Filòsofs a la història_Carolina Font timeline

Sòcrates fou un filòsof clàssic grec que va néixer el 420 aC i va morir el 399 aC a Atenes. Fou considerat com un dels més importants de la filosofia occidental i mundial, fundador de la filosofia moral. Se'l considera el pare de la filosofia política, de l'ètica i és la principal font de tots els temes rellevants de la filosofia occidental.
Una cita important de Sòcrates va ser "Només sé que no sé res".

Plató va néixer el 427 aC i va morir el 347 aC amb 80 anys, a Atenes. Fou un gran filòsof grec seguidor de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. Plató es va embarcar a les diferents branques de la filosofia: filosofia política, ètica, psicologia, antropologia filosòfica, epistemologia, gnoseologia, metafísica, cosmogonia, cosmologia, filosofia del llenguatge i filosofia de l'educació. I es va basar en el corrent de l'idealisme. Per una altre banda, Plató va definir el món de les idees.

Aristòtil va néixer el 384 aC a Estagira, Regne de Macedònia, i va morir el 322 aC a Calcis, Regne de Macedònia. El pensament d'Aristòtil abasta pràcticament totes les facetes de la investigació intel·lectual. Va ser deixeble de Plató i d'altres pensadors, com Eudoxo de Cnido. Aristòtil pot ser considerat un dels primers empiristes. La base del sistema era trobar una explicació racional i certa del món que ens envolta.
Una cita d'Aristòtil: "La veritable felicitat consisteix a fer el bé".

Epicur va néixer el 342 a.C a Samos, Grècia, i va morir el 270 a.C amb 71 anys a Atenes. Epicur va ser un filòsof grec, fundador de l'escola que porta el seu nom (epicureisme). Va ser el fundador del corrent filosòfic que porta el seu nom, l'epicureisme, la principal característica del qual va ser la identificació de la felicitat amb el plaer. Una cita destacable d'Epicur va ser: "El fruit més gran de l'autosuficiència és la llibertat."

Marco Tulio Cicerón va néixer a Arpino el 3 de gener de 106 aC, i va morir a Formia el 7 de desembre de 43 aC. Va ser un polític, filòsof, escriptor i orador romà. És reconegut universalment com un dels autors més importants de la història romana. La seva contribució a la filosofia es va centrar en ser el responsable de la introducció de les escoles filosòfiques hel·lenes més cèlebres en la intel·lectualitat republicana, així com de la creació d'un vocabulari filosòfic en llatí.

Hipatia va néixer entre el 355 i el 370 a Alexandria i va morir el març de l'any 415.
Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, que va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia. Hipàtia va ser membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria al començament del segle V.
La seva filosofia es basava especialment en la creença que les idees (Món de les idees), que explicava que són més reals que el món material que ens envolta.

René Descartes va néixer l'any 1596 a França, i va morir l'any 1650 a Suècia. Va ser un filòsof, matemàtic i físic francès considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna. René es va centrar principalment en el racionalisme, que defensa la primacia de la raó per conèixer la veritat. La seva declaració filosòfica més coneguda és "Penso, després existeixo", que es troba a Discurs del mètode (1637) que va ser un element essencial del racionalisme occidental.

George Berkeley va néixer l'any 1685 a Irlanda, i va morir l'any 1753 a Gran Bretanya. Va ser un filòsof irlandès molt influent, el principal èxit del qual va ser el desenvolupament de la filosofia coneguda com a idealisme subjectiu o immaterialisme, atès que negava la realitat d'abstraccions com la substància material.
Una cita de George Berkeley va ser: "Existir és una cosa i ser percebut és una altra".

Immanuel Kant fou el primer i més important representant del criticisme i precursor de l'idealisme alemany. Va néixer l'any 1724 i va morir l'any 1804 a Prússia. Immanuel és considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal. El corrent filosòfic kantià es coneix com a idealisme transcendental.
Una cita destacable del filòsof va ser: "No s'ensenya filosofia, s'ensenya a filosofar".

Jeremy Bentham va néixer el 15 de febrer de 1748, i va morir el 6 de juny de 1832 a Londres, Gran Bretanya. Bentham fou un filòsof, jurista, economista, escriptor i reformador social anglès considerat com el pare de l'utilitarisme modern. La seva filosofia es va definir principalment en el seu principi de "la màxima felicitat del nombre més gran (...) és la mesura del que és bo i el que és dolent".

Thomas Nagel va néixer el 4 de juliol de 1937 a Belgrad, Iugoslàvia i actualment té 85 anys. Thomas és un filòsof estatunidenc, i és professor de Filosofia i Dret en la Universitat de Nova York (*NYU). La majoria dels seus treballs són sobre la filosofia de la ment, filosofia política i l'ètica.
Els corrents filosòfics pels quals s'ha centrat especialment, han sigut el racionalisme i la filosofia de la ment.

José Antonio Marina, és un filòsof, assagista i pedagog espanyol. Va néixer l'1 de juliol de 1939 a Toledo (Espanya). La seva tasca investigadora s'ha centrat en l'estudi de la intel·ligència i especialment dels. mecanismes de la creativitat artística (a l'àrea del llenguatge sobretot), científica, tecnològica i econòmica. Se'| pot considerar un exponent de la fenomenologia espanyola. Ha elaborat una teoria de la intel·ligència que comença a la neurologia i conclou a l'ètica.

Xavier Rubert de Ventós és un filòsof, escriptor i polític espanyol que va néixer l'1 de setembre de 1939 a Barcelona i actualment té 83 anys. És catedràtic d'Estètica de la Universitat Politècnica de Catalunya, així com professor a les universitats de Barcelona i diverses universitats nord-americanes.
Una cita important de Xavier Rubert de Ventós és: "Fer filosofia és acceptar que no hi veiem clar".

