-
Period: to
PRIMERA ETAPA: objectiu va ser Madrid
-
Alçament militar
El coronel Yagüe, cap de la Legió aixeca armes contra la república en Melilla i s'estèn ràpid a Ceuta -
Nacionals intenten ocupar Madrid
Tropes d’Àfrica, legionaris i regulars (general
Franco) van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi
va haver una forta repressió. Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que
estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
Period: to
Govern de Giral
-
Ocupació del General Mola
Tancament de la frontera francesa va impossibilitar
l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana.El general Mola va ocupar Irun i Sant
Sebastià. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
-
Fràcas de l'ofensiva militar a Madrid (ciutat universitària)
L’exèrcit de Galícia es va connectar amb Oviedo.
L'exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre
Madrid. Les tropes van arribar fins a la ciutat universitària, però la resistència per la Junta de Defensa va fer que no poguéssin prendre la ciutat -
Batalla del Jarama
La Batalla del Jarama és el tercer intent de les tropes franquistes per intentar prendre Madrid,que es va desenvolupar entre el 6 i el 27 de febrer de 1937. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les brigades internacionals, i les columnes de voluntaris catalans. Mentrestant els nacionals (Queipo de Llano) van ocupar la costa del
Mediterrani fins a Malaga, bombardejant les ciutats des del mar i bloquejant els ports
republicans -
Batalla Guadalajara
La batalla de Guadalajara va ser un enfrontament a la guerra civil espanyola desenvolupat al voltant de la ciutat de Guadalajara en un intent de les tropes nacionalistes per penetrar a la capital d'Espanya pel nord. La batalla va començar amb una ofensiva italiana el 8 de març que va concloure l'11 de març, amb la victória per part dels republicans. -
Period: to
SEGONA ETAPA: Ocupació de la franja cantàbrica
Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentra
les accions militars cap a la franja cantàbrica. -
Bombardeig de Guernika
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran
ofensiva contra el País Basc. Guernika ,atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil -
Period: to
Govern de Negrín
-
Batalla de Bilbao
La seva possessió era elemental per a tots dos bàndols, tant per la seva situació estratègica a la franja cantàbrica controlada per la República, com per les seves indústries pesades i fàbriques d'armes. Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació,
van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla Brunete
Es coneix com a batalla de Brunete el conjunt d'operacions desenvolupades, des del 6 fins al 25 de juliol de 1937, en aquesta població i altres veïnes de l'oest de Madrid durant la guerra civil espanyola. Aquesta ofensiva llançada per l'Exèrcit Popular de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltes del bàndol franquista sobre Madrid i alhora alleujar la situació al front Nord. -
Batalla Belchite
L'operació principal republicana va consistir en una ofensiva sobre Saragossa entre el 24 d'agost i el 6 de setembre del 1937.
Aquesta configuració estratègica es va decidir per fer més difícil la rèplica franquista i, en particular, per reduir l'efectivitat dels seus bombardejos aeris, en què la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana s'havien demostrat letals (Guernica estava molt recent). -
Period: to
TERCERA ETAPA: Batalla de l'Ebre
Els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la
guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit -
Batalla de Terol
Va tenir lloc entre el 15 de desembre de 1937 i el 22 de febrer de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. Ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va iniciar la companya d’Aragò. -
Batalla de Lleida
Els soldats van entrar a les localitats de Serós, Aitona i Soses.
I el 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van
ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i
republicans.Poc després
van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Franquistes arriben al Mediterrani
Ocupant
Castelló, això va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Franco va derogar l'Estatut de Catalunya. -
Period: to
Final de la batalla de l'Ebre
L’Estat Major republicà va intentar una ofensiva, el seu
exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella,
però ja establert el marge dret del riu no van poder continuar avançant.El 8 de
novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 , els
republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament als republicans. -
Period: to
QUARTA ETAPA: Ocupació de Catalunya
Després de la derrota a la batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir
resistència. -
Comença l'ofensiva de l'excèrcit franquista
Els
nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel
sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va
avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Els nacionals entren a Tarragona, i l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
. -
L'excèrcit franquista entra a Barcelona
-
Period: to
LA FI DE LA REPÚBLICA
-
Cau Girona (franquistes)
-
Llei de responsabilitats polítiques
Funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i
sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser
prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
La guerra es considerava acabada a Catalunya
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la
república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap
del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a
França el dia 5 de febrer de 1939. -
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya
Immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec
de president de la República. -
Coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid
També va crear el
Consejo de Defensa Nacional (socialistes, anarquistes i
republicans). Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per
aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
Peró Franco va rebutjar qualsevol negociació. -
Els nacionals entren a Madrid i ocupen la resta de territori republicà
-
Franco signa un comunicat què donava la guerra per acabada i derrota de l'excèrcit republicà.
Posteriorment l'excèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània, Albacete,Alacant i València
You are not authorized to access this page.
