-
CARLES II
Durant el seu regnat van tenir lloc dues guerres contra França, en 1684 a Ratisbona es va signar una treva de vint anys amb França, treva que va ser trencada en 1690 en concloure's una aliança entre Espanya, Anglaterra, els Països Baixos i l'Imperi donant lloc a un tercer enfrontament bèl·lic que duraria fins a 1697. -
FELIP V
També anomenat Felip IV d'Aragó i V de Castella. Dit l' "Animós". L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac l'arxiduc Carles.
Obre un nou període històric caracteritzat per la uniformització administrativa de l'Estat, que va adoptar el model centralista francès, i la reorganització de la cort i del sistema financer.
Va ser l'últim successor de la casa d'Austria. -
LLUÍS I
Dit "el Ben Amat", el seu regnat només va durar 7 mesos gràcies a la seva prematura mort. La breu durada del seu regnat va provocar que fos intranscendent tant en política interior com exterior i l'ha convertit també en un dels reis més desconeguts. -
FERRAN VI
Dit "el prudent" o "el just".
El seu regnat es va caracteritzar pel manteniment de la pau i la neutralitat enfront de França i Anglaterra, mentre ambdues intentaven l'aliança amb Espanya. Aquesta situació va ser aprofitada pel marquès de l'Ancorada per a prosseguir els esforços de reconstrucció interna iniciats en el regnat de Felip V -
CARLES III
Va ser el primer rei que va ocupar el Palau Reial de Madrid en 1764, i a qui es deuen els principals senyals d'identitat de la nació. Amb ell van néixer institucions com el Banc d'Espanya, la Societat Econòmica Matritense o les Reials Acadèmies de Jurisprudència. Es va ocupar de construir a Espanya més de 2.000 quilòmetres de carreteres i més de 600 ponts, etc. -
CARLES IV
Dit "el caçador" fou també príncep d'Astúries
Va enfrontar a Espanya contra la França revolucionària en la Guerra de la Convenció (1794-1795) i va ser derrotat. Sota l'auspici del seu primer ministre, Godoy, va canviar radicalment la política exterior espanyola i es va aliar amb la França de Napoleó. -
FERRAN VII
Dit "el desitjat"
És reconegut com a monarca legítim d'Espanya durant la guerra d'Independència malgrat estar captiu des de 1808.
Ja lliure en 1814, va prometre restaurar les corts tradicionals. Va rebre el suport de la població i dels diputats, mitjançant l'anomenat Manifest dels Perses, la qual no va acceptar i es va proclamar rei absolut.
Finalment, es va reinstal·lar les Corts durant el Trienni Liberal.
Abans de morir va derogar la llei sàlica perquè la seva filla pugui regnar. -
JOSÉ I BONAPARTE
Es va convertir en rei d'Espanya per desig del seu germà. Sense massa suports, el govern de Josep I va ser positiu, però rebutjat per la majoria. A més, el seu regnat va ser poc eficaç a causa de la guerra d'independència. -
ISABEL II
Dita "la dels tristos destins"
Va ser educada durant la regència de la seva mare Maria Cristina i del general Espartero.
Va ser una persona molt poc formada, no va estudiar regularment cap disciplina i tènia escassíssims coneixements de política, causes principals que van provocar que ella visqués allunyada de les seves responsabilitats.
El seu regnat, va suposar per a Espanya una notable modernització gràcies a l'arribada del ferrocarril.
Amb la revolució de la gloriosa s'exilia a França -
AMADEO I DE SAVOIA
Va ser triat rei d'Espanya per les Corts Generals en 1870.
El seu regnat va estar marcat per la inestabilitat política. Els sis gabinets que es van succeir durant aquest període no van ser capaços de solucionar la crisi, agreujada pel conflicte independentista a Cuba i una nova guerra carlista.
Després de la seva abdicació i el seu retorn a Itàlia es va declarar la Primera República Espanyola. -
I REPÚBLICA
- Estanislao Fiqueras (febrer 1873 - juny 1873)
- Francisco Pi i Maragall (juny 1873 - juliol 1873)
- Nicolas Salmerón (juliol 1873 - setembre 1873)
- Emilio Castelar (setembre 1873 - gener 1874)
- Francisco Serrano y Domínguez (gener 1874 - desembre 1874)
-
ALFONS XII
Dit "el pacificador".
El seu regnat va consistir principalment a consolidar la monarquia i l'estabilitat institucional, reparant els danys que les lluites internes dels anys de l'anomenat Sexenni Revolucionari havien deixat després de si.
Es va aprovar la nova Constitució de 1876 i va finalitzar la guerra carlista, dirigida per Carles VII.
Entre 1878 i 1879 va ser víctima de dos atemptats anarquistes, dels quals va sortir il·lès. -
ALFONS XIII
Durant la seva minoria d'edat va exercir la Regència la seva mare, María Cristina d'Habsburg-Lorena, qui li va donar una educació militar.
Va jurar la Constitució de 1876, però no va exercir lleialment el paper d'un rei constitucional: des del principi va afirmar la seva voluntat de poder personal i va haver-hi una inclinació cap als militars.
El seu regnat va quedar marcat pel cop d'estat del general Primo de Rivera en 1923 i la dictadura que va implantar, cosa que el va fer perdre el tron -
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
1) El directori militar
La dictadura pretenia ser una solució provisional per solucionar els principals problemes d'Espanya.
Es va anul·lar de la Constitució de 1876.
A Catalunya va prohibir el català, la seva bandera i ballar la sardana. 2) El directori civil
Es va crear l'Assemblea Nacional Consultiva.
Es van fer amb el monopoli de Telefónica, loteries i tabacaires, etc. Finalment, es va nomenar cap de govern al general Berenguer el qual devia imposar de nou la constitució de 1876 -
II REPÚBLICA
- Niceto Alcalá-Zamora (1931-1936)
- Manuel Azaña (1936-1939)
-
DICTADURA DE FRANCISCO FRANCO
Franco va assumir en poder després de vèncer en la Guerra Civil als republicans. La seva dictadura es va caracteritzar per ser un moviment ultranacionalista, catòlic i militarista que va portar endavant mesurades com la censura dels mitjans de comunicació, l'eliminació dels partits opositors i la creació d'un partit únic: el Moviment Nacional. També va prohibir als sindicats laborals i als idiomes cooficials com el català i el basc. -
JOAN CARLES I
Les idees bàsiques del seu regnat van ser: restaurar la democràcia i convertir-se en rei de tots els espanyols. La transició a la democràcia va començar amb la Llei de Reforma Política de 1976.
El comte de Barcelona va cedir al rei els seus drets dinàstics i la seva posició com a cap de la Casa Reial espanyola.
El nou parlament va elaborar la nova Constitució, que fou aprovada en 1978, el rei Joan Carles va proclamar expressament la seva ferma intenció d'acatar-la i servir-la. -
FELIP VI
En aconseguir la majoria d'edat, el príncep Felip va jurar l'acatament a la Constitució davant els poders executiu i legislatiu i els representants de totes les institucions estatals. Es va casar en 2004 amb la jove periodista espanyola Letizia Ortiz, amb la qual va tenir dues filles: la princesa Leonor, la seva primogènita, i la infanta Sofía. Va ser proclamat rei en 2014, gràcies a l'abdicació del seu pare a favor seu.