Filòsofs a la història

  • 547 BCE

    Anaximandre

    Anaximandre
    Anaximandre va ser un filòsof presocratic, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament. Es va interessar per temes científics i filosòfics esperonat pel seu mestre Tales de Milet. En aquest sentit, se'l considera com l'iniciador d'un canvi de paradigma en el coneixement, basat en la investigació racional de la natura.
    (dogmatisme)
  • 546 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Fou un presocratic. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política, i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet.
    "L'aigua és la naturalesa de totes les coses"
    (dogmatisme)
  • 525 BCE

    Anaximines

    Anaximines
    Fou un Presocratic. Afirmava que l'aire es transforma en altres coses a través de la rarefacció i la condensació. La rarefacció genera el foc, mentre que la condensació, el vent, els núvols, l'aigua, la terra i les pedres; a partir d'aquestes substàncies, es creen la resta de coses.
    (dogmatisme)
  • 490 BCE

    Pitagoras

    Pitagoras
    Pitàgores va ser un filòsof i matemàtic grec. Els seus ensenyaments polítics i religiosos eren ben coneguts a la Magna Grècia i van influir en les filosofies de Plató, Aristòtil i, a través d'elles, la filosofia occidental.
    "Si pateixes injustícies consola't, perquè la veritable desgràcia és cometre-les"
    (dogmatisme/relativisme)
  • 475 BCE

    Heraclit

    Heraclit
    Heràclit fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor. Fou un filòsof considerat de l'escola jònica, encara que diferia dels seus principis en alguns punts.
    "No es posible banyar-se dos vegades en el mateix riu"(dogmatisme)
  • 470 BCE

    Parmenides

    Parmenides
    Fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia, Magna Grecia (actualment Italia). Parmènides a través de la seva obra, titulada "Sobre la naturalesa" ens exposa la seva doctrina: l'afirmació de l'ésser i el rebuig de l'esdevenir, del canvi. L'ésser és un, i l'afirmació de la multiplicitat que implica l'esdevenir, i l'esdevenir mateix, no passen de ser meres il·lusions.
    “El ser es i el no ser no es"
    (dogmatisme)
  • 424 BCE

    Empedocles

    Empedocles
    Empèdocles va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'Antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. Va aportar la teoria dels quatre elements.
    (eclectisme pluralista)
  • 415 BCE

    Hypatia d'Alexandria

    Hypatia d'Alexandria
    Hypatia fou una dona filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte. Era una de les ments més brillants de l'escola neoplatònica de la ciutat, on donava classes de filosofia i astronomia.
    (racionalisme)
  • 399 BCE

    Socrates

    Socrates
    Socrates va ser un filosof classic grec i mestre de Plato. Es conegut com un dels fundadors de la filosofia occidental i un dels principals representants del moviment filosòfic conegut com l'escola socràtica. Sòcrates es coneix per la seva metodologia de preguntes-respostes per arribar a la veritat.
    “Només sé que no sé res”
    (sofisme)
  • 347 BCE

    Plato

    Plato
    Plato desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme (El concepte central de Platonisme és la Teoria de les Idees: els arquetips transcendents, perfectes, de les que els objectes reals són còpies imperfectes), de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil.
    "La llibertat consisteix a ser amos de la pròpia vida"
    (idealisme objetiu)
  • 323 BCE

    Diogenes

    Diogenes
    Diogenes va ser un filòsof grec que va fundar l'escola cínica. Segons ell, la virtut és el sobirà bé. Els honors i les riqueses són falsos béns que cal menysprear. El principi de la seva filosofia consisteix a renunciar per tot arreu allò convencional i oposar-hi la seva naturalesa. El savi ha de tendir a alliberar-se dels seus desitjos i reduir-ne al mínim les necessitats.
    (cinisme)
  • 322 BCE

    Aristotil

    Aristotil
    Aristotil va ser un filosof clasic grec i alumne de Plato. El filosof va crear la teoria hilemorfica (hileformisme). Les seves obres mes notables son en els camps de la Metafisica, la Filosofia Politica i l'Etica.
    "L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona"
    (realisme)
  • 279 BCE

    Epicur

    Epicur
    Epicur va ser un filosof grec hedonista, corrent que considera el plaer com a finalitat o objectiu de la vida. Semblant al Epicurisme. Va ensenyar que l'univers és infinit i etern, on tota la matèria està formada per diminutes partícules invisibles anomenades àtoms.
    "A qui no acontenta el que és petit, res no li acontentarà."
    (hedonisme/epicurisme)
  • 43 BCE

