-
Crisi del 1898 (pèrdua de colònies)
La derrota davant EUA en 1898 i la pèrdua de les colònies espanyoles va generar una sensació de pessimisme i de crisi nacional. La situació política exigia un canvi de direcció que va accelerar el final de la regència de Maria Cristina d'Habsburg i el començament del regnat d'Alfons XII. -
Period: to
Regnat d'Alfons VII
Va ser un monarca controvertit amb polítiques pròpies de segle XIX, conservadores i autoritàries, amb un desig de modernitat i interès davant de qualsevol innovació tècnica de les que els inicis de segle XX. -
Period: to
El revisionisme conservador
-
Conferència Internacional a Algesires.
L'obtenció d'un protectorat sobre la zona nord del Marroc. -
Crisi de 1909, Setmana Tràgica.
La decisió de reforçar l'exèrcit de Marroc avisant als reservistes va provocar una dura reacció social. Els partits obrers (especialment els anarquistes) convocaren una vaga general que es va convertir en una revolta popular (lloc més importants dels fets a Barcelona). Es va declarar l'estat de guerra i es va reprimir la violència amb 1000 detinguts, 17 penes de mort i 5 execucions. -
Period: to
Revisionisme liberal
Després de la caiguda d'Antonio Maura va començar una etapa de govern liberal, primer amb Moret i des de 1910 fins a 1912 amb José Canalejas. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
El començament de la primera guerra mundial dóna un respir als problemes interns, encara que es mostren simpaties pels diferents partits. La guerra estimula l'economia, encara que amb efectes socials dispars:
- Augmenta la producció industrial i agrícola.
- La burgesia reporta grans beneficis, però no augmenten els salaris dels empleats.
- Augmenta la demanda, provocant escassetat d'articles de primera necessitat a Espanya. -
Crisi de 1917
Els problemes econòmics acabaren afectant a amplis sectors de la població. El malestar social es va extendre desde la classe treballadora fins a sectors de l'exèrcit. També les forçes polítiques excluides del sistema parlementàri augmentaren la seva oposició fet que va provocar una greu crisi política i social. -
Vaga general, Agost de 1917
Els sindicats majoritaris, UGT I CNT (Confederació Nacional del Treball) de tendència anarquista, organitzaren una vaga general per protestar pel nivell de vida dels treballadors. El conflicte inicià el 13 d'agost a València i es va estendre a Barcelona, Madrid i Bilbao. La resposta del govern fou molt dura. El resultat quedà amb 70 morts, uns 100 ferits i 2000 detinguts. Els membres del comitè de la vaga foren condemnats a cadena perpetua. -
Period: to
Trienni Bolxevic
-
Desastre d'Annual
En acabar la Primera Guerra Mundial, es reprèn l'ocupació del Rif, el juliol de 1921. El general Fernández Silvestre, duu a terme una acció precipitada subestimant la capacitat de les forces rifenyes que, liderades per Abd-el-Krim, van atacar a les forces espanyoles acabant en una gravíssima derrota coneguda com el Desastre d'Annual en què van morir 13.000 soldats espanyols. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
Els militars justificaven la seva acció en la greu crisi social i política que travessava el país i davant la qual govern i parlament s'havien mostrat ineficaços. -
Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera
La derrota al Marroc va desencadenar una tempesta política en què es van exigir responsabilitats a l'exèrcit, al govern i fins i tot a rei. Es va crear una comissió parlamentària per aclarir els fets, i els partits d'oposició van demanar l'abandonament del Marroc. Tot això va provocar un gran malestar en l'exèrcit, que unit a l'agitació social fa que l'exèrcit intervingués donant un cop d'Estat dirigit per Miguel Primo de Rivera, amb el qual es posava fi al règim de la Restauració. -
Period: to
Segona República
Després de les eleccions municipals del 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República. El rei Alfons XIII es va exiliar a Itàlia i el poder ho va assumir un govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá Zamora, nomenat president provisional de la República. -
Period: to
Bienni Reformista
-
Eleccions de Juny de 1931
Les primeres eleccions republicanes van ser les més democràtiques que s'havien celebrat fins llavors. El cens el van formar els homes majors de 23 anys i hi va haver una participació del 70% del cens electoral. La victòria va ser per a les forces republicanes d'esquerra que van obtenir un 64% dels sufragis i 279 diputats, en primer lloc amb el PSOE amb 116 escons i, en segon lloc, el Partit Radical d'Alejandro Lerroux amb 90, una força que s'havia anat moderant cap al centre. -
Constitució Republicana
Espanya es constituïa com un Estat integral, encara que admetia les autonomies regionals que havien de ser aprovats per 2/3 dels electors i per les Corts.
