-
Batalla de Trafalgar (1805)
Els britànics destrueixen la flota
espanyola i malmeten la flota
francesa. Fi del control de
l’Atlàntic per part
d’Espanya. Els criollos d’Amèrica inicien el procés
d’independència, ajudats pels britànics -
Period: to
Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya.
-
1807 Tractat de Fontainebleau
El primer ministre Godoy autoritza
l’entrada de tropes franceses a
Espanya *A diferència dels exèrcits tradicionals,
era una exèrcit de ciutadans (el servei
militar era obligatori).
*Els comandaments eren professionals, els
ascensos es guanyaven per mèrits.
*L’exèrcit de terra més modern, ben
organitzat i ben armat del moment.
*I davant d’ell, el millor militar del
moment, el polític més ambiciós
d’Europa, el personatge més carismàtic
i líder de l’època; Napoleó Bonaparte. -
Motí d’Aranjuez (1808)
Enfrontaments entre pare i fill sobre el paper polític de Godoy Capitulacions de Baiona (1808) Napoleó imposa al seu germà Josep com a rei d’Espanya (Josep I) -
Batalla de Bailén (1808)
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central -
Period: to
Guerra del francès (1808 – 1814)
Inici: Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid. Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament d’una forma brutal...l’aixecament antifrancès s’escampa pel territori...Molts afrancesats es passen al bàndol dels liberals patriotes... -
Les Corts de Cádiz (1810)
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal...
La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. -
“Pronunciamiento” de Riego (1820)
-
Period: to
Trienni liberal (1820-1823)
Intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Invasió dels cent mil fills de Sant Lluís (1823) -
Period: to
Dècada Ominosa (1823 – 1833)
Cop d’Estat militar que al s.XIX intentava
provocar un canvi d’orientació política del govern. Els
“pronunciamientos” eren d’orientació liberal o absolutista.
Al no haver-hi eleccions, va esdevenir l’única forma de canvi
polític a l’Espanya decimonònica. Pretorianisme: Situació en que degut a la influència de l’exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya deurant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militars. -
El conflicte dinàstic de 1833
Carlins
Donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei. Isabelins
Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.
...El conflicte polític entre absolutistes i liberals es superposa al
conflicte dinàstic.
Els sectors més conservadors i partidaris de mantenir l’Antic
Règim, els partidaris de l’absolutisme i les antigues lleis
s’ajunten al bàndol carlí.
Els sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder. -
Period: to
La primera carlinada o Primera Guerra Carlina (1833-1839)
- Els carlins controlen les àrees rurals del nord, especialment al País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya.
- Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant (Barcelona, Bilbao...), a les capitals de província i a Andalusia. Davant les constants derrotes i fracassos de les expedicions carlines, els carlins es divideixen: Transaccionistes: Partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals (Maroto) Intansigents
-
Fi de la 1ª Carlinada Abrazo de Vergara (1839)
- Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
- Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol. Què va passar amb els carlins intransigents?
- Van seguir la lluita a favor de Carles Mª Isidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers...
-
Period: to
Regència d’Espartero (1840 – 1843)
Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General
vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero
* Els seus projectes reformistes
van ser atrevits, però no sempre
encertats.
* El seu estil de govern era
autoritari i dictatorial, a l’estil
bonapartista. * Es va anar guanyat l’enemistat
de liberals moderats i liberals
progressistes per les seves
autoritàries maneres. -
Period: to
El règim moderantista (1844 – 1868)
*És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
arran de la Revolució “La Gloriosa”
*A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el
poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van
millorar el seu nivell de vida.
*A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que
limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va
distanciant els liberals entre ells: moderats i progressistes. -
Period: to
El Bienni progressista (1854 – 1856)
Amb la Vicalvarada del general O’Donnell, recolzada pels
progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista
durant el regnat d’Isabel II.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país, sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític....descontenta la reina i el propi O’Donnell
amb el caràcter massa progressista del
projecte de Constitució, organitzen un
“pronunciamiento” que restaura el règim
moderantista. -
Llei general del ferrocarril (1855)
-
Desamortització de Madoz (1855)
-
Projecte de Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856)
-
La “Gloriosa”, Revolució de setembre de 1968.
- És l’única Revolució del segle XIX a Espanya.
- Tot i l’important paper dels militars liberals progressistes, participen en l’aixecament per primer cop les masses populars. El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68
- Sufragi universal i lliure. Convocatòria d’eleccions constituents
- Drets civils democràtics i llibertat de culte.
- Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos
-
La “Gloriosa”, Revolució de setembre de 1968. (causes)
Causes
* Primera gran crisi econòmica del capitalisme, la “Double Bubble”.
Crisi de subsistències (típica de l’Antic Règim) Crisi industrial i financera (pròpia del nou sistema capitalista)
* Inoperància, corrupció i desprestigi dels governs
d’Isabel II
* Aparició activa del moviment obrer -
Period: to
El sexenni revolucionari (1868-1874)
-
19/09 – “Pronunciamiento” del brigadier Topete a Cádiz. Formació de Juntes Revolucionàries a les principals ciutats.
-
27/09 - Batalla d’Alcolea(Córdova) – Derrota de les tropes fidels a la reina.
