Filosofia; eix cronològic

TALES DE MILET (625 aC - 546aC)

625 BCE

Tales de Milet va ser un presocràtic iniciador de la filosofia occidental, havent fundat l’escola de Milet.
La seva teoria aclama que l’origen de l’univers (arkhé) provenia de l’aigua. Defenia aquesta teoria, ja que l’aigua envolta tot el món i es presenta en els tres estats d'agregació de la matèria (sòlid, líquid i gasós). A part que intervé en tots els processos vitals.
Defenia la tesi de l'hilozoisme, dient que les matèries estan animades.

PITÀGORES (570 aC - 490 aC aprox.)

570 BCE

El filòsof presocràtic grec Pitàgores va néixer a Samos. Aquest fundà una escola de tarannà místic-religiós i filosòfic-polític que es centrava en la música i en les matemàtiques.
La seva teoria filosòfica deia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques, ja que havia estat educat en l'estudi de matemàtica i això feia que els pitagòrics creguessin que totes les coses eren números a part de creure que tot el cosmos és una gamma i un número.

HERÀCLIT (535 aC - 470 aC)

535 BCE

Heràclit fou un filòsof presocràtic grec nascut a Efes. Heràclit va escriure una obra on feia una recopilació de les seves sentències; menyspreava la majoria.
La seva teoria filosòfica deia que el món ni ha sigut creat per Déu ni l'home, sinó que és i serà eternament un foc viu que s’encén i s’apaga d'acord amb les lleis. Tenia la creença que el món experimentava un procés de continu naixement i destrucció; res podia escarpa d'aquest.

PARMÈNIDES (510/515 aC - 470 aC)

510 BCE

Parmènides fou un filòsof grec nascut a Elea.
La seva filosofia tenia com objecte el concepte de “ser”, el qual és etern, immutable i indivisible.
Defenia aquesta filosofia dient que, el “ser” no podia haver sigut creat, ja que si fos així, abans de la seva creació era un “no-ser”, és a dir, no existia.
La seva filosofia no podia ser ignorada. Va marcar decisivament pensaments posteriors com ara l’ontologia i la metafísica. És per això que és considerat com un dels filòsofs més importants.

GÒRGIES (487 aC - 391/388 aC)

487 BCE

Gòrgies fou sofista grec, nascut a Sicília.
Va escriure una obra anomenada “Sobre la naturalesa i sobre el ser i el no-ser”, atacant a la postura eleàtica, i defensant l’escepticisme.
La filosofia de Gòrgies és nihilista i està expressada en tres proposicions: res existeix; si alguna cosa existeix, no pot ser coneguda; si alguna cosa existeix i pot ser coneguda, no pot ser comunicada.

PROTÀGORES (481 aC - 411 aC)

481 BCE

Protàgores fou un filòsof grec nascut a Abdera, sent un dels principals exponents del moviment grec, considerat el més important dels sofistes de l’Antiga Grècia i el primer filòsof a promoure el subjectivisme (en sostenir que la interpretació de qualsevol experiència, o qualsevol cosa, està condicionada per l'individu).
Segons la seva teoria filosòfica relativista no hi ha veritats absolutes, perquè tot està condicionat pel context, el temps i el lloc on cada esdeveniment succeeix.

SÒCRATES (469 aC - 399 aC)

469 BCE

Sòcrates fou un filòsof grec nascut a Atenes, considerat el fundador de la filosofia occidental.
Aquest va desenvolupar la teoria epistemològica. Tanmateix, va contribuir amb el seu mètode socràtic, que serveix per investigar especialment els conceptes morals claus, com ara el bé o la justícia. Aquest consta de tres fases: la fase del prejudici, la maièutica, i l'alétheia:

PLATÓ (07/05/427 aC - 347 aC)

427 BCE

Plató va ser creador d’un sistema i d’un mètode d'exposició filosòfic, això el converteix en un dels filòsofs més influent.
La teoria filosòfica de Plató divideix el món en dues realitats: món sensible i món intel·ligible. El món sensible és el format per les coses materials, per allò que podem percebre amb els sentits. D'altra banda, el món intel·ligible seria un món immaterial, on es troben l'essència de totes les coses, les idees.

