Física i química - Marwa

Teoria dels quatre elements

500 BCE

Alguns filòsofs grecs, com en Empedòcles i Plató al S.V aC i, més tard Aristòtil s.IV aC van afirmar que l'univers estava format per quatre elements: aigua, terra, foc i aire. Era el precursor de la química, l'Alquímia.

Teoria de l'Atomisme

500 BCE

Leucip i el seu deixeble Demòcrit creien que hi havia una partícula tan petita que era indivisible i que s'obtenia de les divisions successives de cada un del quatre elements ( aigua, aire, foc i terra). Ells els van anomenar àtoms.

Demòcrit d'Abdera (460 – 370 aC)

460 BCE

Els primers filòsofs grecs de l'antiguitat van ser coneguts com a naturalistes.
Un d'ells va ser Demòcrit d'Abdera , que sostenia que totes les coses estan compostes per petites partícules indivisibles. A aquestes partícules els va donar el nom de ἄομο que literalment significa «que no es pot tallar».

• Els àtoms es troben dispersos al buit.
• Hi ha una força que uneix els àtoms per formar la matèria.
• El nombre dàtoms determina les propietats de la matèria.

John Dalton (1766 – 1844)

1766

Va formular un nou model atòmic a partir de diferents observacions el 1808.
- Tots els elements estan formats per àtoms, partícules molt petites.
. Els àtoms d'un element tenen propietats idèntiques (massa, pes, etc.), però són diferents dels àtoms dels altres.
- La unió d'àtoms de dos elements o més forma els compostos químics.
- Els àtoms no es poden crear ni destruir, sinó que les reaccions químiques només poden provocar l'ordenament, la combinació o la separació dels àtoms.

J. J. Thomson (1856 – 1940)

1856

Ell va reprendre el model de Dalton, però, a partir d'una sèrie d'experiments amb raigs catòdics, va descobrir partícules contingudes dins de l'àtom amb càrrega negativa. Aquestes partícules van rebre el nom dels electrons.
Caract. de model;
- El model és concebut com una esfera uniforme amb càrrega positiva.
- Dins aquesta esfera es troben incrustats els electrons. Per la forma que descriu, també se'l coneix com el “model de pastís de panses” o de “panqué de panses”.

Ernest Rutheford (1871 – 1937)

1871

Va proposar el seu nou model atòmic després d'haver fet experiments amb la dispersió de partícules a través d'una làmina d'or. En descobrir que algunes es desviaven o rebotaven, va arribar a les conclusions següents:
- L'àtom es compon d'espai buit majoritàriament. Els electrons es mouen lliurement en aquest espai.
- Hi ha una concentració de càrregues positives al centre. A això, se li va anomenar nucli.
- Es va identificar partícules amb càrrega positiva, que van rebre el nom de protons.

Niels Bohr (1885 – 1962)

1885

Va estudiar l'àtom de l'hidrogen, cosa que el va ajudar a establir certes adequacions a l'últim model atòmic:

• Els àtoms que tenen el mateix nombre d'electrons de valència i que tenen diferents números.
• Els àtoms tenen un nucli massa petit i dens que conté partícules subatòmiques.
• Els electrons es troben en diferents òrbites al voltant del nucli. Aquestes òrbites tenen una càrrega diferent i, com més llunyana sigui l'òrbita, més gran serà la seva càrrega positiva.

Model atòmic de Schrödinger

1924

Model atòmic que corregeix els defectes del de Bohr y que abandona l'idea d'òrbites precises, i la substitueix per la dels orbitals. En resum, segons Schrödinger, els electrons en comptes de desplaçar-se per una orbita el·líptica precisa, es distribueixen en zones a l'espai, on hi ha una alta probabilitat de trobar electrons.