-
29/09 – Isabel II s’exilia a França. Formació d’un Govern provisional revolucionari amb militars liberals moderats i progressistes (Serrano, Prim)
-
Eleccions a Corts constituents 1869
- Sufragi universal dels homes majors de 25 anys.
- Eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació política.
-
Constitució de 1869
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència
liberal democràtica, va ser elegit per les Cortes el
desembre de 1870. -
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I (1870 – 1873)
El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de sera seva mà dreta en el govern, va ser assassinat .
Tot i les seves bones intencions, es va trobar unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs. Després de sis governs fracassats i tres eleccions a Corts que no donaven cap majoria estable, aclaparat pels problemes del país i la manca de suport, Amadeu I va abdicar el febrer de 1873 -
Period: to
La I República (1873 – 1874)
Davant l’atzucac de la situació que
creava l’abdicació del rei i el ridícul
internacional que representaria
l’elecció d’un nou monarca, les Corts
va proclamar la República l’11 de
febrer de 1873. Malgrat l’entusiasme popular, la República heretava
els greus problemes econòmics i polítics del regnat
d’Amadeu I.
Es van succeir quatre presidents de la República i un
munt de governs que dimitien a les poques setmanes
davant la impossibilitat de fer front a insurreccions
obreristes. -
La fi de la I República
“La Paviada” – El 3 de gener de
1874, el General Pavía ocupa les
Corts i les dissolt de forma violenta
protagonitzant un Cop d’Estat que
institueix una República dictatorial
governada pel Gral. Serrano.
De fet la dictadura de Serrano no és més que una
transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica,
que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del
General Martínez Campos.(31 de desembre de 1874) -
CONSTITUCIÓ DE 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Cánovas del Castell. Aquesta constitució va partir d'un esborrany constitucional desenvolupat per un grup de 600 notables, antics senadors i diputats d'anteriors legislatures, designats per Cánovas. D'ells va resultar una comissió de 39 d'ells, presidida per Manuel Alonso Martínez, que seria l'encarregat de la definitiva redacció de el text. El text final va ser aprovat -
Period: to
Inici del període de la Restauració Alfonsina (1876 – 1931)
-
REGNAT D'ALFONS XII
Alfons XII d'Espanya, sobrenomenat «el Pacificador» nota 1 (Madrid, 28 novembre de 1857-El Pardo, 25 novembre de 1885), va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill d'Isabel II i, oficialment, Francisco de Assís de Borbó, nota 2 l'inici del seu regnat va posar terme a la Primera República i va donar pas a el període conegut com a Restauració. Després de la seva mort prematura als vint anys, víctima de la tuberculosi, va ser succeït en el tron pel seu fill pòstum, Alfons XIII -
L'AGRICULTURA
L'agricultura va ser l'activitat econòmica principal durant tot el segle XIX espanyol. A l'acabar la centúria, les dues terceres parts de la població activa seguien treballant al camp. L'agricultura generava més de la meitat de la renda nacional. Per la seva banda, els productes agrícoles eren predominants en les exportacions espanyoles. La qüestió fonamental en relació amb l'agricultura vuitcentista espanyola té a veure amb la desamortització, ja que va afectar la cinquena part de tot -
INDUSTRIALITZACIÓ
La industrialización consiste en la producción de bienes a gran escala, mediante la utilización de máquinas movidas por nuevas fuentes de energía. Se conoce como industrialización el proceso por el que un Estado o comunidad social pasa de una economía basada en la agricultura a una fundamentada en el desarrollo industrial y en el que éste representa en términos económicos el sostén fundamental del Producto Interior Bruto y en términos de ocupación ofrece trabajo a la mayoría de la población. -
MINERIA
Al segle XIX, després de la Independència d'Espanya i a l'compàs de la Revolució Industrial i les noves llibertats de comerç, es va donar pas a un ressorgiment de la mineria com a producció clau, aquesta vegada amb descobriments que van obrir les porta als cicles de l' plata (Chañarcillo) i de l'carbó (Lota) i després de la Guerra de el Pacífic, a el cicle de l'salnitre, procés amb el qual Xile va ingressar a un segle XX, marcat per l'explotació de l'coure a gran escala. -
EL DESASTRE DE 1898
La Guerra hispà-nord-americana (Spanish-American War en anglès), anomenada comunament a Espanya com a Guerra de Cuba o Desastre d'el 98, a Cuba com a Guerra hispà-cubà-nord-americana, ia Puerto Rico com a Guerra hispanoamericana, va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a Espanya i als Estats Units el 1898, resultat de la intervenció nord-americana a la guerra d'Independència cubana. A la fi de l'conflicte Espanya va ser derrotada -
REGNAT D'ALFONS XIII
l regnat d'Alfons XIII d'Espanya és el període de la història d'Espanya en el qual va regnar Alfons XIII de Borbó, qui des del mateix moment del seu naixement al maig de 1886 ja va ser rei, ja que el seu pare Alfons XII havia mort cinc mesos abans. Durant la seva minoria d'edat, la direcció de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en qualitat de regent fins que al maig de 1902 quan va complir els setze anys de i va jurar la Constitució de 1876 va regnar -
DICTADURA PRIMO DE RIVERA
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat de el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de 1930 i la seva substitució per la «dictablanda» del general Berenguer.