Algunes d'aquestes mesures van ser:
- Es va establir una divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
- Es va crear un Tribunal de Garanties Constitucionals.
- Es va fer una amplíssima declaració de drets i llibertats.
- S'aprova el sufragi universal.
- L'Estat es declarava laic i es reconeixia la llibertat de
consciència. -
Eleccions de 1936
La participació electoral va ser molt alta, un 72% del cens; tot i que les forces de centre i dreta van triomfar a les zones rurals el Front Popular i va obtenir majoria absoluta aconseguint el 59% dels escons. Manuel Azaña nomenat, una altra vegada, president de govern, reiniciant la política de reformes i atorgant amnistia als empresonats per la revolució d'octubre de 1934. -
Period: to
Guerra Civil
La guerra es va iniciar amb una revolta militar d'una part de l'exèrcit que va comptar amb el suport econòmic i armamentístic dels règims totalitaris d'Itàlia, Alemanya i Portugal. El que pretenia ser un Cop d'Estat ràpid i reeixit va acabar convertint-se en un conflicte de tres anys davant la resistència de govern, de les forces polítiques republicanes i d'un sector de l'exèrcit que es va mantenir fidel a la República. -
Period: to
Govern Largo Caballero
Largo Caballero va formar un govern de concentració a què pertanyen socialistes, republicans, nacionalistes i anarquistes, per imposar l'ordre. Va decidir coordinar el comandament militar nomenant com a Cap de l'Estat Major al general Vicente Rojo, amb la idea de regularitzar a les milícies i crear un Exèrcit Popular. -
Bombardeig de Guernica
Fou un atac aeri realitzat sobre la població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola.
Espanya va ser el camp de proves de guerra d'Alemanya. -
Batalla de l'Ebre
Els republicans dirigits pel general Vicente Rojo, van reconquerir provisionalment Terol i van llançar una ofensiva que va esdevenir la batalla més dura de la guerra: la batalla de l'Ebre (25 de juliol- 16 de novembre de 1938). -
Period: to
Política econòmica: autarquia
Després de la Guerra Civil, Espanya es troba en una situació ruïnosa. Com comença la Segona Guerra Mundial, Espanya no rep cap ajuda per reconstruir el país. -
Period: to
Dictadura franquista
Després de la Guerra Civil el règim franquista crea una estructura influïda pel feixisme, definint-se com Nacionalsindicalista. Al franquisme hi havia tres òrgans naturals d'associació: la família, el municipi i el sindicat. -
Period: to
Triomf i creació de l'Estat Franquista
L'Estat franquista s'organitza ideològicament, sota la influència de Falange i els totalitarismes italià i alemany. Després s'allunya del feixisme. Espanya es declara no bel·ligerant en la Segona Guerra Mundial, i troba en el catolicisme una via ideològica per desvincular-se de el règim feixista alemany. -
Admisió d'Espanya en la ONU
-
Fundació d'ETA
Euskadi Ta Askatasuna (País Basc i Llibertat; ETA) va ser una organització terrorista i nacionalista basca que es proclamava independentista, socialista i revolucionària. Els seus anys d'història van entre 1958 i 2018. -
Crisi del petroli, 1973
Recessió econòmica deguda a l'augment del preu del petroli mundialment. -
Period: to
La transició
