-
Inici de de la resistència popular i formació de milícies armades en suport a la Segona República contra els rebels, coneguts com a “nacionals”
Hi havia dos bàndols els nacionals i els republicans. Es van organitzar milícies populars per defensar la República, però no estaven coordinades i sovint s’enfrontaven entre elles. Les van organitzar els partits polítics. -
Creació del comitè No-Intervenció
Va ser una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. Hi van participar un total de 27 països. -
Legió còndor, força militar que va enviar el tercer Reich de Hitler per ajudar als franquistes.
Aquesta legió va ser crucial a la guerra, ja que els seus avions van participar en bombardejos estratègics i missions de suport terrestre que van influir significativament al desenvolupament de la guerra. Va tenir un impacte durador a les relacions internacionals. -
Benito Mussolini envia soldats per ajudar al bàndol nacional.
El Corpo Truppe Volontaire (CTV), va ser una força italiana de combat d’uns 50000 soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini a Espanya per recolzar al bàndol Nacional. -
El govern popular guanya les eleccions
Aquestes eleccions van ser primordials per la guerra, ja que va guanyar un partit d’esquerra i això va ocasionar l’oposició de molts conservadors i militars. Per tant, va ser un període de tensió i conflicte. -
Avança l’exèrcit africà
L’exèrcit de Franco va avançar des d'Àfrica fins a la península Ibèrica. Això va ser primordial pel conflicte, ja que les forces revoltades liderades per Franco van aconseguir establir un pont aeri i marítim des d'Àfrica fins a l'Espanya peninsular, permetent portar reforços i materials bèl·lics. -
Alçament militar contra el govern republicà
Un cop militar, va començar a la ciutat de Melilla, la nit del 17, a mà d’Emilio Mola Vidal, Francisco Franco i Queipo de Llano. El moviment es va estendre pel nord Africa. Franco, que venia de Canàries, es va posar al capdavant de les tropes sublevades.
El alçament va arribar a la península el 18 i el 19. El govern de la República estava alertat així que va fer una campanya informativa per confondre a l’altre bàndol. -
Batalla de Madrid
La batalla de Madrid van ser els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República i els militars revoltats durant novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola. Les condecoracions militars més importants de la República Espanyola, la Placa Laureada de Madrid i el Distintiu de Madrid, van rebre el nom de la capital d'Espanya que durant la guerra civil va simbolitzar valor i resistència antifeixista a causa del llarg assetjament. -
Assassinat de Federico García Lorca
Lorca va ser un poeta i dramaturg granadí significatiu per a la literatura Espanyola. Pertanyia a la generació del 27, un grup d’escriptors, artistes i pensadors que van tenir una gran influència. Malauradament, durant els primers mesos de la guerra civil va ser arrestat pels forçats fidels al bàndol franquista i posteriorment va ser executat. -
Franco és mencionat Generalíssim i cap del govern Nacional.
Aquest esdeveniment va atorgar a Franco un títol on tenia un càrrec i una autoritat sense precedents al bàndol franquista. Això vol dir que va ser anomenat líder suprem de les forces revoltes. -
El govern es trasllada a València i es crea a Madrid la junta de defensa.
El govern republicà es va traslladar a València per la pressió militar exercida per les forces revoltes liderades per Franco. Llavors els republicans van crear la junta de defensa per organitzar la defensa de la ciutat de Madrid i coordinar les operacions militars contra les forces revoltes de Franco. -
Alemanya i Itàlia reconeixen a Franco
Això va proporcionar suport al bàndol franquista, per tant, gràcies al reconeixement a Franco li proporcionaven assistència militar, financera i logística. També va crear un punt d’inflexió per part dels dos bàndols, perquè va consolidar la posició de Franco com a líder donat suport per potències estrangeres. -
La Batalla de Terol
L'Exèrcit Popular de la República va acumular un gran nombre d'homes al voltant de la capital de Terol, encara que la conquesta de la ciutat es va demorar durant dues setmanes més a causa de la resistència per la guarnició i les dures condicions meteorològiques que hi havien. Els últims revoltants es van rendir al començament de gener de 1938 i les tropes republicanes van passar a la defensiva davant de la intensa contraofensiva dels exèrcits franquistes. -
El bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta localitat basca el 26 d'abril del 1937. Va ser en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien a favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les xifres de morts abasta dels cent vint els tres-cents morts. -
Jornades de maig a Barcelona
Una sèrie de referències d’enfrontaments que van ocórrer en el senat del bàndol republicà en diverses localitats de les províncies de Catalunya, sobretot a Barcelona. Es van enfrontar grups anarquistes i marxistes i grups socialistes i comunistes. -
El govern republicà es trasllada a Barcelona
A la tardor de 1937 van coincidir a Catalunya els tres governs institucionals constituïts a la Segona república: el Govern de la Generalitat, el Govern Basc i el Govern de la República. -
Les forces nacionals inicien l’ofensiva d’Aragó
L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada tres setmanes després de finalitzar la batalla de Terol. Aquesta ofensiva va començar el 7 de març de 1938 i va acabar el 19 d'abril del mateix any. El resultat de l'ofensiva va significar un cop dur a les forces republicanes de l'Exèrcit de Llevant i va partir en dues parts el territori sota administració de la Segona República Espanyola. -
Batalla de l’Ebre
La batalla de l’Ebre es va iniciar la matinada del 25 de juliol de 1938, amb una ofensiva de l’exèrcit republicà que, en una primera instància, va ser reeixida. Els republicans van derrotar en diversos punts, i van aconseguir ocupar una part del territori. Va durar 115 dies. La falta d’efectius especialment la superioritat aèria de les tropes franquistes provocaren que, les tropes republicanes abandonessin els espais conquerits. La batalla va ser la més llarga i sagnant de la guerra civil. -
Retirada de les Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals van ser un cos militar format per voluntaris d'una enorme varietat de països que van anar a Espanya entre el 1936 i el 1938 per combatre el feixisme al bàndol republicà. Les Brigades van participar en la defensa de Madrid el 1936, les batalles del Jarama, Guadalajara, Brunete, Belchite, Terol, Aragó i l'Ebre, i van ser retirades a partir del 23 de setembre de 1938. -
El govern republicà fuig a l’exili i Franco proclama la victòria franquista
Durant tres anys, entre el 1936 i el 1939, la Guerra Civil espanyola va empènyer milers de persones a fugir del país per salvar les seves vides. Després de la fi de la guerra, milers d'homes, dones i nens van demanar asil a Llatinoamèrica en allò que es coneix com l'exili espanyol.
Unes 465.000 persones van creuar la frontera amb França en aquell hivern; un èxode que prèviament havia passat de Madrid a València, després a Barcelona, Girona, Figueres i, a la frontera amb el país veí. -
Caiguda de Barcelona i final de la Guerra Civil a Catalunya
El 26 de gener, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va abandonar Barcelona amb destinació a França. El 27 de gener, les tropes franquistes van entrar a la ciutat, trobant una resistència cada cop més feble. La caiguda de Barcelona va marcar el col·lapse definitiu de la resistència republicana a Catalunya i va aplanar el camí per a la victòria final de Franco i l’establiment de la seva dictadura a Catalunya.