-
Pacte de no intervenció
També conegut com a Comitè de Londres, va ser una organització creada el 1936 a proposta de França i recolzada pel Regne Unit amb l'objectiu de verificar el grau de compliment del lPacte de No Intervenció, amb el qual es buscava evitar la intervenció estrangera a la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització del conflicte en un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures a Europa. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries
Van col·laborar alguns diputats de la CEDA, com Ramón Serrano Suñer o el conde de Mayalde, i, tot i que Gil Robles, va ser el principal dirigent, no va ser consultat pels dirigents de la revolta i va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta per aconseguir ràpidament el triomf a Madrid, capital de la República, i l'establiment d'un règim dictatorial militar. -
Espanya es divideix en dos bàndols
El bàndol nacional tenia un objectiu clar: acabar amb el govern d'esquerres, el govern legítim, i imposar un nou règim de dretes, conservador, de caire feixista.
El bàndol republicà va demostrar més desunió. A nivell polític, les lluites internes entre les forces d'esquerra, partits i sindicats, van fer inviable trobar un poder unificat. A nivell militar, i durant massa temps, la resistència es trobava dividida: d'un cantó, l'exèrcit, d'altre, les milícies populars. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any que va tenir lloc al juliol d'aquest any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del seu màxim dirigent Francisco Franco el 1975. -
Derrota dels militar a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general M. Goded va intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista, però, va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes. El General Goded es va rendir al President de la Generalitat Lluís Companys l'endemà de l'inici de les hostilitat. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Va ser un entitat administrativa creada el 21 de juliol de 1936, pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per les centrals sindicals anarquistes CNT i FAI que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936. -
Els fets del Maig de 1937
Són uns 'enfrontaments ocorreguts entre el 3 i el 8 de maig de 1937 a diverses localitats de les províncies de Catalunya, amb epicentre a la ciutat de Barcelona, en el context de la guerra civil espanyola.
En aquests successos s'enfrontaven els grups anarquistes i trotskistes (partidaris de la revolució permanent), d'una banda, i el Govern de la República, la Generalitat de Catalunya i alguns grups polítics, d'altra banda. -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El bombardeig de Guernica (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. -
Bombardejos a Reus
La ciutat patí almenys 67 atacs, la majoria portats a terme per l’aviació legionària italiana, procedent de Mallorca, però també, en la darrera etapa de la guerra, a càrrec de la Legió Còndor alemanya, procedent de les bases peninsulars. Alguns dels bombardeigs foren particularment greus quant a persones mortes, com ara el del 17 de setembre de 1937 o bé els del gener de 1938. -
Entrada dels nacionals a Reus
Les tropes franquistes de la 105 divisió del cos de l'exèrcit marroquí, comandades pel general colpista Yagüe, ocupaven Reus i Tarragona. Aquest contingent militar procedia de Tortosa, que havia estat ocupada dos dies abans, i en el trajecte entre l'Ebre i el Camp de Tarragona -seguint la línia de la costa- van deixar un reguitzell de violacions i assassinats comesos contra la població civil. -
Caiguda de Catalunya i exili republicans a França
El gener de 1939, amb l’enfonsament del Front del Segre, les ciutats catalanes comencen a caure en mans de Franco. Borges Blanques, Artesa de Segre, Ponts, Agramunt… El 14 de gener cau Tarragona i poc després ho farà Barcelona. La derrota final és qüestió de dies i les autoritats polítiques s’afanyen a preparar la retirada. Comença l’èxode de milers de catalans i de persones d’arreu de l’Estat que havien arribat a Catalunya buscant refugi. La guerra ha acabat i França espera. -
Final de la guerra
L'últim informe de la Guerra Civil Espanyola, signat per Francisco Franco l '1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que diu literalment el següent: "En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, ha assolit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat ".