S'entén per Transició a la democràcia al procés iniciat a la mort del general Franco el novembre de 1975, que va donar lloc a un canvi polític gradual des d'un règim autoritari i personalista característic de la dictadura franquista, a una democràcia representativa basada en la monarquia parlamentària i en la Constitució de 1978. El procés de transició democràtica va ser impulsat pel rei Joan Carles i pel president del govern Adolfo Suárez, amb la Llei de Reforma Política. -
Proclamació del rei Juan Carlos I
El 1969 Franco havia designat al príncep Joan Carles com a successor amb la intenció de restaurar la monarquia però fent-li jurar els Principis del Moviment Nacional, per donar-li continuïtat al Règim. En el discurs inicial del rei fa al·lusions a una obertura política. -
La matança d'Atocha
La matança d'Atocha de 1977 va ser un atemptat terrorista comès per pistolers d'extrema dreta al centre de Madrid la nit del 24 de gener de 1977. Cinc advocats laboralistes del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i de Comissions Obreres (CC. OO.) foren assassinats, el que va marcar la Transició espanyola iniciada després de la mort de dictador Francisco Franco. -
Period: to
Governs de UCD i la dimisió de Suárez.
-
Intent de cop d'Estat 23-F
El cop d'Estat de 1981, també conegut com a 23-F, nota 2 va ser un intent fallit de cop d'Estat perpetrat el 23 de febrer de 1981 per alguns comandaments militars a Espanya, quan un grup de guàrdies civils, dirigits pel tinent Coronel Tejero, va irrompre al Congrés dels Diputats quan anava a ser investit com a president Leopoldo Calvo Sotelo. -
Period: to
Governs del PSOE
-
Estatuts d'Autonomia
-
Reconversió Industrial
-
Period: to
Conflictes laborals
-
Comunitat econòmica europea
Espanya es va convertir en membre de la Unió Europea l'1 de gener de 1986. -
Vaga General (Pacte d'Ajuria Enea)
L'Acord per a la Normalització i Pacificació d'Euskadi, més conegut com a Pacte d'Ajuria Enea per haver sigut firmat en el Palau d'Ajuria Enea amb la intenció treballar per l'erradicació del terrorisme. Els firmants compartien la necessitat i importància de l'acció policial que contribuís a l'erradicació del terrorisme, a la protecció dels principis que conformen la convivència democràtica i a la prevenció d'atemptats i la persecució dels seus autors. -
Inversions públiques
-
Jocs Olímpics a Barcelona
A causa dels canvis polítics que succeeixen al començament dels anys 1990, aquests són els primers Jocs Olímpics sense boicots de cap classe, cosa inèdita des de Munic 1972. -
Period: to
Recessió econòmica mundial
-
Pacte de Toledo
Conferència del Mediterrani, Autonomia de Ceuta i Melilla -
Period: to
Governs del PP
-
Pacte de Lizarra
El Pacte de Lizarra fou un pacte de forces polítiques basques que va reunir a grups de centre, dreta i esquerra; partidaris de la construcció nacional d'Euskadi i del lliure exercici de l'autodeterminació, per avançar cap a la independència nacional. Enfront es van situar els partits centralistes espanyols, principalment el PSOE i el PP. -
Period: to
El PSOE torna al govern
-
Period: to
Governs del PP
-
Period: to
Govern de PSOE + acord amb Unidas Podemos
-
Period: to
Pandemia mundial: COVID-19
El primer cas de COVID-19 es va registrar a Wuhan el 17 de novembre de 2019. L'Estat d'alarma es va aplicar dia 16 de març. Actualment hi ha hagut 1,8 milions de contagis al país espanyol i 48.900 morts.