Ernst Alfred Cassirer, va néixer a Wroclaw el 28 de juliol de 1874, i va morir a Nova York el 13 d'abril de 1945. Va ser un filòsof i sociòleg d'origen prussià i jueu, ciutadà suec des de 1939.
Va ser conegut per la seva obra "Filosofia de les formes simbòliques" del camp de la filosofia de la cultura. També va fer contribucions als corrents filosòfics de l'epistemologia, a la filosofia de la ciència i la història de la filosofia.

Fernando Fernández-Savater Martín va néixer a Sant Sebastià el 21 de juny de 1947, és un filòsof, professor de Filosofia i escriptor espanyol. Destaca en el camp de l'assaig i l'article periodístic, i ha conreat també la novel·la i el gènere dramàtic.
Fernando s'ha embarcat al llarg de la seva vida a la filosofia política i a l'ètica, i la seva filosofia és característicament il·lustrada i vitalista.

Adela Cortina va néixer a València el 13 de juliol de 1947, i és una cèlebre filòsofa espanyola. Orienta definitivament els seus interessos de recerca cap al corrent filosòfic de l'ètica. A més a més, d'entrar en contacte amb la teoria crítica, el pragmatisme i l'ètica marxista i, més concretament amb la filosofia de Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel. Finalment, ha estat catedràtica d'Ètica de la Universitat de València i dirigeix la Fundació Étnor, Ètica dels Negocis i les Organitzacions.

Ludwig Wittgenstein va ser un filòsof, matemàtic, lingüista i lògic austríac. Va néixer l'any 1889 a Viena i va morir l'any 1951 al Regne Unit.
Wittgenstein entra a la història del pensament a través del qual, en sentit molt ampli, s'anomena filosofia analítica.
Va ser deixeble de Bertrand Russell i va publicar el Tractatus logico-philosophicus, que va influir en gran mesura els positivistes lògics del Cercle de Viena.

José Ortega y Gasset va néixer a Madrid el 9 de maig del 1883 i va morir el 18 d'octubre del 1955. Ortega va ser un filòsof i assagista espanyol i un dels principals defensors del perspectivisme i la teoria de la racionalitat històrica essencial en el moviment noucentista.
El filòsof va ser conegut també per la seva famosa expressió: «Jo sóc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella no em salvo jo.» (Meditacions del Quixot, 1914).

Fina Birulés va néixer l'any 1956 a Girona, i actualment té 66 anys. La Fina és una professora de filosofia espanyola fundadora a la Universitat de Barcelona del Seminari "Filosofia i Gènere". És una de les especialistes més reconegudes en l'obra de Hannah Arendt. La seva tasca de recerca s'ha articulat al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història, acció i qüestions de teoria feminista i estudi de la producció filosòfica femenina, amb una atenció especial a l'obra de Hannah Arendt.

Karl Theodor Jaspers va néixer el 23 de febrer de 1883 a Oldemburg, i va morir el 26 de febrer 1969 a Basilea. Va ser un psiquiatre i filòsof alemany i suís, de família noble, que va tenir una forta influència en la teologia, en la psiquiatria i en la filosofia moderna. Va ser un referent en la reconstrucció alemanya.
Sobretot Jaspers es va embarcar en la filosofia de l'existencialisme, perquè el tema de la llibertat individual és una constant en la seva obra on destaca les situacions límits.

Bertrand Russell va ser un filòsof, matemàtic, lògic i escriptor britànic, guanyador del Premi Nobel de Literatura. Va néixer l'any 1872 i va morir l'any 1970 al Regne Unit. A principis del segle xx, Russell va encapçalar la “revolta contra l'idealisme” britànica. És conegut per la seva influència en la filosofia analítica. Va recolzar la idea d'una filosofia científica i va proposar aplicar l'anàlisi lògica a problemes tradicionals, com ara el problema ment-cos o l'existència del món físic.

Nick Bostrom és un filòsof suec de la Universitat d'Oxford, nascut el 1973. És conegut pels seus treballs sobre el principi antròpic, el risc existencial, l'ètica sobre el perfeccionament humà, els riscos de la superintel·ligència i el conseqüencialisme. Les investigacions de Bostrom s'enfoquen en el futur de la humanitat i als resultats a llarg termini.
Bostrom des de posicions transhumanistes adverteix sobre els riscos que aquesta pot portar i els nomena com a riscos existencials.

Hannah Arendt va néixer l'any 1906 a Alemanya, i va morir l'any 1975 als Estats Units. Hannah va ser una escriptora i teòrica política alemanya, posteriorment nacionalitzada nord-americana, de religió jueva.
Va publicar obres importants sobre filosofia política, però rebutjava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política».
Una cita de la Hannah va ser: "El perdó és la clau per a l'acció i la llibertat".

Simone de Beauvoir va néixer l'any 1908 a França, i va morir l'any 1986. Va ser una filòsofa, professora, escriptora i activista feminista francesa.
Beauvoir va ser una filòsofa existencialista, i defensava que l'ésser humà no és una essència fixa, sinó existència, projecte, transcendència, autonomia i llibertat.
Una cita de la Simone va ser: "El feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament".

Karl Popper va néixer el 1902 a Viena, i va morir el 1994 a Londres. Popper va ser un filòsof, politòleg i professor austríac, nacionalitzat britànic, cèlebre per haver fundat el falsacionisme i per les seves teories de la falsabilitat i el criteri de demarcació.
És considerat com un dels filòsofs de la ciència més importants del segle xx. Va argumentar que una teoria en les ciències empíriques mai no pot ser provada, però pot ser falsada.