-
Alçament de les tropes Espanyoles al Marroc
Algunes tropes de l'exèrcit Africà es van alçar en contra del govern de la República Espanyola, no obstant el cop d'estat no va tenir èxit a la majoria de la península, sobretot a les ciutats més importants com Barcelona, Madrid o València. -
Arribada de Franco a Tetuan
El dia 19 el general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al capdavant de l’exèrcit d’Àfrica. -
Franco cap a Madrid.
Al juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. -
Toledo avanç que Madrid
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. Fet que va provocar que les tropes republicanes tinguessin temps per poder preparar la ciutat per defensar-la -
Aïllament gloval
El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
Ofensiva a Madrid
A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Batalla de Jarama
El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Queipo de Llano pel Mediterrani
Mentrestant els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Sòlida victòria dels republicans
El mes de març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Avenç dels Nacionals pel Nord
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26 d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Ocupació de Bilbao dels Nacionals
Aquesta ocupació va ser un cop dur, ja que Bilbao representava una gran font de la indústria espanyola per a la república. -
Intent d'alliberar part del centre d'Espanya
Al juliol de 1937 i amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), i posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de 1937). -
Disputes per Terol
El desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
Però al mes de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragó, el març
de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó. -
Entrada dels Nacionals a Catalunya
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. I el 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló
Per altra banda, el 13 d’abril, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. 4. Amb l’entrada de l'exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
Les últimes forces
El 25 de juliol de 1938, L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Derrota de l'exèrcit Republicà
Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. Finalment, a les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Començament de la ocupació total de Catalunya i el país Valencià
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Ocupació de les ciutats més importants
El 15 de gener els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona i el 4 de febrer va caure Girona. -
Derrota definitiva de Catalunya i de la República Espanyola
Finalment, el 10 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. També és important assenyalar que el govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya (27 de febrer de 1939) i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República.