    Ciceró

    Ciceró
    Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma
  • Rene Descartes

    Rene Descartes
    Descarte fou un filosof frances racionalista, una corrent filosofica que accentua el paper de la rao en l'adquisicio de coneixament. D'altra banda, tambe va suscitar el moviment del dualisme cartesia, que es la separacio de substancies: cos i anima.
    "Penso, despres existeixo"
    (racionalisme)
  • Spinoza

    Spinoza
    Fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.El treball es caracteritza per un racionalisme que s'oposa al dualisme de ment i cos cartesià (monisme). A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos de l'època: jueus, catòlics i protestants.
    (racionalisme)
  • David Hume

    David Hume
    David Hume va ser un filòsof, historiador, economista, bibliotecari i assagista de la Il·lustració escocesa, que avui és més conegut pel seu sistema molt influent d'empirisme filosòfic, escepticisme i naturalisme.
    "La bellesa de les coses existeix a l'esperit que les contempla"
    (empirisme)
  • Jean-Jacques Rosseau

    Jean-Jacques Rosseau
    Rousseau fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
    "L'home neix lliure, però a tot arreu està encadenat"
    (obra la porta al racionalisme)
  • Immanuel Kant

    Immanuel Kant
    Immanuel Kant va ser un filòsof i científic prussià de la Il·lustració. Va ser el primer i més important representant del criticisme i precursor de l'idealisme alemany. És considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal.
    "La felicitat no és un ideal de la raó, sinó de la imaginació".
    (criticisme/l'imperatiu categoric, etica formal)
  • Jeremy Bentham

    Jeremy Bentham
    Jeremy Bentham fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme, una etica teleologica, val a dir, una etica que considera que la finalitat de l'accio humana, i especificament la felicitat que s'aconsegueix a traves de les accions humanes, esta vinculada a la realització d'accions utils per a un major nombre de persones.
  • Friedrich Wilhelm Nietzsche

    Friedrich Wilhelm Nietzsche
    Friedrich Nietzsche va ser un filòsof, poeta en prosa, crític cultural i filòleg l'obra del qual ha exercit una profunda influència en la filosofia contemporània.
    "Tot allò que es fa per amor, es fa més enllà del bé i del mal"
    (nihilisme/subjectivisme)
  • Thomas Nagel

    Thomas Nagel
    Nascut a Belgrad l'any 1937, es ara un profesor d'universitat a NYU de Dret i Filosofia. És conegut per la seva crítica dels estudis reduccionistes sobre la ment. Ha treballat mes en filosofia de la ment, filosofia politica i etica.
    (empirisme)
  • Xavier Rubert de Ventós

    Xavier Rubert de Ventós
    Xavier Rubert de Ventós és un filòsof i professor universitari, catedràtic emèrit d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, escriptor i polític català.
  • Fina Birules

    Fina Birules
    Fina és professora de Filosofia a la UB. La seva tasca de recerca s'ha articulat al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció; i qüestions de teoria feminista i estudi de la producció filosòfica femenina, amb especial atenció a l'obra de Hannah Arendt i d'altres filòsofes del segle xx, activitat que desenvolupa en el marc del seminari «Filosofia i Gènere».
  • Bertrand Russell

    Bertrand Russell
    Russell fou un matematic i filosof gal·les. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lògica. Molts troben en Russell una mena de profeta de la vida creativa i racional. Així mateix, fou un important polític liberal i activista pacifista. Juntament amb Gottlob Frege, un dels fundadors de la filosofia analítica.
    (Filosofia analítica, lliurepensament i filosofia occidental)
    "La història del món és la suma del que hauria estat evitable."
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    Hannah Arendt fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat. La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust.
    "No hi ha pensaments perillosos, pensar és per si mateix el perillós."
    (Filosofia política i fenomenologia)
  • Simone De Beauvoir

    Simone De Beauvoir
    Simone De Beauvoir fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa. El seu pensament s'enmarcava en la corrent filosofica de l'existencialism, i la seva obra "El segon sexe" es considera fundamental en l'historia del feminisme.
    "Que res ens limiti. Que res ens defineixi. Que res ens subjecti. Que la nostra llibertat sigui la nostra propia substancia" "