-
Carles II
Carles II d'Espanya, anomenat «l'Echizado», va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700. Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va aconseguir la majoria d'edat el 1675.
Alguns autors han suggerit que l'hereu patia síndrome de Klinefelter. Tot això va comportar un greu conflicte successori, en morir sense descendència i extingir-se així la branca espanyola dels Habsburg. -
Period: to
Carles II
-
Felip V
Felip V d'Espanya, anomenat «el Animoso», fou rey d'Espanya des del 16 de novembre de 1700 fins a la seva mort en 1746, amb una breu interrupció per causa de l'abdicación a favor del seu fill Lluis I, fallecido prematuramente el 31 de agosto de 1724.
Com a besnét de Felip IV, va ser el successor de l'últim monarca de la Casa d'Àustria, el seu oncle Carles II, per la qual cosa es va convertir en el primer rei de la Casa de Borbó a Espanya. -
Period: to
Felip V
-
Carles III
Carles III d'Espanya, anomenat «el Polític» o «el Millor Alcalde de Madrid», fou duc de Parma i Plasència com Carles I entre 1731 i 1735, rei de Nàpols com Carles VII i rei de Sicília com Carles V del 1734 al 1759 i d'Espanya des del 1759 fins a la seva mort el 1788.
Carlos era el tercer fill home de Felip V que va arribar a la vida adulta i el primer que va tenir amb la seva segona dona, Isabel Farnesio, por lo que fueron sus medio hermanos Luis I y Fernando VI quienes sucedieron a su padre. -
Period: to
Carles III
-
Carles IV
Carles IV d'Espanya, anomenat «el Caçador», fou rei d'Espanya des del 14 de desembre de 1788 fins al 19 de març de 1808. Fill i successor de Carles III i de Maria Amàlia de Saxònia.
Va accedir al tron poc abans de l'esclat de la Revolució francesa, i la seva falta de caràcter solia fer que delegués el govern en mans del seu vàlid, Manuel Godoy, de qui es deia que era amant de la seva esposa María Luisa de Parma. -
Period: to
Carles IV
-
Ferran VII
Ferran VII d'Espanya, va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de la sortida d'Espanya del «rei intrús» Josep I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant un brevíssim interval d'uns pocs dies de 1823 en què les seves funcions van ser assumida per un Consell de Regència d'acord amb allò establert a la Constitució de 1812. -
Period: to
Ferran VII
-
Isabel II
Isabel II d'Espanya, va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. Això va provocar la insurgència de l'infant Carlos María Isidro, germà de Ferran VII i oncle d'Isabel II, que, recolzat pels grups els anomenats carlins, ja havia intentat proclamar-se rei durant l'agonia de Ferran. -
Period: to
Isabel
-
Amadeo de Savoia
Amadeu I d'Espanya, anomenat «el Rei Caballero», va ser rei d'Espanya des del 2 de gener de 1871 fins a l'11 de febrer de 1873.
Va ser elegit rei d'Espanya per les Corts Generals el 1870 després de la deposició d'Isabel II el 1868. El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys de durada, va estar marcat per la inestabilitat política. La seva abdicació i el seu retorn a Itàlia el 1873 van conduir a la declaració de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Amadeo de Savoia
-
Primera República
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica.
Marcat per tres conflictes armats simultanis i per divisions internes, el primer intent republicà a la història d'Espanya va ser una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Period: to
Segona República
-
Period: to
Estanislao Figueras
Va ser un advocat i polític espanyol, primer president de la Primera República Espanyola per un període de 5 mesos. -
Period: to
Pi y Margall
Fou un polític, assagista i historiador espanyol d'ideologia republicana federal, segon president del Poder Executiu de la Primera República. -
Period: to
Nicolau Salmeró
Va ser un polític, advocat i filòsof espanyol, tercer president del Poder Executiu de la Primera República durant mes i mig el 1873. -
Period: to
Emilio Castelar
Va ser un polític, historiador, periodista i escriptor espanyol, quart president del Poder Executiu de la Primera República entre el 1873 i el 1874. -
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya, anomenat el Pacificador, va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i, presumptament, del rei consort Francesc d'Assís de Borbó, amb l'inici del seu regnat va acabar la Primera República i va començar el període conegut com a Restauració. -
Period: to
Alfons XII
-
Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya, va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931. Va assumir personalment la Corona en complir els setze anys, el 17 de maig de 1902. La inesperada mort de Alfons XII el 25 de novembre de 1885, va provocar una crisi que va portar el Govern presidit per Práxedes Mateo Sagasta a paralitzar el procés de successió a la Corona en espera que la vídua del rei, donés a llum, ja que estava embarassada. -
Period: to
Alfons XIII
-
Dictadura de Primo Rivera
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió del 28 de gener de 1930 i el seu substitució per la «dictablanda» del general Dámaso Berenguer. Ha estat considerada com "el primer assaig d'institucionalització conscient del nacionalisme espanyol autoritari" l'instrument del qual va ser l'Exèrcit, fortament corporatiu i militarista. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
-
II República
La Segona República espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril del 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril del 1939, data del final de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista. -
Period: to
Niceto Alcalá-Zamora
Va ocupar la presidència del govern provisional de la Segona República i, finalment, el càrrec de president de la República Espanyola entre el 1931 i el 1936. Va representar el republicanisme conservador al Pacte de Sant Sebastià celebrat, destinat a impulsar un moviment popular que enderroqués a la monarquia i instaurés un règim republicà. D'aquest pacte va sorgir un Comitè Executiu encarregat de dirigir l'acció republicana a Espanya i Alcalá-Zamora en va ser elegit president. -
Period: to
II República
-
Period: to
Manuel Azaña
Va ser un polític, escriptor i periodista espanyol, president del Consell de Ministres (1931-1933) i president de la Segona República (1936-1939). Va destacar per les reformes que va implementar durant el seu govern, l'anomenat bienni social-azañista, i pel seu paper com a cap del bàndol republicà durant la guerra civil espanyola. -
Francisco Franco
Francisco Franco Bahamonde va ser un militar i dictador espanyol, integrant del grup d'alts càrrecs de la cúpula militar que va donar el cop d'Estat del 1936 contra el Govern democràtic de la Segona República, donant lloc a la guerra civil espanyola. Va ser investit com a cap suprem del bàndol revoltat l'1 d'octubre de 1936, i va exercir com a cabdill d'Espanya cap d'Estat des del terme del conflicte fins a la seva mort, i com a president del Govern cap de Govern entre 1938 i 1973. -
Period: to
Francisco Franco
-
Juan Carlos I
Va ser rei d'Espanya desde novembre del 1975 fins al de juny del 2014. Després de la seva renúncia, continua usant el títol de rei amb caràcter honorífic i va passar a ser capità general de les Forces Armades a la reserva. La influència del rei Juan Carlos a la Transició espanyola i el seu paper durant l'intent de cop d'Estat de 1981, així com el seu suport a la integració europea i la seva contribució a l'hora d'estrènyer relacions diplomàtiques el van fer mereixedor de guardons internacionals. -
Period: to
Juan Carlos I
-
Felipe VI
és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta la prefectura de l'Estat i el comandament suprem de les Forces Armades.
El 21 de gener de 1977, li va ser concedit oficialment el títol de príncep d'Astúries. Aquesta concessió va tenir lloc sense que el legítim hereu al tron d'Espanya, Joan de Borbó, hagués renunciat als seus drets dinàstics, la qual cosa es va produir el 14 de maig de 1977. després de fer-se efectiva l'abdicació del pare.