-
450
HISPANIA VISIGODA
-
Period: 450 to 725
HISPANIA VISIGODA
-
Period: 527 to 565
*Corpus Iuris Civilis
Per ordre de Justinià -
654
*Liber Iudicorum
Compilació de lleis en temps del Rei Recesvint. Deroga lleis vigents (Brevari d'Alaric per als romans i Codi de Leovigild) -
Period: 700 to 900
IMPERI CAROLINGI I NAIXEMENT DE CATALUNYA
-
711
AL-ÀNDALUS
-
Period: 711 to 1492
AL-ÀNDALUS
-
738
Francs aturen l'expansió militar musulmana a Poitiers
-
801
Tropes franques de l'emperador Lluis el Pietós recuperen Barcelona dels musulmans
-
850
SISTEMA POLIÀRQUIC
-
Period: 850 to 1000
SISTEMA POLIÀRQUIC
els francs (carolingis), després d'aturar la invasió musulmana a Poitiers (738) i de recuperar Barcelona (801), constitueixen la Marca Hispànica i que s'estructurarà en comtats. no arriben a cnosolidar la seva presència. Amb el temps les funcions comtals tendiran a ser monopolitzades per diverses famílies, formant petites comunitats rurals autònomes i amb ordenaments jurídics consuetudinaris i furs senyorials. SISTEMA POLIÀRQUIC BASAT EN EL FEUDALISME I EN EL DRET SENYORIAL -
878
Guifré el Pelós aconsegueix dret d'herència
Guifré el Pelos aconsegueix que se li reconegui el dret d’herència del seu imperi (conjunt de comtats que ha aconseguit monopolitzar) -
985
Atac d'Almansor al comtat de Barcelona
Origen de la dinastia nacional catalana, quan el comte Borrell de bcn ha d'afrontar sol (l'emperador no l'ajuda) a l'atac de musulmà -> es trenca el vincle de subjecció política a l'imperi -
1000
MONARQUIA FEUDAL
-
Period: 1000 to 1100
Teocentrisme
crisi del poder comtal (tal com es pot veure en l'usatge ANTEQUAM USATICI -> triomf de la concepció subjectiva (costums i usatges), autotutela -> clima d'inseguretat -> intervenció de l'Eslgésia (Pau de Déu) En molts llocs protegits per la pau, aparició comunitats organitzades a partir de la llibertat, la franquesa i l'exempció respecte als usos i les violències del dret senyorial -> origen del DRET MUNICIPAL CATALÀ els comtes es relacionaran amb convenientiae -> piràmide feudal a CAT -
Period: 1000 to 1200
MONARQUIA FEUDAL I LA RECEPCIÓ DEL DRET COMÚ
coexisteixen dues concepcions del dret (objectiu i subjectiu). a partir de 1243 en tota causa secular s'havien d'al·legar els Usatges de Barcelona i els costums usats en el lloc on es ventilarà la causa; si no, seny natural. es prohibeix que un advocat al·legués alguna llei del dret comú. -
1075
Fueros de Jaca
eleva la vila a ciudad y concede una serie de buenos fueros para conseguir repoblar la zona. garantiza la propiedad privada, limita las obligacions militares i establece unos derechos de uso sobre bienes comunes aquest dret burgès s'expandeix a Aragó i dona lloc: drets senyorials, fuero de sobrabe i fero de los infanzones de sobrabe + redaccions privades (influiran zones del centre d’A). Sistema de fonts aragonès (d. mun. i seny. > d. general basat en el costum general > seny natural o equitat) -
Period: 1100 to 1200
Objectivització
recolleixen la tradició del Liber (atorga el poder de fer lleis al monarca) i l'adeqüen a la nova realitat feudal -> redacció dels Usatges de Barcelona usatges posats per escrit (Ramon Berenguer IV) → concepció objectiva -
1137
unió Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona) i Peronella (d’Aragó)
naixement Corona d'Aragó -
1173
Primera compilació dels Usatges de Barcelona
-
Period: 1175 to 1225
Recepció i difusió del dret comú a CAT
via:
1) estudiants de noves universitats EUR (alguns seran els juristes del rei)
2) creació d'universitats a la c. d'Aragó
3) professionalització del dret
