-
Descobriment de l’electró
L'electró és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa. Se sol definir com una partícula elemental perquè no té uns components.
El físic britànic Joseph John Thomson, va dur a terme experiments que indicaren que els raigs catòdics eren realment partícules úniques i no pas ones, àtoms o molècules, tal com es creia anteriorment. -
Model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró. Thomson suposà que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva (+), la qual tenia al seu interior corpuscles amb càrrega negativa (–) -
Model atòmic de Rutherford
Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment. Segons aquest model, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest -
Model atòmic de Bohr
El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. -
Publicació de la teoria de la relativitat
El 1915 el físic i matemàtic Albert Einstein va penjar a la revista científica Annalen der Physik un article revolucionari. Es tractava de la formulació definitiva de la teoria general de la relativitat que ja havia presentat l'any anterior i que ara publicava completament finalitzada. -
Descobriment del protó
El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e. Juntament amb els neutrons, els protons formen part del nucli atòmic.
Va ser Rutherford qui va demostrar que el nucli d'hidrogen era present en altres nuclis, resultat general que es descriu com el descobriment del protó. -
Descobriment del neutró
El 1920, Ernest Rutherford conceptualitza la possible existència del neutró.
James Chadwick va realitzar una sèrie d'experiments a la Universitat de Cambridge, i mostrà que la hipòtesi de Walther Bothe i Becker Herber, dels raigs gamma era insostenible. Va suggerir que la nova radiació consistia en partícules sense càrrega, de massa semblant a la del protó, i va realitzar una sèrie d'experiments per verificar la seva proposta. -
Descobriment del positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró.
El positró fou detectat per primera vegada pel físic estatunidenc Carl David Anderson quan estudiava emprant una cambra de boira la composició dels raigs còsmics el 1932. -
Formació del CERN
El CERN és Centre Europeu per a la Recerca Nuclear. És actualment el laboratori de recerca bàsica més important del món. Compta amb 20 Estats Membres i 10.000 especialiste. Intententen descobrir de què està fet l'univers i com funciona. -
Descobriment del neutrí
Va ser descobert per Clyde Cowan i Frederick Reines.
És una partícula que sempre ha estat molt misteriosa perquè és molt difícil de detectar. Es tracta d'una partícula elemental subatòmica que té una massa molt, molt petita, i no té càrrega, per això es diu neutrí, perquè és neutre. Amb aquestes característiques és molt rar que interaccionin amb la matèria i per això són tan complicades de trobar, travessen la matèria igual que la llum travessa un vidre. Es mouen a velocitats properes a la llum. -
Descobriments dels quarks
Un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
El model de quarks a ser proposat pels físics Murray
Gell-Mann i George Zweig el 1964. Els quarks van ser introduïts com a parts d'un model esquemàtic dels hadrons i va haver poques proves de la seva existència física fins als experiments de dispersió inelàstica profunda duts a terme al SLAC National Accelerator Laboratory el 1968. -
Posada en funcionament de l’LHC
Les sigles de LHC volen dir "Large Hadron Collider" Gran Col·lisionador d'Hadrons.
Consisteix en un anell de 27 quilòmetres d'imants superconductors, que tenen una sèrie d'estructures acceleradores per impulsar l'energia de les partícules al llarg del camí. Aquest aportar informació que serà crucial per al futur de la física de partícules.