ARISTÒTIL (384 aC - 322 aC)

384 BCE

Aristòtil fou un filòsof grec, considerat fundador de la lògica. La seva filosofia es presenta com una crítica a les idees platòniques i volia substituir la visió idealista platònica a una basada en el sentit comú i l'experiència. Afirmava que l'home coneix per mitjà dels sentits, també va admetre que la realitat és canviant, que el vertader coneixement és saber identificar la substància de cada cosa.
També digué que l'experiència és la font del coneixement.

EPICUR (341 aC - 270 aC)

341 BCE

Epicur va ser el fundador l'any 311 aC del Jardí, una escola de l’epicureisme.
La seva filosofia era oposada a la platònica i l'aristotèlica. La seva idea era que no hi ha res més enllà de la realitat i el món sensible, per tant, negava la immortalitat de l’ànima. També deia que per tenir una vida feliç havies d’acumular la quantitat més gran de paler a la vegada que reduïes el màxim dolor.

SÈNECA (8 aC - 65 dC)

8 BCE

Va ser un filòsof estoic i escriptor llatí, nascut a Còrdova. Fou conegut per les seves obres de caràcter moral. La seva filosofia ens mostra el sentit d’obrar bé en concordança amb una moral que busca assolir la felicitat. A Sèneca li interessava més la filosofia com forma de vida que com a especulació teòrica.

SANT AGUSTÍ D'HIPONA (13/11/354 - 28/08/430)

354

Sant Agustí d’Hipona, també reconegut com una de les figures més importants de la filosofia cristiana de l’antiguitat, va néixer a Tagaste, avui en dia situat a Algèria. Es traslladà a Roma, i és aleshores quan va llegir alguns autors neoplatònics, els quals van obrir camí, juntament amb la conversió al cristianisme, a les noves idees filosòfiques que marcaren la seva vida. Tot el seu pensament, a partir d’aquest instant es centrarà a trobar un punt d’equilibri entre la fe i la raó.

SANT TOMÀS D'AQUINO (1225 - 07/03/1274)

1225

Tomàs d’Aquino, filòsof i teòleg, fou fill d’una de les famílies aristòcrates més influents d’Itàlia. Estudià a Montecassino, on posteriorment continuà amb la carrera eclesiàstica. Seguidament, es traslladà a Nàpols, on seguí estudiant.
Aquest filòsof fou reconegut per resoldre la crisi produïda per l’averroisme en la fe i pensament cristià. Afirmà que la filosofia i la teologia són doctrines diferents, però tenen la capacitat de complementar-se.

GUILLEM D'OCCAM (1285 - 10/04/1347)

1285

Guillem d’Occam, nasqué a Anglaterra, i és una de les figures més importants de l’Escolàstica.
La filosofia de Guillem d’Occam accentua el poder de Déu, donant un paper secundari a la raó, és per aquest motiu que, la filosofia i la teologia, anteriorment unides per Tomàs d’Aquino, s’independitzaran l’una de l’altre amb l’arribada de l’època moderna.
Podem dir que els principis següents són els que marquen la seva filosofia;
a) Principi d’economia
b) Principi empirista
c) Principi voluntarista

DESCARTES (31/03/1596 - 11/02/1650)

Mar 31, 1588

Descartes va néixer a França, i es convertí en el filòsof francès més destacat, pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme.
El Mètode Cartesià es basa a dubtar de cada idea que pot ser dubtada.
Descartes estableix el dubte: només es pot dir que l'existència de tot allò que existeix és per mitjà de tot allò que pot ser provat. Els motius del dubte són:
1. La poca fiabilitat dels sentits.
2. La possible confusió entre el somni i la vigília.
3. El geni maligne.

LOCKE (29/08/1632 - 28/10/1704)

Aug 29, 1632

Fou un empirista anglès i un dels iniciadors del liberalisme polític, nascut l'any 1632 a Wrington.
Locke exposa en la seva teoria que uns objectius ben definits milloren el rendiment de millor manera que uns objectius no precisos.
També sostenia que la ment humana era una tabula rassa que adquiria coneixements per mitjans de l'observació i el raonament.

