-
Eleccions generals
Clima de gran divisió entre esquerres i dretes.
La coalició d'esquerres, Front Popular, format per republicans d'esquerres, socialistes i comunistes va ser la força guanyadora en les eleccions.
Manuel Azaña va ser triat president de la República i Santiago Casares Quiroga va ser elegit cap de govern. -
Assassinat de José del Castillo
Després de les eleccions, hi havia molta tensió entre les forces socials i polítiques.
El clima polític encara es va crispar més amb l'assassinat del tinent de la Guardia d'Assalt José del Castillo, perpetrat per falangistes. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
El dia següent de l'assassinat de José del Castillo, un grup de guàrdies d'assalt van contraatacar assassinant un dels líders de la dreta monàrquica espanyola José Calvo Sotelo. -
Alçament militar a Melilla
El general Sanjurjo actuava com a cap de la conspiració que de seguida va trobar suport entre els sectors militars monàrquics i conservadors. Però en realitat el director de la conspiració va ser el general Mola.
L'alçament militar va començar quan el coronel Yangüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República i es va estendre a Ceuta. -
Period: to
Primera Etapa: Objectiu Madrid
L'objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l'Estat, Madrid.
El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
Espanya va quedar dividida en dues zones:
-Els republicans van dominar el territori més urbanitzat i industrial. Tenien el suport dels obreres, l'aviació de l'exèrcit, les forces de seguretat, intel·lectuals i artistes i els partits a favor de la República.
-Els insurrectes van dominar les zones agrícoles i ramaderes i les ciutats de Sevilla i Salamanca. Tenien el suport de grans propietaris, part de l'exèrcit, la Guàrdia Civil, l'església, els partits contraris a les reformes de la República. -
Insurrecció al Marroc
L'alçament militar del dia anterior es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica esdevé la força fonamental del cop d'Estat.
Franco va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries. -
Fets del 19 de juliol
-
Period: to
Govern de Giral
El govern de Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, on es van integrar les milícies, per aturar la insurrecció.
El poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Van sorgir consells, comitès, juntes que organitzaven les columnes de voluntaris... -
Assassinat de José Sanjurjo
Els insurrectes necessitaven un comandament unificat però el general José Sanjurjo va morir en un accident aeri. -
Fets del 21 de juliol
-
Obrers es reincorporen als seus llocs de treball
Els obrers es reincorporen als seus llocs de treball i troben que moltes propietats no tenien propietaris perquè havien mort o fugit. A conseqüència els treballadors assumeixen el control i reprenen la producció, provocant que els obrers disposessin de gran poder econòmic. -
Fets del 24 de juliol
-
Conselleria de Defensa
La Generalitat va assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Va crear la conselleria de defensa. -
Intent d'ocupar Madrid
Al juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Consell d'Economia de Catalunya
La Generalitat va crear el Consell d'Economia de Catalunya i es va fer càrrec d'altres sectors estratègics com: el control de punts duaners, la gestió dels ports o la gestió dels ferrocarrils. -
Tancament de la frontera francesa
El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
Gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i una pacte antifeixista que:
-Concentrés els esforços per guanyar la guerra.
-Controlés les experiències d'autogestió i d'autonomia dels milicians.
-Posés fi al terror revolucionari.
Al setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Volia crear una aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per reorganitzar l'Estat i guanyar la guerra. -
Franco cap del govern de l'estat espanyol
Després de que Franco sigui convertit en màxima autoritat política, va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'estat espanyol". -
Franco màxima autoritat política
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir concentrar en Franco tots els poders, convertint-se en a màxima autoritat política. -
Nou govern de la Generalitat
Es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradellas, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres. Aquest govern va prendre mesures com el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia.
Però hi havia tensions entre les forces polítiques i els sindicats:
-CNT-FAI, el POUM i PSUC volien aprofundir en el procés revolucionari
-ERC i la Generalitat volien recuperar el control de la situació i mantenir l'ordre públic -
Traspàs de poders a Burgos
Va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir la Junta Técnica del Estado, embrió del futur govern. Franco anava assumint progressivament el poder absolut. -
Resistència de la Junta de Defensa
A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Incorporació anarquistes al govern
Dos mesos després de la formació del govern de Largo Caballero, s'hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. -
Assassinat de José Antonio Primo de Rivera
A la zona republicana es va desencadenar una repressió contra tothom que tingués relació amb els insurrectes, aquests van ser perseguits i assassinats com José Antonio Primo de Rivera, afusellat a la presó d'Alacant, o els presos polítics de dretes de la presó model de Barcelona. També van haver-hi detencions il·legals, saquejos i crema d'esglésies i convents. -
Decret de les milícies
Es va fer un decret pel qual les milícies armades dels falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar i sotmetre's a a disciplina de l'exèrcit, perquè Franco veia en les milícies un obstacle al seu poder creixent. -
Ocupació de Màlaga
Mentrestant els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Batalla del Jarama
El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ofensiva a Guadalajara
El més de març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Period: to
Segona Etapa: Ocupació de la franja cantàbrica
Davant de les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l'atac a la capital i concentra les accions militars cap a la franja cantàbrica, que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia. -
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
Es va promulgar el decret d'unificació pel qual la falange i el tradicionalismes s'unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització, la Falange Española Tradicionalista i de las JONS, com a partit únic.
