-
Eleccions del febrer de 1936
enmig d'un clima de gran divisió entre dretes i esquerres. La victòria va ser pel Front Popular (coalició d'esquerres) -
Assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo
provocà un clima polític més crispat -
Assesinat de José Calvo Sotelo
un grup de guàrdies d'assalt van assassinar-lo, aquesta és una resposta de venjança contra la dreta, els quals volien matar a Gil Robles (no hi era, es trobava de vacances). Calvo Sotelo va ser un dels líders de la dreta monàrquica espanyola.
El govern ja no podia garantir l'ordre públic. Aquest fet va ser l'espurna de la Guerra civil. -
Alçament militar
l'alçament militar va començar de manera escalonada i a Melilla, quan el coronel Yagüe (cap de la Legió) es va aixecar amb armament contra la República -
Estenció de la insurrecció (Alzamiento Militar)
La insurrecció es va estendre per la resta del protectorat del Marroc -
Asegurament de Franco en l'èxit de l'aixecament a les Canàries
Franco s'assegura de que tingui èxit l'axecament a les illes Canàries -
Period: to
Primera etapa
objectiu Madrid -
Arribada de Franco a Tetuan
Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i seguidament es dirigeix cap a la península al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. -
Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona
Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i amb l'ajut dels requetès va controlar Navarra. A més a més, els militars que participaven en la conspiració es van aixecar en diverses ciutats del país -
Sortida de les tropes de les casernes
A les 4 de la matinada del dia 19 de juliol a Barcelona, els militars insurrectes, sota direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l'objectiu d'ocupar els centres de poder de la ciutat -
Period: to
Govern de Giral
govern Republicà de José Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris -
Convocació dels dirigents de la CNT-FAI
el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI -
Centre de poder de Catalunya
l'òrgan presidit per Companys, es va constituir i durant dos mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Va posar ordre públic i va organitzar les columnes de milicians per recuperar les zones ocupades pels insurrectes.
Els obres es van anant reincorporant als seus llocs de treball, però molts van estar assassinats o bé van fugir, així que els treballadors van assumir el control de les empreses -
Junta de Defensa Nacional (JDN)
es va constituir a Burgos la JDN presidida pel general Cabanellas -
Decret de col·lectivitzacions
per legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de col·lectivitzacions, aquest tractava de repartir tots els beneficis, és a dir, tot de tots -
Creació de la conselleria de Defensa
la Generalitat va crear la conselleria de Defensa -
Consell d'Economia de Catalunya
La Generalitat va crear el Consell d'Economia de Catalunya -
No intervenció de França
França es va sotmetre a les exigències britàniques i va impulsar la creació d'un comitè de no intervenció -
Govern de Largo Caballero amb Republicans
el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes -
Ocupació d'Irun i Sant Sebastià
el general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià -
Period: to
Govern de Largo Caballero
posar fi al terror revolucionari -
Tots els poders per a Franco
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic, Franco com a figura de tots els poders, és a dir, màxima autoritat política -
Formació de un nou govern de la Generalitat
es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradellas, representació de totes les forces republicanes i obreres.
Mesures: decret de col·lectivitzacions, reorganització de la justía -
Nou decret
Franco com a generalíssim de les forces nacionals i cap de govern de l'estat espanyol -
Els poders a Burgos
traspàs de poders a Burgos (capital de la zona nacional) -
Suport de l'URSS cap a la República
L'URSS va donar suport a la República -
Decret (disciplina de l'exèrcit)
es va fer un decret pel qual les milícies armades falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar i, per tant, se'n van d'haver de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit -
Period: to
Batalla del Jarama
va atacar el sud de Madrid -
Ofensiva dels italians
els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on la República va perdre -
Decret d'unificació
es va promulgar el decret d'unificació pel qual la falange i els carlistes s'unificaven sota la direcció de Franco, es va anomenar: Falange Española Tradicionalista i de las JONS (partit únic del nou règim) -
Bombardeig de Guernika
els avions alemanys de la legió Còndor van bombardejar la ciutat de Guernika, sense objectius militars, però un gran càstig contra la població civil -
Period: to
Segona etapa
Ocupació de la franja cantàbrica -
Els fets de maig de 1937
clima ple de tensions, es va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònia de Barcelona, va provocar un tiroteig i barricades, la confrontació va durar 4 dies, va causar centenars de morts i més d'un miler de ferits. El govern de la República va enviar des de València 5000 guàrdies d'assalt.
Els fets van marcar un canvi en l'evolució política de la zona republicana -
Period: to
Govern de Negrín
va il·legalitzar el POUM -
Publicació carta pastoral
es va publicar una carta pastoral de l'episcopat on es justificava l'alçament militar i la guerra -
Period: to
Batalla de Brunete
-
Period: to
Batalla de Belchite
-
Trasllat del govern cap a Barcelona
Negrín va decidir traslladar el govern de València a Barcelona (industrial) -
Ofensiva republicana sobre Terol
però al mes de febrer Franco va tornar a ocupar Terol, el març de 1938 els nacionals van atacar el front d'Aragó -
Period: to
Tercera etapa
Batalla de l'Ebre -
Els nacionals entren a Tgn i paral·lelament moltes ciutats son bombardejades
els nacionals entren a Tarragona i mentrestant l'aviació bombardeja nombroses localitats catalanes, ex.Reus -
Soldats entren en poblacions lleidatanes
els soldats van entrar a Serós, Aitona i Soses -
Els republicans es retiren
retirada cap a la riba (frontera) esquerra del Segre i els nacionals ocupen Lleida -
Derogació de l'Estatut de Catalunya
Franco deroga l'Estatut de Catalunya -
Arribada de les tropes franquistes al mediterrani
Les tropes franquistes ocupen Castelló, provoca la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana -
Darrera ofensiva de l'Estat Major republicà
l'Estat Major republicà va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i va prendre posicions a la serra de Pàndols, Cavalls i la Fatarella -
L'exèrcit franquista va entrar a Mora d'Ebre
-
Retirda dels republicans
els republicans van retirar-se a l'altra riba del riu -
Gran ofensiva de l'exèrcit franquista
els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials -
Period: to
Quarta etapa
Ocupació de Catalunya -
L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona
-
Va caure Girona
-
Exili cap a França
S'exilien cap a França els presidents de la república Manuel Azaña, de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio -
Llei de responsabilitats polítiques
va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques, aquesta pretenia "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja" -
Tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou
-
Govern de Franco reconegut oficialment per França i GB
-
Azaña renuncia al càrrec de president de la República
-
Period: to
La fi de la República
-
Cop d'Estat a Madrid i creació del Consejo de Defensa Nacional
el coronel Casado va donar el cop d'Estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans -
L'exèrcit de Franco entra a Madrid
en tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà -
Franco signa un comunicat en què donava la guerr per acabada
els dies posteriors va conquerir tota la zona mediterrània.
Franco va signar a Burgos el comunicat de derrota de l'exèrcit republicà. Pels feixistes "el año de la victoria"