4) difusió llibres de dret inicialment de caràcter eclesiàstic (és introduit per canonges) -> vinculat al clergat. afecta relacions feudals. utilitzat pels notaris, advocats i jutges;
a favor: ciutadans i burgesos;
en contra: classes populars i rurals i nobles (no volen el model de monarquia legislativa del dret comú) -
Period: 1200 to 1300
Recepció dret comú àmbit municipal
-
Period: 1213 to 1276
*Regnat Jaume I
construcció corts valencianes → extensió del iuscentrisme polític a València -
1229
Conquesta de Mallorca
-
1232
Reconquesta de València
-
1243
Prohibició del dret comú i del liber iudicorum
oposicions socials (classes populars i rurals i nobles) -> prohibició (tot i que es pot continuar aplicant el dret comú) -
1243
No s'admet l'ús de l'ius commune en advocats
Disposició aprovada per Jaume I, davant de les oposicions socials (noblesa i classes populars i rurals); els costums i els usatges eren suficients i abundants per a resoldre totes les qüestions -
1247
Compilació i sistematització del dret general d'Aragó
l'equitat (o seny natural) era, en un principi, l'observació dels costums tradicionals; però amb la professionalització de les de l'administració de justícia les observances van ser el camí perquè l'equitat introduïda per completar l'ordenament jurídic fos l'equitat erudita que vehiculava el ius commune -> ARAGÓ S'INTEGRA EN LA CULTURA JURÍDICA DEL IUS COMMUNE i el SISTEMA JURÍDIC ARAGÒNES QUEDA, en bona part, PROTAGONITZATS PELS JURISTES // corts van continuar legislant (furs de caràc. general) -
1247
Compilació i sistematització del dret general d'Aragó
Jaume I vol superar el confucionisme (normativa d'Aragó recollida en diversos textos i furs) -> cort d'Osca ordena la compilació i sistematització del dret general d'Aragó => resultat, dues obres:
- FUEROS D'ARAGÓ (o Codi d'Osca): totes les matèries i està basat en el dret tradicional aragonés -> tothom l'accepta fàcilment.
en cas d'insuficiència, es recorre al seny natural (doctrina juristes) -> es dona valor normatiu als precedents jurisprudencias
- VIDAL MAIOR: molta influència del dret comú -
1251
Usatges obtenen vigència oficial
-
1251
Prohibició Liber Iudicorum i les disposicions dels drets civil i canònic per les corts de Barcelona en les causes seculars
aquestes reiterades prohibicions demostren:
la ineficàcia
i les tensions de lea monarquia amb les classes nobiliaries i populars -
1258
Tractat de Corbeil
El comte de Barcelona aconsegueix ratificar jurídicament la independència dels monarques catalans dacant dels francs -
1283
MONARQUIA ESTAMENTAL
-
1283
Cort de BCN estableix el pactisme jurídic i el iuscentrisme polític
-
Period: 1283 to
MONARQUIA ESTAMENTAL I LA PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT
monarca ha de crear la llei general, justa i vinculada al DN cristià -> convertir equitat rude en DP (amb consentiment dels altres estaments o de la majoria de l'assamblea) [PACTISME JURÍDIC]
El dret constiuït obliga a tothom (DO) [IUSCENTRISME POLÍTIC] x vetllar aquesta equilibri constitucional + limitar la monarquia -> creació de la Generalitat (estaments) -> ja no hi haurà problema polític en la recepció del dret comú (que no havia deixat de practicar-se) -
Period: 1400 to 1500
Recepció dret comú àmbit dret general català
-
1409
Ordre de nomenclatura de les fonts del dret català
*(ordre de nomenclatura, conjunt de normes emprades; no de prelació no d'enumeració)
- dret general: Usatges de Barcelona i lleis de cort
- dret municipal i senyorial consuetudinari
- dret comú (en les seves fonts originàries)