El cap de la Falange, Miguel Hedilla s'hi va oposar i Franco el van empresonar i desterrar qualsevol oposició va ser silenciada.
Així s'instaurava una dictadura militar de caràcter feixista amb Franco que acumulava tots els poders. -
Bombardeig de Guernika
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. La ciutat va ser atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor i va quedar totalment destruïda. Va ser una operació de càstig contra la població civil, ja que no tenia cap objectiu militar. -
Period: to
Els fets de maig de 1937
La Generalitat, seguint les instruccions del comissari d'Ordre Públic va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica que estava sota el control de la CNT-FAI perquè interrompien les comunicacions entre les autoritats. Això va provocar un tiroteig i barricades als carrers de Barcelona. Van haver d'enviar guàrdies d'assalt des de València per recuperar l'ordre, deixant centenars de mort i ferits.
Aquest fet provoca una disminució d'influència anarquista i un augment de la presència comunista -
Period: to
Govern de Negrín
La negació d'il·legalitzar la POUM per part del govern de Largo Caballero van crear una crisi de govern i van exigir la seva dimissió.
Juan Negrín va formar un nou govern i la POUM va ser il·legalitzada i els seus militars detinguts. -
Ocupació de Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Assassinat de Andreu Nin
El dirigent de la POUM, Partit Obrer d'Unificació Marxista, va ser assassinat per agents de la policia soviètica. -
Suport de l'església a Franco
L'episcopat va publicar una carta pastoral on es justificava l'alçament militar i la guerra.
El suport de l'església que va arribar a donar caràcter de "cruzada" a la guerra, va ser molt important a l'hora de mobilitzar els sectors catòlics. A excepció de l'església basca i la de l'arquebisbe de Tarragona, tots donaven suport al bàndol de Franco. -
Batalla de Brunete
Va ser una ofensiva per part dels republicans al centre peninsular. La batalla de Brunete va durar vint dies, del 5-25 de juliol. -
Franco entra a Santander
Les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries amb la conseqüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per la República. -
Batalla de Belchite
Amb la finalitat d'alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al front d'Aragó amb la batalla de Belchite que va durar deu dies. -
Trasllat de govern València-Barcelona
Negrín, el cap de govern, va decidir traslladar el govern de València a Barcelona, on també s'havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord.
El govern republicà va assumir el control de l'ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l'administració de justícia i la indústria de guerra i deixa de banda el govern de la Generalitat, provocant friccions importants. -
Period: to
Tercera Etapa: Batalla de l'Ebre
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l'exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locat al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo. -
Batalla de Terol
Al desembre del 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
Però al més de febrer, Franco va tornar a ocupar Terol. -
Atac al front d'Aragó
Franco va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicans en la batalla de Terol per iniciar una campanya d'Aragó. Al març de 1938, els nacionals van atacar el front d'Aragó. -
Ocupació de Lleida
El dia 29 de març, els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. I el 4 d'abril, els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així, el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. -
Derogar l'Estatut de Catalunya
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya, -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Programa del Tretze Punts
Al territori republicà mancava d'aliments, els revessos militars eren continus i entre la població començava a estendre's el cansament. Per aquesta raó el govern va proposar una sortida negociada de la guerra i va publicar el Programa dels Tretze Punts. Es proposaven les condicions de cessament de la lluita però van ser rebutjades per Franco. -
Avançament dels republicans
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant.. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava per aconseguir el terreny. Finalment a les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar.
El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Period: to
Quarta Etapa: Ocupació de Catalunya
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Gran ofensiva
Després la batalla de l'Ebre, va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Ocupació de Tarragona
El 15 de gener els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Ocupació de Barcelona
El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona. -
Caiguda de Girona
El 4 de febrer va caure Girona i se la queda els insurrectes. -
Exiliats a França
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939. -
Llei de responsabilitats polítiques
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Finalització guerra a Catalunya
Finalment el 10 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou. Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. -
Reconeixement govern de Franco
També es important assenyalar que el govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya. -
Azaña dimiteix de president
Immediatament després del reconeixement del govern de Franco, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
La Fi de la República
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Consejo de Defensa Nacional
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Ocupació de Madrid
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Fi de la guerra civil
L'1 d’abril de 1939, Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
