Historia d'Espanya

  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    Llarg procés històric, econòmic i social iniciat a finals del segle XVIII amb l'anomenada Desamortització de Godoy i que va tenir diverses etapes al llarg del segle XIX.
    Va consistir a treure a subasta pública, prèvia expropiació forçosa per part de l'Estat, els béns i terres que fins aleshores no es podien alienar i que es trobaven en poder de les anomenades mans mortes: l'Església catòlica i les seves ordres religioses havien acumulat com a beneficiàries de donacions, testaments, etc.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    S'estipulava la invasió militar conjunta francoespanyola de Portugal aliada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i es permetia per això el pas de les tropes franceses per territori espanyol.
  • Period: to

    GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA

    Conflicte bèlic dins del contexte de les guerres napoleoniques.
  • Period: to

    INDEPENDÈNCIES DE LES COLÒNIES AMERICANES

    La causa absoluta del sorgiment del moviment independentista llatinoamericà era la crisi de la monarquia espanyola.
  • Motí d’Aranjuez

    Motí d’Aranjuez
    Es va desencadenar en protesta per la política de Manuel Godoy, «favorit» de Carles IV. El resultat del mateix va ser que Godoy va ser capturat.
    Va ser preparat minuciosament, Godoy va activar la retirada dels reis. El príncep Ferran, ajudat per don Antoni, va obstaculitzar tot el que va poder. Els aristòcrates van distribuir diners, van reclutar gent, van controlar l'exèrcit i van llançar rumors pertinents per resoldre els ànims de la població.
  • Batalla de Bailén

    Batalla de Bailén
    Va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic.
    Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat jienense de Bailén.
  • Period: to

    REGNAT DE FERRAN VII

    És el període de la història contemporània d'Espanya de vint-i-cinc anys de durada comprès entre el 1808 i el 1833.
  • Convocatòria de les Corts Constituents

    Convocatòria de les Corts Constituents
    La Junta Central convoca Corts per mitjà de la Instrucció que caldrà observar per a l'elecció de Diputats de Corts.
    En formen part 702 diputats, que són eclesiàstics, advocats, catedràtics, militars, nobles i l'estat pla.
  • Period: to

    CORTS DE CADIS

    Assemblea constituent inaugurada a San Fernando i osteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) durant la Guerra del Francès.
  • Constitució Espanyola de 1812

    Constitució Espanyola de 1812
    1ª constitució d'Espanya on s'aprovaren moltes reformes que posaren fi a l'Antic Règim: la llibertat d'imprempta, l'abolició de la tortura i la supressió de la inquisició, les senyories i els gremis, i declalaren la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
  • Period: to

    Sexenni Absolutista

    Ferran VII començà a governar com un rei absolut i es va tornar a l'Antic Régim: es restituïren les senyories, els béns confiscats a l'Esglesia i els privilegis fiscals dels nobles.
    Els liberals van ser perseguits i empresonants, i molts d'ells fugien cap a l'exili.
    Trataren de restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments o insurreccions.
  • Manifest dels Perses

    Manifest dels Perses
    Va ser un document subscrit a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.
  • República de la Gran Colòmbia

    República de la Gran Colòmbia
    Simón Bolívar va aconseguir la independència de Colòmbia i creà la República de la Gran Colòmbia formada per Colòmbia, Panamà, Veneçuela i Equador.
  • Period: to

    Trienni Liberal

    1820 --> trionfà el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.
    El rei va haver de jurar de jurar la constitució, alliberar els liberals empresonats i convocar les corts.
    Restauraren les reformes que s'havien aprovat en les corts de Cadis.
  • Conferència de Guayaquil

    Conferència de Guayaquil
    Va ser una trobada de caràcter privat, entre José de San Martín i Simón Bolívar a la ciutat de Guayaquil (actual República de l'Equador). I va ser un punt d'inflexió en el procés independentista sud-americà.
    L'objectiu principal era definir com es culminaria la guerra d'independència, atès que els realistes s'estaven reorganitzant. I què hauria de passar amb els nous països independents per assegurar i consolidar la independència sud-americana.
  • Batalla d’Ayacucho

    Batalla d’Ayacucho
    Va ser l'últim gran enfrontament comprès dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència d'America del sud i va significar la consolidació de la independència de la República del Perú.
    La batalla es va desenvolupar a Ayacucho,i la victòria dels patriotes va suposar la desaparició del contingent militar realista més important que seguia dret, i va segellar la independència del Perú amb una capitulació militar que va posar fi a la resistència de les tropes de Perú.
  • Promulgació de la Pragmàtica Sanció

