-
Period: to
REGNAT DE CARLES IV A ESPANYA
Després de que Carles IV començara
a regnar, també començà la revolució francesa. Carles IV no tenia ganes de regnar així que practicament li cedix el poder a Manuel Godoy un militar amb poca expèriencia política. Espanya queda aliada amb França i aleshores amb Napoleó Bonaparte un militar polític, firmant un tractat que permet que els exèrcits francesos creuen la Península Ibèrica per poder arribar a Portugal. El que no van veure vindre va ser que França aprofitara i invadira també Espanya. -
TRACTATS DE SAN ILDEFONSO
Espanya i França van firmar un espècie d'acord després de les guerres causades per Napoleo acordant com es repartirien les terres. El tractat va ser tan secret que Manuel Godoy no sabia res sobre aquest tema. Com ya van hi haure altres intents de tractats, aquest es coneixia com el tercer tractat de San Ildefonso -
BATALLA DE TRAFALGAR
Després de que Napoleó Bonaparte conquistara la major part d'Europa, Gran Bretanya es mantenia com un obstacle insuperable. La batalla va enfrentar a dos flotes, la britànica i la franc-espanyola, finalment va guanyar Gran Bretanya a Trafalgar. La derrota franc-espanyola i va socavar el domini naval de Napoleó en Europa, temps després Rússia i Austria es van unir en contra de Napoleó. -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Quant Napoleó va decidir invadir Portugal, es va aliar amb Espanya per a que els deixaren travessar per poder arribar al seu destí. El tractat consistia en que Portugal seria dividit en tres zones, la primera el Regne de Lusitània Septentrional per a Carles Lluís I, el segon el Principat dels Algarves per a Godoy y per últim una zona reservada per a canviar-li-la als britànics per Gibraltar. -
MOTÍ D'ARANJUEZ
En conceqüència a tot el succeït anteriorment, es va produïr un alçament de les classes baixes, que van prendre l'asalt al palau de Godoy i saquejaren el seus bens. Uns dies després els amotinats troben a Godoy amagat i el linxen, mentrestant Fernado va aprofitar per a forçar a el seu pare Carles IV per a que abdicara, convertin-se en Fernando VII. -
Period: to
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS
El segrest de la familia reial va provocar a Madrid una revolta popular i alçaments a altres llocs, així va començar la Guerra de la Independència. La població espanyola va ser dividida en dues parts, els afrancesats (reconeixien a Jose I com a rei) i patriotes (fidels a Fernando VII). La guerra va tindre 3 fases fins que derrotaren definitivament als francesos. Les Corts de Cadis son on es reunia la assamblea espanyola per convocatòria de la Regència de Espanya. -
BATALLA DE BAILÉN
Un exèrcit espanyol comandat per el general "Francisco Javier Castaños" va derrotar a un exèrcit francés seguint així la primera derrota a camp obert de Napoleó, la victòria de Bailén va inspirar a altres països Europeus a alçar-se contra la ocupació francesa siguent l'inici de la guerra de la independència espanyola. La batalla de Bailén va ser un esdeveniment molt important a la història d'Europa ya que va ser la primera derrota de Napoleó y marcant l'inici de la caiguada de l'imperi francés. -
CONVOCATÒRIA DE LES CORTS CONSTITUENTS
La absència de la familia reial va deixar a Espanya un buit de poder així que es crearen juntes i posteriorment es va la Junta Central Suprema que va convocar a les Corts Constituents. Aquestes es reuniren a Cadis perque es la única ciutat peninsular no invadida pels francesos. Les corts es dividien en: Liberals (eren la majoria i defensaven les reformes polítiques), Absolutistes (eren la minoria i volien mantindre l'antic règim) i els Americans preocupats pels problemes amb les colònies. -
APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812
Les Corts de Cadis elaboraren la Constitució de 1812 i aprovaren moltes reformes que van posar fi a l'Antic Règim. Aquesta reflectia els principis del liberalisme polític, reconeixia la sobirania nacional, establia una monarquia hereditària, adoptava el principi de la divisió de poders -legislatiu(rei i corts) - executiu(rei) -judicial(tribunals de justícia), i la religió catòlica. A la Constitució es van reconeixer importants drets com la igualtat davvant la llei... -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII (sexenni absolutista)