- equitat (jurisprudència judicial -> els jutges poden crear el DP o convertir la equitat rude en equitat erudita)
- bona raó (doctrina dels jutges) -
1413
Moviment compilatori català
llibres de lleis:
- cinc volums ordinaris i volums del dret canònic -> dret comú
- llibre de lleis de CAT -> dret propi general -
1413
Moviment compilatori català
per fixar en un llibre el dret general català dispers per evitar ignorància i establir-ne l'aplicació obligatòria en tots els tribunals catalans; és a dir, per a defensar el dret general català i el control de la seva observança necessitat de reunir en un llibre els usatge de BCN, les constitucions de CAT i els capítols de cort vigents, seguint uns criteris:
- criteri d'ordre dispositiu (emprat pels redactors del Codi de Justinià)
- criteri d'ordre cronològic de promulgació de la norma -
1413
Generalitat encarregada d'intervenir en el nomenament o subrogació dels compiladors o dels revisors, controlar observança del dret català compilat i de fer públic el llibre o llibres de la compilació
la Generalitat veurà facilitada la seva comesa de controlar l'observança del dret compilat pel fet de disposar d'excel·lents juristes com a assessors i per la pràctica de motivar les sentències -
Period: 1413 to 1422
Primera compilació manuscrita
-
1492
Conquista reino de Granada + Descobriment Amèrica
-
1495
Primera compilació editada
-
Period: 1564 to
compilació non nata
(no es coneix cap exemplar, però sí que tenim referències) -
1571
Guerra de Lepanto
-
Period: to
nova compilació editada en tres volums
-
Ordre de prelació de fonts
Usatges de BCN, constitucions i capítols de cort >
(dret subsidiari de 1r grau) dret canònic >
(d.s. de 2n grau) dret civil (DR) i doctrina dels doctors >
(d.s. de 3r grau) equitat judicial basada en l'equitat rude *totes les fonts subsidiàries són del IUS COMMUNE
*indeferenciació entre d. general i d. especials (senyorials i municipals)
*l'excel·lència en la tasca de constituir l'equitat erudita es troba en el dret canònic, per això està en primer lloc
*prohibia l'equitat judicial lliure -
Period: to
(ESTAN BÉ LES DATES?) Iuscentrisme polític i pactisme jurídic
ningú pot ser rei si no jura respecte a les constitucions i altres drets de Catalunya → iuscentrisme polític i pactisme jurídic. Neix la Generalitat (tres estaments, anomenats Diputació del General). Hi ha ius proprium (usatges i lleis sorgides en corts –constitucions i capítols de Cort– i l’equitat) i dret especial (dret senyorial i dret municipal) -
Period: to
Compilació dret mallorquí
-
MONARQUIA ABSOLUTA
Amb la victòria militar i el conseqüent dret de conquesta (perquè el dret com a successor legítim no atorgava domini absolut), Felip V abrogava els ordenaments jurídics d'Aragó i de València (reduïts a províncies) i els substituïa pel castellà -> uniformtizació. l'únic legislador és el monarca. creació d'una Audiència per a l'administració de justícia (dues sales, integrada pel regent i ministres; presidida pel comandant militar) -
Period: to
MONARQUIA ABSOLUTA I LA FRAGMENTACIÓ DEL DRET CATALÀ
-
Period: to
Guerra de Successió
-
reimpressió augmentada i corregida de la nova compilació
-
Pau d'Utrecht
-
Decrte de Nova Planta
estructura de poder polític (semblant al d'Aragó) per a Catalunya: piràmide de poders jerarquitzats que parteix de la sobirania del monarca (adquirida pel dret de conquesta) basada implícitament en la doctrina política de Bodin -
Vigència de l'ordre de prelació de fonts del dret català contingut en la Constitució de 1599
Per tant, es manté la vigència subsidiaria del ius commune