-
10,000 BCE
¿Que hi ha en el cel?
L'ésser humà des del principi de tot es tenia guardada una pregunta. ¿Que és allò que està al cel i brilla? Molts pensaven que eren els deus o coses astrals, pel simple fet que com estaven al cel, si plovia o feia tempesta estaven enfadats, i si feia sol, estaven contents. -
3000 BCE
La astronomía de la antigua China
A diferència de les civilitzacions occidentals, que usaven l'orto helíac, els xinesos feien servir les estrelles circumpolars.
El principal treball dels astrònoms xinesos era mesurar el temps, anunciar el primer dia de cada mes i predir eclipsis. Si s'equivocaven en les seves prediccions, podien ser decapitats.
Per mesurar el temps, els xinesos dividien el cel en 12 branques i 10 tiges al llarg de l'eclíptica, creant un cicle de 60 anys -
2000 BCE
Com feien els mesuraments?
Per poder fer uns mesuraments tan precises de la posició en el cel, creiem que els antics xinesos usaven una esfera de metall consistent de cercles escalonats que interseccionen, permetent que un observador pugui assignar una coordenada a un estel.
Una de les observacions dels antics astrònoms xinesos va ser la d'una supernova l'any 1.054 que va ser observada per astrònoms xinesos i àrabs de l'època. Va arribar a ser visible durant 23 dies, així com 653 nits, des del 4 de juliol d'aquest any. -
300 BCE
El model de l'univers segons Aristótil
Aristòtil va presentar arguments sòlids contra la teoria de la Terra plana, afirmant que les estrelles semblen canviar la seva altura en l'horitzó segons la posició de l'observador a la Terra, , aquest argument pot explicar partint de la premissa que la Terra és una esfera.
També durant els eclipsis lunars, quan l'ombra de la Terra es projecta sobre la Lluna, la línia de el con d'ombra és corba.
El seu model de l'Univers es fonamentava en el sistema geocèntric proposat per Eudoxio de Cnido. -
200
El model de l'univers segons Claudi Ptolemeu
Ptolemeu va plantejar un model de l'Univers amb la Terra en el centre. En el model, la Terra roman estacionària mentre els planetes, la Lluna i el Sol descriuen complicades òrbites al voltant d'ella. Aparentment, a Ptolomeu li preocupava que el model funcionés des del punt de vista matemàtic, i no tant que descrivís amb precisió el moviment planetari. Encara que posteriorment es va demostrar la seva incorrecció, el model de Ptolomeu es va acceptar durant diversos segles. -
500
Els astrònoms de la Dinastia Tang
La fase més important de el desenvolupament de l'astronomia xinesa va tenir lloc entre els segles III i VI quan els xinesos van fer grans contribucions a les matemàtiques i l'astronomia, creant instruments de mesura precisos. Un dels astrònoms més destacats va ser el polímata Zu Chongzhi (429-500) que, usant els seus propis instruments, va proposar que la durada d'un any era de 365,24281481 dies de durada. És un mesurament que té menys d'un minut de diferència dels mesuraments modernes. -
1000
Els astrònoms de la Dinastia Song
La Dinastia Song va ser testimoni de la construcció d'enormes observatoris, sota una sèrie de precisos mapes estel·lars. Amb un d'aquests mapes, es va construir un planetari que contenia ni més ni menys que 1.434 estrelles i 28 constel·lacions. A més, a la fi d'aquest període va emergir un altre dels grans astrònoms xinesos: Guo Shoujing (1231-1316), que va crear un enorme rellotge de sol amb el qual va poder mesurar la longitud d'l'any amb un marge d'error de tan sols 30 segons. -
1543
Model Copernicà
Model heliocèntric de l'Univers en que Els planetes, adhuc la Terra, descriuen orbites circulars a l'Voltant de el Sol.
Segons el model, els estels fixos són sobre una esfera immòbil centrada també al Sol, i la Terra fa 1 rotació diària. El sistema copernicà permetia d'explicar la rotació diürna dels estels, el moviment retrògrad aparent de el Sol a l'Llarg de l'zodíac, i les estacions de la Terra. Va substituir el sistema ptolemaic per que no considerava més que moviments circulars uniformes. -
1580
Tycho Brahe
Tycho Brahe és conegut per ser el millor observador d'el cel en el període anterior a la invenció del telescopi. Ell pensava que el progrés en l'astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i per investigacions puntuals, sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques d'observació. Brahe es va oposar a Nicolás Copèrnic i va defensar el model geo-heliocèntric, segons el qual la Lluna i el Sol giren al voltant de la Terra, mentre que els demes planetes girarien al voltant de el Sol. -
Galileu Galilei i els seus descobriments.
Galileu Galilei va ser molt prolífer. Va descobrir que la Lluna tenia protuberàncies, no era llisa tal com fins aquell moment s'havia cregut. En 1610, va descobrir els satèl·lits Galileanos (Satèl·lits de Júpiter). Va poder observar les fases de Venus i se li adjudica el descobriment de les taques solars. -
Johannes Kepler
Va anunciar que la forma de l'òrbita de Mart no era circular, sinó una el·lipse, i que en un dels seus focus es trobava el Sol. (1 llei)
En 1609 va escriure Astronomia Nova, on explica el seu treball en l'òrbita de Mart i en ell exposa que un planeta girarà més ràpid com més a prop de el Sol es trobi. (2 llei)
També deia que hi ha una relació entre el cub de la distància mitjana d'un planeta a el Sol Aquesta relació és una constant i és igual per a tots els planetes. (3 llei) -
Newton: Llei de la Gravitacó Universal
La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 , és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
En què F és el mòdul de la força de la gravetat, G és la constant gravitacional, m1 i m2 són les masses que originen la força, i d és la distància entre els dos centres de gravetat de les dues masses, que es consideren concentrades en un punt.
