-
Eleccions del febrer
Es van desenvolupar enmig d’un clima de gran divisió entre
dretes i esquerres. En aquestes, va guanyar el front popular, ja que aquesta vegada, l'esquerra es va presentar unida. -
Aixecament a Melilla
El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Mola decreta l'Estat de Guerra
L'exèrcit d'Àfrica, que era el millor que tenia l'estat, va ser comandat pel general Franco cap a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya
Els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els centres de poder de la ciutat i els rebels tenien un suport civil escàs ja que pocs catalans eren insurrectes i partits implicats tenien poca implantació a Catalunya. -
Formació del govern de Giral
Va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies. El poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular -
Formació del Comité Central de Milícies Antifeixistes
Lluís Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per
aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions d’esquerra i sindicals fidels a la República -
Constitució de la Junta de Defensa Nacional
Es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional
(JDN) presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
La Generalitat promulga el Decret de Col·lectivitzacions
El govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. -
Les tropes de Yagüe entren a Almendralejo, Mérida i Badajoz
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels
nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Formació del govern de Largo Caballero
El socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Dos mesos després s’hi van 24 incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat. -
Formació del nou govern de la Generalitat presidit per Josep Terradelles
Es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per
Josep Tarradelles, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La constitució d’aquest govern va permetre l’inici de la 24 reconstrucció de l’aparell d’Estat a Catalunya. -
Franco es nomenat com a Generalisimo de les Forces Nacionals
Va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. -
França tanca les fronteres i la guerra avança
El tancament de la frontera entre Espanya i França va fer impossible l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. -
Donació d'or a la URSS
Per tal d'obtenir la confiança i colaboració de la Unió Sobiètica, els republicans van donar part de les seves reserves d'or. -
Ofensiva a Madrid
A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder
prendre la ciutat. -
Batalla de Jarama
Va ser una ofensiva nacional contra Madrid, aquesta vegada des del sud en la que no van aconseguir res ja que a la resistència de la capital van tenir molt a veure les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans (dirigits per Buenaventura Durruti) -
Batalla de Guadalajara
Es va dur a terme a Guadalajara una gran ofensiva italiana la qual va acabar en una derrota de l'exèrcit italià. -
Decret d'Unificació i Falange Española Tradicionalista de las JONS
Es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. -
Bombardeig de Guernika
Aquesta va ser una ofensiva innecesària per part del bàndol nacional ja que va ser un bombardeig per part de la Legió Còndor la qual va fer que el poble quedés totalment destruit. Aquesta ofensiva va ser innecesària ja que era una terra que no era rica ni era una ciutat important, aquesta ofensiva era per a demostrar el poder bèl·lic que tenien. -
Tiroteig a Telefónica
La policia va intentar desallotjar l’edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota el control de la CNT-FAI, ja que els anarquistes interferien en les comunicacions entre les autoritats de la Generalitat i la República.
La confrontació va durar quatre dies i hi va haver centenars de morts i més d’un miler de ferits.El govern de la República va enviar des de València 5000 guàrdies d’assalt. -
Formació del govern de Negrín
el curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra que van utilitza la negativa de Largo a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. Manuel Azaña va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu Dirigent Andreu Nin va ser assassinat per la policia soviètica. -
Batalla de Bilbao
Després de durs enfrontaments entre republicans i nacionals, els republicans van haver de cedir ja que no tenien ni aviació ni artilleria, cosa que els nacionals, si. -
Batalla de Brunete
Va ser una ofensiva per part del bàndol nacional al centre de la península amb la intenció d'alleugerir la pressió bèl·lica que hi havia al nord. -
Batalla de Belchite
Al front d'Aragó es va fer la batalla de Belchite amb la mateixa intenció que la de Brunete, alleguerar el pes bèl·lic del nord de la península. -
Trasllat del govern a Barcelona
El govern es mou de València a Barcelona on
també s’hi havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord. La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà. -
Batalla de Terol
El bàndol republicà va iniciar una ofensiva sobre Terol, la qual va ser ocupada. Els nacionals no eren contents amb la intenció dels republicans de quedar-se amb Terol, per això van fer una reconquesta de la ciutat el 22 de Febrer de l'any següent. -
Ofensiva d'Aragó
Aprofitant el desgast del bàndol republicà, els nacionals van fer una ofensiva al front d'Aragó. La qual va resultar en una victoria per aquest bàndol. -
Batalla de Lleida
El dia 29 d'Abril de 1938, els nacionals van entrar a Serós, Aitona i Soses. Uns dies més tard, els republicans es van retirar fins l'altre banda del riu Segre el qual es va convertir en una frontera entre els dos bàndols. Lleida va ser la línia de foc durant els propers 9 mesos. Poc després de l'ocupació de les localitats lleidatanes, van ocupar també Balaguer, Tremp, Camarosa i les centrals hidroelèctirques dels Pirineus. -
Derogació de l'Estatut de Catalunya
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
Aillament de Catalunya
Amb la caiguda de Castelló, va caure la unió de Catalunya amb la resta de territori republicà. D'aquesta manera, Catalunya queda completament aillada de la resta dels republicans, fent així molt més fàcil la seva conquesta i tallant la comunicació de la zona nort amb la sud. -
Batalla de l'Ebre
L'exèrcit republicà encara tenia esperances de guanyar la guerra pel que va fer reformes en l'exèrcit: dotar comandaments professionals, integrar les milícies a l'exèrcit, integrar als brigadistes internacionals i col·locar al capdavant a Vicente Rojo, defensor de Madrid. Aquesta reforma va ser clau però hauria estat més encertada al començament de la guerra, ja que hi hauria una organització més bona amb la que els nacionals ja comptaven. -
Ofensiva de Catalunya
L'exèrcit franquista va començar la seva ofensiva a Catalunya pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, el corpo di truppe volontarie i l'exèrcit de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva avançava ràpidament per la poca i mal coordinada resistència del republicans. Després de la darrera derrota de l'Ebre, els republicans no podien oferir pràcticament resistència i, aprofitant això, els nacionals van ocupar Catalunya. -
Els càrrecs més importants s'exilien a França
El territori central republicà encara era en peu i, Manuel Azaña va tornar de França per intentar defensar aquestes terres republicanes. -
Llei de Responsabilitats Polítiques
La intenció d'aquesta llei era liquidar les culpes dels que van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja i per tant, van haver-hi replesàries cap a tots els que eren fidels a la República. Partits i sindicats van ser suprimits així com tota mena de llibertats democràtiques i la prohibició de totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Cop d'Estat del coronel Casado
El coronel Casado va donar el cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb els que lluitaven al costat dels republicans sense els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per arribar a una pau sense represàlies. -
L'exercit de Franco entra a Madrid
Franco no va acceptar la negociació i va entrar amb les seves tropes a Madrid i van ocupar el territori republicà. Uns dies després van arribar a la zona del Mediterrani on encara hi havia algunes resistències republicanes i van acabar amb ells i amb el territori. -
Franco signa la fi del conflicte
Franco firma un tractat d'Utrecht que dona la guerra per acabada. Així doncs, es dona l'inici de la dictadura franquista.