-
753 BCE
Fundació de roma
La fundación de Roma es referida por varias leyendas, las cuales fueron unificadas principalmente por la Eneida de Virgilio, reuniendo en una historia coherente distintas versiones de algunos ritos de iniciación de aquel tiempo. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La monarquia és una forma d'Estat en la qual un grup integrat a l'Estat, generalment una família que representa una dinastia, encarna la identitat nacional del país i el cap, el monarca, exerceix el paper de cap d'Estat. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle i aC al país conegut amb el nom d'Etrúria. L'assentament d'aquest poble és similar al dels altres pobles de la Itàlia antiga, com els romans, els llatins, els sabins, i els vènets. La qüestió dels orígens del poble etrusc ha estat durant molt de temps un tema d'interès i debat entre els historiadors. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle i aC al país conegut amb el nom d'Etrúria. L'assentament d'aquest poble és similar al dels altres pobles de la Itàlia antiga, com els romans, els llatins, els sabins, i els vènets. La qüestió dels orígens del poble etrusc ha estat durant molt de temps un tema d'interès i debat entre els historiadors. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
La República romana va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 a. C., quan es va posar fi a la Monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Soberbio, fins al 27 a. C., data en què va tenir el seu inici l'Imperi romà amb la designació d'Octaviano com a princeps i Augusto. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
L' expansió romana a Itàlia es refereix a una sèrie de conflictes amb què Roma , en la seva primera etapa republicana va passar de ser una petita ciutat-Estat llatina a governar tota la península itàlica , sotmetent i federant als altres pobles itàlics i unificant tots els seus territoris peninsulars sota el nom d' Itàlia , la qual, a partir d'aquest moment, es va tornar el territori metropolità de la mateixa Roma -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona. El conjunt de guerres entre Roma i Cartago es van conèixer com a Guerres Púniques pel fet que el nom en llatí per als cartaginesos era Punici, que al seu torn derivava de Phoenici, en referència a l'origen fenici dels cartaginesos. -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC. C. El nom púnic prové de la denominació que donaven els romans als cartaginesos: Punici o Poenici. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'Imperi Romà successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna. -
27
Octavi August es proclama emperador
Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el seu testament de l'any 44 a. C. El 27 a. C. el Senat va concedir a Octavio usar el cognomen d'«August», i per tant es va convertir en Emperador Cèsar August -
117
Màxima expansió de l’Imperi
L'expansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient. També s'inclou en aquesta denominació l'influx dels comerciants al Magrib i altres parts d'Àfrica, així com les missions fetes a les Filipines. -
313
Edicte de Milà
L'Edicte de Milà, conegut també com La tolerància del cristianisme, va ser promulgat a Milà l'any 313 i s'hi establia la llibertat de religió a l'Imperi romà, donant fi a les persecucions dirigides per les autoritats contra certs grups religiosos, particularment els cristians. L'edicte va ser signat per Constantí I el Gran i Licini, dirigents de l'imperi romà. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
