-
Period: to
Primer congrés catalanista
Per Valentí Almirall, pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. -
Formació del partit Centre Català
Encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat -
Period: to
Segon congrés catalanista
Convocat pel centre Català, es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Míting a la Llotja de Barcelona
Convocat pel centre català, van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII -
Memorial de Greuges
En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. Tot i la mort del rei i la seva conseqüent pèrdua d’eficàcia, el Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament descentralitzadores. -
Lo catalanisme II
Va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Però aquesta proposta va fracassar i Almirall va anar perdent suport perquè, d’una banda, representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana i, d’altra banda, tenia un component social mes feble que el republicanisme federal, la qual cosa en limitava les bases populars. -
Lo catalanisme Valentí Almirall
Establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. -
Lliga de Catalunya
Formada arran les discrepàncies dins el Centre Català que havien menat a una escissió. Tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Lluís Domènech i Montaner, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Missatge a la Reina Regent
Demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Exposició Universal de Barcelona del 1888
La forta oposició d’Almirall va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Consolidació d'un catalanisme conservador
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força, consolidant un catalanisme conservador. Al llarg de la Restauració, bona part del clero català que s’havia arrelat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors. -
Consolidació del catalanisme conservador
Al llarg de la Restauració, bona part del clero català que s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors, va tenir un paper important el vigatanisme, moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. Aquest apropament catalanisme conservador va ser liderat pels clergues -
Fundació de la Unió Catalanista
Proposada per la Lliga de Catalunya, entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Va tenir un suport important a la Catalunya rural. Militància escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives. -
Tradició catalana
La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. El clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
Bases de Manresa
Un dels primers actes de la Unió Catalanista, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades, oficialitat de la llengua catalana; càrrecs públics a Catalunya exercits per catalans i servei militar voluntari.