    Promulgació de la Pragmàtica Sanció
    Derogava la llei sàlica.
    D'aquesta manera podria regnar a seua filla Isabel.
    Molts absolutistes no ho acceptaren i donaren suport al germà de Ferran VII, Carles de Borbó.
  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII
    L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833, fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
  • Period: to

    REGNAT D’ISABEL II

    És el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
  • Inici de la primera guerra carlina

    Inici de la primera guerra carlina
    A l'any 1833 va morir Ferran Vii i la seua dona, Maria Cristina, es va fer càrreg del tron ja que Isabel era menor d'edat.
    Al seu torn Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya i així es desencadenà la primera guerra carlina.
    Es van enfretar dos bàndols: els liberals i els carlins.
    La guerra va acabar amb la derrota carlina.
  • Regència d’Espartero

    Regència d’Espartero
    Va ser el darrer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya així anomenat perquè, després del triomf de la revolució de 1840 que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, el general Baldomero Espartero va assumir la regència al seu lloc.
  • Pronunciament de Vicálvaro

    Pronunciament de Vicálvaro
    Va ser un pronunciament militar seguit d'una insurrecció popular, que es va produir entre el 28 de juny i el 28 de juliol del 1854 durant el regnat d'Isabel II. Es va posar fi així a la dècada moderada i es va donar pas al bienni progressista.
  • Govern de la Unión Liberal

    Govern de la Unión Liberal
    Era un partit centrista que va alternar en el govern amb els moderats.
    Va ser un període amb certa estabilitat, pero a l'any 1864 la crisi economica es va accentuar i a l'any 1866 els progresistes i els demòcrates començaren a conspirarper enrrocar Isabel II.
  • Pacte d’Ostende

    Pacte d’Ostende
    Van signar un pacte on van acordar enderrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola.
    La Unió Liberal es va sumar al pacte posteriorment.
  • Revolució Gloriosa

    Revolució Gloriosa
    Va ser un pronunciament per deposar Isabel II, liderat per Serrano i Prim.
    Parl.lelament es crearen juntes revolucionàries per controlar les províncies i les ciutats.
    Aquesta revolució triomfà rapidament i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya.
  • Period: to

    SEXENNI DEMOCRÀTIC

    Es un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
  • Period: to

    Guerra de Cuba

    Fou la primera de les tres guerres cubanes d'independència insurrectes contra les forces colonials espanyoles.Va acabar deu anys més tard amb la Pau de Zanjón o Pacte de Zanjón, on s'estableix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà davant de les tropes espanyoles. Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals de la guerra esmentada: la independència de Cuba i l'abolició de l'esclavatge.
  • Regnat d’Amadeu I

    Amadeu I va ser un rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Esglèsia i els republicans.
    Gran part de la població el rebutjà perque era extranger.
    Durant el seu regnat va exclatar la guerra de CUba i la nova guerra carlina.
    Amadeu I va tindre que abdicar, incapaç de superar aquelles dificultats.
  • Primera República

    Primera República
    Només va durar 9 mesos i va tindre 4 presidents: Figueres, Pi i Margall, Salmerón i Castelar.
    Hi hagué greus problemes:
    -L'esclat del moviment cantonalista
    -La guerra de Cuba
    -La tercera guerra carlina
    El general Pavía va donar un colp d'estat i dissolgué les corts.
  • Pronunciament de Martínez Campos

    Pronunciament de Martínez Campos
    Restaurà la dinastia dels Borbó.
  • Period: to

    RESTAURACIÓ

    Fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    Intentà ser conciliadora.
    Va incloure una àmplia relació de drets i llibertats per als progresistes i proclamà la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei per als moderats.
  • Fundació del PSOE

    Fundació del PSOE
    La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit al bar-restaurant Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse.
  • Regència de Maria Cristina

    Regència de Maria Cristina
    És el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg.
  • Aprovació del sufragi universal masculí

    Aprovació del sufragi universal masculí
    Es va aprovar al Partit Conservador i al Partit Liberal.
  • Rebel·lió de Mèxic

    Rebel·lió de Mèxic
    Va ser un conflicte armat.
    Els antecedents del conflicte es remunten a la situació de Mèxic sota la dictadura coneguda com el porfiriat. Porfirio Díaz va exercir el poder al país de manera dictatorial des de 1876 fins a 1911.