-
550 BCE
Teatre Grec
Al teatre grec es cantaven i dansaven uns himnes i això va donar peu a la formació del cor. A poc a poc, un dels components del cor va adquirir protagonisme i se'l va anomenar corifeu.
Autors: Sòfocles, Èsquil, Eurípides i Aristòfanes. -
364 BCE
Teatre Romà
A Roma preferien la comèdia com a gènere per a tots els públics. La tragèdia es considerava un gènere elitista del gust de les esferes cultes de la societat
Autors: Plaute i Terenci. -
476
Edat Mitjana
Amb la caiguda de l'imperi romà, el teatre també decau i gairebé no hi ha producció teatral. Les úniques representacions permeses eren aquelles de temàtica religiosa.
Autors: Anònims, Hildegard von Bingen. -
1400
Renaixament- Commedia Dell'arte
En aquesta època destaca per sobre de tota la resta, la Commedia dell'arte italiana. Aquesta manera de fer teatre va sorgir a Itàlia i era de caràcter popular. Els actors, amb màscares que només els cobrien la part superior de la cara, improvisaven els papers de personatges arquetípics.
Autors: Carlo Goldoni, Arlequí, Pulcinella. -
1502
Renaixement- Barroc
Aquest tipus de teatre és notable. Es va professionalitzar la tasca dels actors, es va incloure les filles i esposes dels actors com a actrius, cosa que tenien prohibida en altres països.
Autors: Molière, Calderón de la Barca, Shakespeare. -
1503
Neoclassicisme
Aquest període s'anomena neoclassicisme perquè suposa una tornada als clàssics grecs i llatins. L'exageració del teatre barroc es va substituir pel respecte de les tres unitats: el temps, l'espai i l'acció havien de ser coherents, equilibrats i raonables. En aquesta època concebien l'art com un mitjà per ensenyar i fer servir l'espectacle teatral.
Autors: Jean Racine, Pierre Corneille. -
Romanticisme
El teatre romàntic no volia ensenyar sinó commoure i divertir. Els autors romàntics tornen a barrejar la prosa i el vers, la tragèdia i la comèdia i trenquen les tres unitats neoclàssiques. És un teatre que recrea ambients nocturns o sepulcrals. La trama té a veure amb un heroi que té una passió desmesurada que el porta a la mort o a un destí fatal i l'heroïna sol ser un personatge innocent.
Autors: Victor Hugo, Johann Wolfgang von Goethe. -
Realisme
El Realisme consisteix a reflectir la realitat tal com és. Les obres de teatre imiten la realitat perquè volen explicar la veritat de la manera més objectiva possible.
Autors: Henrik Ibsen, Anton Chekhov. -
Teatre Contemporani
El teatre es converteix en la suma de totes les arts. Les tendències es multipliquen.
Autors: Samuel Beckett, Arthur Miller, Tennessee Williams, Harold Pinter.