en colo -
3.4 L'smartphone
L’any 2005 la telefonia mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que són els
telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen potents processadors, capaços d’executar multitud
de funcions i que a més es poden connectar a internet