-
Period: to
REGNAT DE CARLES IV
GOOD PERSON -
Tractats de san Ildefonso
Va ser una aliança militar entre Espanya i França estaguent França en guerra. Ambos països van decidir unir les seues forçes contra Gran Bretanya, un comú enemig. Van ajustar el tractat el 18 d'agost de 1796 en el palau reaial de la granja de sa Ildefonso. Els punts acordats van ser: Una aliança militar ofensiba i defensiva en ambos països, anyadixen molts soldats de cada tipus, el manteniment de les forçes depenía del país que pertanyien i en cas de guerra ambos països estaràn units. -
Batalla de trafalgar
Va ser una batalla naval en el marc de la coalició de Regne Unit, Austria, Rússia, Nàpols i Suècia amb l'objectiu de derrotar a Napoleó Bonaparte del seu tron. La batalla fou al cap de Trafalgar i fou una de les batalles més importants del S.XIX i en ella s'enfrontaren els aliats França i Espanya. La batalla va durar un poc més de 6 hores donant la derrota a la flota franc-espanyola i donant la victòria a la Armada Reial Britànica -
Tractat de Fontainebleau
fou firmat en la ciutat francesa anomenada Fontainebleau. En 1806 després de fracasar en el seu intent d'invasió de Gran Bretanya Napoleó decreta el bloqueig continental que prohibeix el comerci de productes britànics amb europa. Portugal es nega i Napoleó decideix invadir. Així que es va firmar aquest tractat amb Espanya que donaba suport per a que Napoleó poguera passar per Espanya per anar a Portugar a invadir. -
Motí d'Aranjuez
Va ocorrer en la nit del 17 al 18 de març de 1808. El motí va ser en protesta per la política de Manuel Godoy. Godoy fou apresat i el rei Carles IV va concedir la corona de espanya al seu fill Fernando el princep d'Asturies. -
Period: to
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS
WEAR -
Batalla de Bailén
Va enfrontar un exèrcit francés d'uns 21000 soldats contra un exèrcit espanyol d'uns 27000 soldats. La duració de la batalla és d'aproximadament unes 9 hores i a una temperatura elevada. L'exèrcit del general espanyol Castanyos va eixir guanyador i Dupont derrotat. Aquesta batalla va suposar la primera derrota del exèrcit de Napoleó. -
Convocatòria de les corts constituients
Aquestes es van produir en Cadis, en la guerra de la independència espanyola. Casi tota la peninsula era propietària de França , però l'unic lloc on no, era Cadis. Van durar de 1810 a 1814. Era la assemblea espanyola reunida per convocatoria de la Regencia de Espanya -
Aprovació de la constitució de 1812
Va tindre una duració de 2 nys. De 1812 fins a 1814. Garantitzaba la llibertat de la imprempta i de la indústria i el dret de la propietat.Afirmava la sobirania nacional, establia una monarquia moderada hereditaria, divisió de poders ( legislatiu, executiu i judicial ) i establia la religió catòlica. -
Period: to
Regnat Ferran VII: Sexeni absolutista
good period -
Manifest dels perses
Va ser un manifest format per 69 diputats de les Corts de Cadis. Es fa una cristica a les pasades corts i abusos que s'habien produit en els anys a mans dels absolutistes. Les seues consequències van ser la disolució de les corts i la tornada de l'absolutisme. -
Pronunciament del coronel Riego
Va tindre lloc en la població dels caps de san Joan. El detonant fou la neació de les tropes a embarcar cap Amèrica. Finalment va proclamar la constitució de Cadis -
Period: to
Ferran VII: Trieni liberal
-
Period: to
DÈCADA OMINOSA
-
Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
Va ser un exèrcit francés baix del comandament del duque de Angoulema, el nebot de Lluis XVIII. Les tropes franceses venien a restaurar l'absolutisme amb l'ajuda de la guerrilla antiliberal. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Va ser aprovada per les corts d'aquell any a instancies del rei Carles IV. Aquesta va tindre uns efectes: els realistes es van oposar a l'alteració secesoria per al infant Carles poguera arribar a ocupar el tron. Els liberals també es van oposar a la modificació de la ordre de la succesió perquè així eliminarien a Carles. Es va establir la pragmatica sanció per a l'eliminació de la llei salica i que poguera overnar Isabel II. -
Mort de Ferran VII
La mort de Ferran VII va ser a causa de una enfermetat anomenada apoplegia. Una enfermetat que consisteix en quan la sang de una arteria del cervell es bloqueja i produieix la mort de les cèlules cerebrals. Després de la seua mort Isabel II va heredar la corona reial ràcies a la eliminació de la llei sàlica. -
Inici de la primera guerra carlina
Va ser un conflicte civil que es va desarrollar a Espanya. La causa va ser que els carlistes volien que el rei fora l'infant Carles Maria Isidre ( ermà de Ferran VII ) i que es mantenuera l'absolutisme, mentre que els liberals volien que fora Isabel II per a així ampliar el liberalisme. Va acabar ixint victoriosa la reina Isabel. -
Abraçada de Vergara
Es va firmar en Guipúzcoa entre el general isabelí Espartero i tretze representants del general carlista Maroto i que va donar fi a la primera guerra carlista. Va rebre aquest nom per l'abraç que es van donar Espartero i Maroto.