Ferran VII torna a Espanya i alguns diputats absolutistes li entregen el manifest dels Perses, després el monarca va decretar la abolició de la Constitució de 1812 i de tota la legislació eixida de les Corts de Cadis i va començar a governar com un rei Absolut, es van restituir els senyorius, l'Esglèsia i els nobles. Els liberals foren empresonats i molts d'ells van marxar a l'exili secundats per una part de l'exèrcit, tractaren de restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments, no funcionà. -
MANIFEST DELS PERSES
Es un manifest en el que gràcies a una al·legoria amb l'antic imperi persa equiparaven el sufriment d'aquesta constitució amb el periode d'anarquia que precedix el regnat d'un nou rei en Pèrsia. Vegent als absolutistes també coneguts com Perses a Fernando VII com únic gerent de la estabilitat al regne donant així inici al sexenni absolutista a Espanya marcat per la caça de liberals i afrancesats. -
PRONUNCIAMENT DEL CORONEL RIEGO
Rafael de Riego va realitzar un pronunciament militar retant al poder de Ferran VII contra l'absoulutisme perque volia que tornara la Constitució de 1812. Riego va conseguir rapidament que l'apollaren molts militars i civils. va hi haure tanta presió popular que el rei es va veure obligat a cedir i fer el que el poble volia i jurar la Constitució. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII (trienni liberal)
El coronel Riego va proclamar la Constitució de 1812, el rei va tindre que jurar la constitució, lliurar als liberals empresorats i convocar les corts i restaurar les reformes que s'havien aprovat en les Corts. Els problemes entre liberals moderats i exaltats s'allargaren durant tot el trienni. Van hi haure varis intents colpistes absolutistes secundats. Ens van enviar un exercit posant a Ferran VII com arei absolut. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII (dècada ominosa)
Aquesta dècada escaracteritza per 3 qüestions principals:
- Repressions que va organitzar Fernando VII contra els liberals, com per exepmle Rafael del Riego
- Reformes administratives i econòmiques impulsades per Fernando VII per intentar modernitzar el pais
- Problema succesori: Al seu quart matrimoni va conseguir tindre a una filla pero la llei dia que una dona no podia estar al tron aleshores la anula, ahí comença el moviment carlista seguida per la mort del rei. -
ARRIBADA DELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS
95000 soldats francesos van ser enviats per Lluís XVIII, els van nombrar els cent mil fills de sant Lluís amb la missió de arreglar-se amb Europa, van creuar el país conseguint una victòria i deixant arrere el trienni liberal. -
PROMULGACIÓ DE LA PRAGMÀTICA SANCIÓ
Les 3 primeres dones del rei van morir sense donar-li cap fill, va tindre que esperar al seu cuart matrimoni amb la seua neboda, perfi va tindre un fill, el problema era que el bebe era una xica i com diu la Llei Sàlica una xica no pot heretar el tron, aleshores el que va fer Fernando VII no va ser donar-li el seu lloc a l'infant Carles Maria, sino que anula la llei per a que la seua filla Isabel puga Heretar el tron. Carles va intentar conseguir que Fernando cambiara de opinió pero no va poder. -
MORT DE FERRAN VII
Quan Fernando VII mor, Isabel hereta el tron amb sols 3 anys així que s'ha mare passa a ser la Reina Governadora recolzant-se amb els liberals moderats per a governar, Carles s'autoproclama Carles V en contra de la seua neboda Isabel provocant així la primera guerra Carlista -
INICI DE LA PRIMERA GUERRA CARLINA
Va ser una guerra civil entre carlistes i cristinos per la succeció de la corona després de la mort del rei Fernando VII. La guerra va durar set anys, no estava igualada (el exèrcit de Isabel era molt millor). la guerra la van guanyar els que estaven de part de Isabel II ja que el exèrcit era el de son pare. -
ABRAÇADA DE VERGARA
Va ser un tractat que van sellar que significa el final de la primera guerra carlista mitjançant una abraçada entre els seus representants