-
1938 BCE
Immigrans republicans
Un alberg que va arribar a traduir-se en un milió de persones el 1938. Aquesta fugida no només va implicar la població civil i militar sinó
que també va provocar el trasllat del govern de la República de València a Barcelona. -
1938 BCE
Bombardejos i guerra de l'Ebre
A partir del 1938, les bombes van caure sobre nombroses ciutats catalanes. Uns atacs indiscriminats que per primera ocasió no van tenir un objectiu militar.
El fet que va decidir el desenllaç de la guerra a Catalunya i, posteriorment, a Espanya va ser la batalla de l’Ebre. Davant l'atac del general Francisco Franco sobre Madrid, el govern de la República va realitzar la penúltima ofensiva. Davant la rellevant situació es va cridar a files tots els homes disponibles. -
1937 BCE
Intent de pendre telefonica
Les tensions entre els components del govern català van arribar al punt màxim en el que es coneix com els Fets de Maig. El 3 de maig de 1937, seguint les
ordres del Departament d’Ordre Públic de la Generalitat, dos-cents guàrdies d’assalt, amb ajuda dels milicians del PSUC, la UGT i Estat Català, van
fracassar a intentar prendre a Barcelona el control de Telefònica, que estava a les mans de la CNT-FAI, amb el suport del Partit Obrer d’Unificació Marxista -
1937 BCE
Final de l'ajud de Catalunya a alters part republicànes
Mentrestant la guerra continuava i la col·laboració, des de diferents àmbits, de Catalunya a la resta de l’Estat republicà era cada cop més evident i intensa.
Entre trenta mil i seixanta mil soldats provinents de Catalunya van defensar Madrid i la zona centre d’Espanya, i els ajuntaments catalans van enviar a la
capital, fins al novembre del 1937, importants quantitats de queviures. -
1936 BCE
Començament de la guerra
Amb l’aixecament militar del 17 de juliol de 1936, començava la Guerra Civil, un dels episodis més sagnants de la història de Catalunya. Catalunya va acollir
milers de refugiats i la població civil va ser víctima dels constants bombardejos. El desenllaç del conflicte es va decidir a la batalla de l’Ebre, en la qual van
morir 15.000 republicans. -
1936 BCE
Començament de la guerra
Amb l’aixecament militar del 17 de juliol de 1936, començava la Guerra Civil, un dels episodis més sagnants de la història de Catalunya. Catalunya va acollir milers de refugiats i la població civil va ser víctima dels constants bombardejos. El desenllaç del conflicte es va decidir a la batalla de l’Ebre, en la qual van morir 15.000 republicans. -
1936 BCE
Aixecament dels insurrectes
La revolta militar, però, es va veure frustrada per la resistència de la guàrdia d’assalt, els Mossos d’Esquadra, els elements civils armats i la intervenció posterior de quatre-cents guàrdies civils. El fracàs del cop sediciós va provocar
que els obrers i elements vius s’apropiessin trenta mil fusells, metralladores, un fet que va marcar decisivament el signe de la revolució emergent. l van suposar la mort d’unes quatre-centes cinquanta persones. -
1936 BCE
Decret de col·lectivització
El 24 d’octubre de 1936, la Generalitat va aprovar el decret de col·lectivització i control dels treballadors, que acordava que si una empresa tenia més de 100 treballadors aquesta quedava automàticament col·lectivitzada, mentre que si en tenia menys es duia a terme el que la majoria decidís. Molts propietaris,
davant la persecució a la qual es veien sotmesos, van optar per fugir i salvar la vida. L’abandonament de les fàbriques, doncs, va facilitar la col·lectivització dels obrers.
