-
Inici de la Guerra Civil: eleccions
Es van desenvolupar en un clima de gran divisió entre dretes i esquerres. Va guanyar el Front Popular. -
Period: to
Primera etapa: l'objectiu va ser Madrid
-
Assassinat de José del Castillo
-
Assassinat de José Calvo Sotelo
-
Alçament militar
Comença a Melilla. Coronel Yagüe, cap de la Legió. Contra la República. -
Marroc
L'exèrcit africà va esdevenir la força fonamental del cop. Franco es va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries. -
Les tropes entren a la península
-
Franco arriba a Tetuan
-
Mola decretà estat de guerra a Pamplona
Controla Navarra.
Casares Quiroga va ser substituït per José Giral. -
Period: to
Govern de Giral
Va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris.
Poder de l'estat substituït per organismes revolucionaris populars. -
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI per aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d'aquest comitè.
Durant dos mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. -
Decret de Col·lectivitzacions
El govern ho va promulgar per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control. -
Junta de Defensa Nacional
Es va constituir a Burgos presidida pel general Cabanellas -
Conselleria de Defensa
Es va crear per tal de fer front a la nova situació, ja que la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. -
Consell d'Economia de Catalunya
Es va crear per tal de fer front a la nova situació, ja que la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. -
Forta repressió
Les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrat a Almendralejo, Mèrida i Badajoz -
Tancament frontera francesa
Va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. -
Formació govern
Largo Caballero forma a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
-
Formació nou govern de la Generalitat
Presidit per Josep Tarradelles. Estaven representades totes les forçes republicanes i obreres e Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. Aquest govern va prendre mesures com el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia -
Franco es converteix en Cap d'Estat i Generalíssim.
-
Traspàs de poders a Burgos
Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
Creació Junta de Defensa de Madrid
-
Arribada Brigades Inernacionals
Van participar en la defensa de Madrid. -
Period: to
Batalla de Madrid
Franco inicia l'assalt a Madrid des de Toledo. No van poder prendre la ciutat per la resistència ben organitzada de la Junta de Defensa. -
Reconeixement per part d'Itàlia i Alemanya del govern de Franco.
-
20-N
José Antonio Primo de Rivera es afusellat a la presó d'Alacant pels republicans per haver-hi col·laborat en conspiracions sobre la República. -
Batalla de Màlaga
La participació de regulars marroquins i tancs italians del nouvingut Corpo Truppe Volontarie va conduir a la retirada dels republicans i la capitulació de Màlaga en menys d'una setmana. -
Batalla de Jarama
Objectiu d'aïllar Madrid. Després de durs combats, entre forces del general Orgaz (nacional) i els generals Pozas i Miaja (republicans), no s'aconsegueix l'objectiu d'aïllar la capital -
Gran ofensiva
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l'exèrcit de la República. -
Period: to
Segona etapa: ocupació de la franja cantàbrica
Com que van haver dificultats per prendre Madrid, Franco decideix abandonar l'atac a la capital i concentra les accions militars a la franja cantàbrica -
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
La falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco. Es va convertir en el partit únic del nou règim.
Així s'instaurava una dictadura militar de caràcter feixista. -
Bombardeig de Guernika
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc. Aquesta ciutat atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda. Va ser una operació de càstig sobre la població civil. -
Fets de maig
La policia va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota el control de la CNT-FAI. Va provocar un tiroteig i que els anarquistes i militants del POUM es revoltessin contra la Generalitat. Els fets de maig van marcar un canvi en l'evolució política de la zona republicana. Es va constituir un nou govern presidit per Lluís Companys. -
Period: to
Govern de Negrín
Al novembre decideix traslladar el govern de València a Barcelona -
Presa de Bilbao pels nacionals
-
Carta pastoral de l'episcopat
Es justificaven l'alçament militar i la guerra. -
Period: to
Batalla de Brunette
L'ofensiva llançada per l'exèrcit de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situació en el front nord. -
Period: to
Batalla de Belchite
La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa. -
Batalla de Terol
Va ser una de les batalles més llargues, dures i sanguinàries de tota la guerra civil -
Period: to
Tercera etapa: Batalla de l'Ebre
-
Atac front d'Aragó
Van ser els nacionals -
Soldats entren a Serós, Aitona i Soses
-
Ocupació Lleida
Els republicans es van retirar de la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. El riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans. Poc després, van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes arriben al Mediterrani i ocupen Castelló. Va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Franco deroga l'Estatut de Catalunya
-
Programa del Tretze punts
Negrín va publicar-ho, on proposava les condicions per al cessament de la lluita armada. -
Conquesta d'Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions.
L'Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre. Va prendre també posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella. -
Guerra de posicions
Es lluitava amb tenacitat pet cada terreny. -
Nacionals avancen
Contraofensiva feta amb un gran desplegament de forces militars. -
Novembre
El 8 l'exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre i el 15 els republicans van acabar retirant-se a l'altra riba del riu. la derrota va afeblir definitivament l'exèrcit republicà -
Period: to
Quarta etapa: Ocupació de Catalunya
Després de la derrota a la Batalla de l'Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. -
Gran ofensiva de l'exèrcit franquista
Els nacionals van trencar el front de Tremo en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra va atacar Sarroca i Maials. -
Nacionals
Entraven a Tarragona i paral·lelament l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Exèrcit franquista entra a Barcelona
-
Caiguda de Girona
-
Exilis a França
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio. -
Llei de responsabilitats polítiques
Que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou
-
Considerada guerra acabada a Catalunya
Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Finals febrer
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i
Gran Bretanya (27 de febrer de 1939) i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
Fi de la República
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Cop estat Madrid i creació Consejo de Defensa Nacional
Pel coronel Casado, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid
En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
Franco signa un comunitat on dona la guerra per acabada. Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.