Historia d'Espanya

  • Period: to

    Pau Basilea

    Va desembocar en un canvi de política exterior que es va confirmar amb el tractats de Idefonso del 1796 i el 1800
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Permetia a les tropes franceses travessar Espanya per arribar a Portugal. Les tropes franceses van conquerir Espanya també.
  • La guerra del francès

    La guerra del francès
    Va desencadenar a Madrid una revolta popular el 2 de maig del 1808, que va anar seguida d'aixecaments en altres lloc. Aixi va començar la guerra del francès.
  • Moti d'Aranjuez

    Moti d'Aranjuez
    Godoy va ser destituït i Carles IV va abdicar a favor del seu fill, Ferran VII.
  • Revolta de Madrid

    Revolta de Madrid
    Els francesos van assetjar Saragosa i Girona, però van patir una gran derrota a Bailèn.
  • Period: to

    Tropes de Napoleó

    Van ocupar gairebé tota la Península, després de victòries successives.
  • Constitucio de Cadis

    Constitucio de Cadis
    Poc despreés, el monarca va decretar l'abolició de la Constitució del 1812 i de tota la legislació sortida de les Corts de Cadis, i va governar com un rei absolut.
  • Period: to

    Declivi militar de Napoleó

    Tropes espanyoles i angleses, sota el comandament del duc de Wellington, van derrotat de manera definitiva els exèrcits francesos. Aquests exèrcits van abandonar Espanya i Ferran VII va ser reposat al tron
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII va tornar a Espanya el març del 1814, i un grup de diputats absolutistes li van lliurar el Manifest dels Perses, en què li suggerien que restituís la plena sobirania reial.
  • Rafael del Riego

    Rafael del Riego
    El 1820 va triomfar el pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució del 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla).
  • Santa Aliança

    Santa Aliança
    El 1823, la Santa Aliança va enviar a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que va reposar Ferran VII com a rei absolut
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    Com que Ferran VII no havia tingut fill homes, el 29 de març del 1830 va promulgar la Pragmàtica Sanció, que derogava la Llei de successió fonamental
  • Mort Ferran VII

    Mort Ferran VII
    Quan el 1833 Ferran VII va morir, la seva vídua, la reina Maria Cristina, es va fer càrrec del govern, ja que Isabel era menor d'edat
  • Period: to

    Primera guerra carlina

    Al seu torn, Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya, i així es va descencadenar la primera guerra carlina.
  • Primera desamortització

    Primera desamortització
    Es expropiar i posar a la venda propietats rústiques i urbanes de l'Esgléasia La primera el 1836
  • Espartero ocupa el tron

    Espartero ocupa el tron
    El 1840, Maria Cristina va renunciar, i va assumir la regència el general progressista Espartero.
  • Fi de la guerra

    Fi de la guerra
    La guerra no va acabar al nord amb la derrota carlina i la signatura del conveni de Bergara (1839), i al Maestrat amb caiguda de Morellla (1840), tot i que carlins i liberals es van tornar a enfrontar en dues guerres més al llarg del segle XIX.
  • Isabel II puja al tron

    Isabel II puja al tron
    El 1843, una sublevació liderada pel general moderat Narváez va posar fi a la regència d'Espartero. Isabell II va pujar al tron amb només tretze anys.
  • Constitució del 1845

    Constitució del 1845
    El 1845 es va promulgar una constitució que establia la sobirania compartida entre la reina i les Corts, escollides per sufragi molt restringit.
  • Fi de la dècada moderada

    Fi de la dècada moderada
    El 1854, el pronunciament de Vicálvaro, dirigit per O'Donnell i amb el suport de moderats i progressistes, va posar fi a aquesta etapa.
  • Llei de ferrocarrils

    Llei de ferrocarrils
    Durant el Bienni Progressista hi va haver una gran activitat legistativa: la Llei de ferrocarrils del 1855.
  • Fi govern progressista

    Fi govern progressista
    La crisi econòmica, els conflictes socials i la lluita pel poder van posar fi al govern progressista
  • Desamortització de Madoz

    Desamortització de Madoz
    Una constitució (1856) que no va arribar a ser promulgada, la desamortització de Madoz, que va afectar els béns de l'Església i dels ajuntaments, etc.
  • Period: to

    Unión Liberal

    El 1854, O'Donnelll va crear el partit centrista Unión Liberal. Hi va haver estabilitat fins al 1864. Des del 1866, progressites i demòcrates van començar a conspirar contra Isabel II.
  • Period: to

    El final del regnat d'Isabel II

    El últims anys del regnat d'Isabel II. el malestar polític, econòmic i social es va estendre. El 1866 progressistes i demòcrates van signar el pacte d'Oostendre, en què van acordar fer caure Isabel II i democratitzar la vida política espanyola. El gener del 1868 la Unión Liberal es va sumar al pacte.
  • Constitució del 1869

    Constitució del 1869
    Les Corts van aprovar la Constitució del 1869 text constitucional de caràcter democràtic. Contenia una àmplia declaració de drets i reconeixia el sufragi universal masculí.
  • Period: to

    Regnat d'Amadeu I

    Van triar com a rei Amadeu de Savoia, li recolça el general Prim.Durant el seu regnat van esclatar la primera guerra per la independència de Cuba i la tercera guerra Carlina. Incapaç d'afrontar aquestes dificultats, Amadeu I va abdicar.
  • Period: to

    La Primera República

    Entre 1873 i 1874. Els quatre presidents: Estanislau Figueras, Frances Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. Va tenir molts problemes com el moviment cantonalista, la guerra de Cuba i la tercera guerra Carlina. Va acabar amb un cop d'estat
  • El retorn dels Borbó

    El retorn dels Borbó
    El 1874, el general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. Comença la Restauració.
  • Constitució del 1876

    Constitució del 1876
    S'hi va incloure una àmplia relació de drets i llibertats, i per satisfer els moderaats s'hi va proclamar la sobirania compartida entre les Corts i el rei, i la confessionalitat de l'estat
  • El Partit Liberal

    El Partit Liberal
    Liderat per Práxes Mateo Sagasta. Defensava la posada en marxa d'importants reformes social. EL 1890, durant un dels seus governs, es va aprovar el sufragi universal masculí