-
1702 BCE
gran aliança de la haia
La proclamació d'un Borbó, nét de Lluís XIV de França, com a rei de la monarquia hispànica va suscitar l'hostilitat de la majoria d'estats d'Europa, que veien en perill la seva sobirania.
L'emperador Leopold d'Àustria va reclamar els drets dinàstics del seu fill Carles. Anglaterra i els Països Baixos van considerar amenaçada la seva hegemonia comercial. El tres estats van signar la Gran Aliança de la Haia (1701) i, un any després, van declarar la guerra a França i a Espanya. -
Mor carles II ;Rei d'Espanya ,sense descendencia
Carles II de Castella, dit l'Embruixat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. Després governaria personalment, tot i que delegant funcions en homes de confiança, anomenats privats (en castellà, validos). -
Period: to
guerra de successio espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals -
pacte de genova
El Tractat de Gènova va tenir lloc el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol. El signaren representants de Catalunya i el Regne d’Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d’Àustria. -
tractat d’Utrecht
Signat a la ciutat d’Utrecht l’11 d’abril de 1713, després de llargues converses (iniciades a Londres el 1711), fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors. El conjunt de tractats afectà, d’una banda, França i Espanya, i de l’altra, els aliats antiborbònics: la Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal. -
Decret de nova planta
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella. -
Period: to
Redacció de l’Enciclopèdia
L'Encyclopédie (Enciclopèdia) fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert.[1] És considerada un típic exponent del projecte de la Il·lustració -
El Boston Tea Party
El Boston Tea Party ('motí del te' en anglès) fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te. -
La Declaració d'Independència dels Estats Units
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne Unit i esdevenien independents, proclamant llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d'Amèrica. Thomas Jefferson escriguè l'esborrany del document i se'l considera el principal redactor de la Declaració d'Independència. -
la Constitució dels Estats Units
la Constitució dels Estats Units, la data de la qual d'aprovació data de 1788, declara l'establiment del poder legislatiu del Govern Federal dels Estats Units, representat pel Congrés, que inclou una Càmera dels Representants i un Senat. El mateix article estableix el mètode d'elecció i els requisits dels membres de cada càmera. A més, exposa el procediment legislatiu i enumera les atribucions concedides al poder legislatiu. Finalment, estableix límits als poders federals i a cada estat membre. -
Els Estats Generals a versalles
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. -
Assalt de la bastilla
A les masses del poble de Paris tindrà lloc l’assaltament de la Bastilla, una presó on anaven a parar les persones en contra del govern absolutista. Un cop dins de la fortalesa, el poble allibera a tots els presoners i destrueix la Bastilla el 14 de juliol de 1789. Al destruir la Bastilla, volen simbolitzar que poden acabar amb l’absolutisme i lluitar per la llibertat. -
Proclamacio de la República Francesa
La Primera República Francesa fue proclamada el 22 de septiembre de 1792. Luis XVI fue destituido como rey, poniendo fin a la monarquía francesa. La República duró un total de doce años, hasta el establecimiento del Primer Imperio Francés por parte de Napoleón Bonaparte en 1804. -
Period: to
Convenció girondina
Durant la Revolució Francesa, Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793 -
Period: to
Convenció jacobina
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució. El seu origen es troba en el Club Bretó format a Versalles com a grup dels diputats bretons dels Estats Generals de França. En el moment màxim de la seva influència, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot França, amb un total d'uns cinc-cents mil membres. Després de la reacció Termidoriana, el club fou clausurat. -
Period: to
Directori
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat -
El Cop d'Estat Francès
El Cop d'Estat Francès de 2 de desembre de 1851 (en francès: Coup d'État du 2 décembre 1851) va ser un auto-Cop d'Estat posat en escena pel Príncep Louis-Napoléon Bonaparte (en aquell moment era el president de la Segona República francesa), que va acabar en la dissolució de l'Assemblea Nacional Francesa, i el subsequent re-establiment de l'Imperi Francès, l'any següent.