-
Neixament
1797 a Viena, Sacre Imperi Romanogermànic. -
Infantesa
Era el dotzè fill de catorze, dels catorze només en van sobreviure cinc. -
Tornada a casa
El seu pare, que s'havia tornat a casar feia uns mesos, veia amb bons ulls que es dediqués a la música i l'ajudés com a suplent a la seva escola. A partir d'aquest moment començarà per al músic una vida bohèmia, plena d'esperances, inseguretats, anhels i temors. -
Vida bohèmia
Barallat amb el seu pare pren la decisió d'abandonar la seva carrera de mestre i dedicar-se només a la música. Era el començament d'un llarg pelegrinatge, ja que mai va aconseguir mantenir-se només amb les seves composicions, va sobreviure gràcies a la generositat dels seus nombrosos amics, que el varen anar acollint successivament a les seves cases. Així, va tenir una vida bohèmia. -
Estada amb els Esterházy
Schubert va deixar Viena per primera vegada. Hüttenbrenner li havia presentat temps enrere el comte Johann Esterházy, cosí de Nicolas Josef Esterházy, el protector de Haydn. El noble el va contractar, per un salari de 75 florins mensuals, com a preceptor musical de les seves filles: Carolina, de 13 anys, i Maria, de 15. Schubert es va instal·lar, així, al castell de Zseliz, localitat situada en el que llavors era territori d'Hongria, a uns 150 km de Viena. -
El rei dels alisos
(El rei dels alisos), cicle estrenat en el Kärntherthor Theater el 7 de març de 1821, pel baríton amic i admirador seu Johann Michael Vog -
Primeres publicacions
L'any 1821 comença per a Schubert amb millors auspicis. Alguns dels seus lieder, després de ser interpretats en reunions privades, comencen a ser apreciats. Algunes de les seves peces «fàcils» per a piano comencen a tocar-se als salons de l'alta societat: obres a quatre mans, danses, poloneses, variacions, no sonates, ni impromptus massa originals per al gust del moment. Schubert ja havia compost dues terceres parts de la que seria la seva producció global ero no es va arribar a publicar. -
Sífilis
A començaments del 1823, Schubert, que tenia només 26 anys i acabava de matricular-se per estudiar fuga, va contreure la sífilis, malaltia vergonyosa i de difícil curació en aquella època, que interioritzaria encara més el seu caràcter taciturn i somniador i amararia de tints foscos els seus últims anys, que transcorren plens de temors, d'inquietuds, d'estranyes alternatives i canvis.
Malgrat la malaltia i la pèrdua de diversos amics que s'havien desplaçant, Schubert continua component. -
La segona estada a Zseliz
L'estiu del 1824 es produeix un fet que aporta alguna llum a la foscor: és convidat de nou pel comte Esterházy a passar uns mesos a Zselz. Schubert accepta, tant per sortir de l'ambient de Viena com per recuperar forces en el camp i guanyar alguns florins. Segurament va influir el seu amor per Carolina Esterházy, que en aquell moment tenia vint anys. L'estada a Zseliz discorre, com era d'esperar, tranquil·la, serena i monòtona. Però troba a faltar als seus amics. -
Mort
La tornada a Viena coincideix amb una recaiguda en la seva malaltia, que accentuarà en gran manera la seva depressió. Per combatre-la es refugia en la composició de Winterreise però la seva feble salut va anar ressentint-se gradualment al llarg d'aquesta estranya vigília creadora, que va mantenir el músic en un gairebé permanent estat de desvetllament. Alguns dies més tard va caure malalt de febre tifoide, covat arran de la ingestió d'un peix en males condicions que al cap dels dies el va matar.