HUME (07/05/1711 - 25/08/1776)

May 7, 1711

Hume fou un filòsof empirista escocès.
Va ser un dels pensadors de major influència, a més de ser una figura màxima de la il·lustració anglesa.
Escrigué el "Tractat sobre la naturalesa humana", publicat en 2 volums.
Aquest filòsof sostenia que tot coneixement procedeix de l'experiència; sigui de l'experiència externa, íntima, l'auto experiència. És a dir, estava relacionat amb l'empirisme.

KANT (22/04/1724 - 12/02/1804)

Apr 22, 1724

Va néixer a Königsberg. Va ser un filòsof alemany de molta influència en el pensament a escala general i global.
La seva teoria ens expressa de la següent manera: "Si alguna cosa és o no un objecte de la raó pura pràctica, és només la distinció de la possibilitat o impossibilitat de voler l'acció per la qual, si tinguéssim la facultat (cosa sobre la qual ha de jutjar l'experiència), un cert objecte seria realitzat".

KARL MARX (05/05/1818 - 14/03/1883)

May 5, 1818

Karl Marx fou un revolucionari, economista, historiador, filòsof i periodista alemany. Gràcies a la influència de les idees de Hegel, va optar per dedicar-se exclusivament a l’estudi de la filosofia.
Del seu pensament, podem ressaltar l’orientació materialista, a part de dir que d'aquest mateix esdevingué el marxisme, teoria econòmica, social, i política que afirma que les societats humanes avancen gràcies als conflictes entre classes. També exposa que la lluita és el motor de la història.

FRIEDRICH NIETZSCHE (15/10/1844 - 25/08/1900)

Oct 15, 1844

Friedrich Nietzsche va néixer a Röcken, Alemanya. Això no obstant, es traslladà a Naumburg, on començà els seus estudis.
La filosofia de Nietzsche és crítica radical a les bases de la cultura occidental; dient que aquesta es basava en una religió, una moral que havien suplantat els valors més humans. També podem entendre la seva filosofia com a un intent de superació, de veure més enllà d’aquesta cultura que critica i qüestiona; dona molta importància al pensament i esperit crític.

SIGMUND FREUD (06/05/1856 - 23/09/1939)

May 6, 1856

Sigmud Freud fou un metge neuròleg txec a qui se li atribueix la invenció de la psicoanàlisi.
Freud donà explicació a la forma que té la ment humana d’operar; va proposar la teoria de l'allò, el jo i el superjò.
En resum, la figura de Sigmund Freud i els seus avanços marcaren un abans i un després en l’enteniment dels processos mentals de les persones, a part d'assentar les bases de la psicoanàlisi.

JOSÉ ORTEGA I GASSET (09/05/1883 - 18/10/1955)

May 9, 1883

José Ortega y Gasset fou un filòsof i assagista espanyol reconegut pel seu pensament filosòfic i la seva obra literària.

Es basa molt en el vitalisme, però durant la seva vida passa per moltes etapes de pensament, com ara l'objectivista, la perspectivista i finalment la raciovitalista.
Ell considera que és possible copsar la realitat, i que, per tant, la veritat d’aquesta ha de ser entesa fora del temps i l’espai.

MARTIN HEIDEGGER (26/09/1889 - 26/05(1975)

Sep 26, 1884

Martin Heidegger fou un filòsof alemany. Cursà la carrera de filosofia a la universitat de Freiburg, on va ser deixeble de Husserl, i on va exercir com a catedràtic.
Cal destacar els conflictes que tingué amb el moviment del Nacionalsocialisme; aquestes circumstàncies marcaren la seva vida fins a la seva mort.
La filosofia de Heidegger, o filosofia heideggeriana està enfocada a l’estudi de l’existència humana i tot el que envolta al ser.

HANS GEORG GADEMER (11/02/1900 - 13/03/2002)

Feb 11, 1900

Gadamer fou un filòsof alemany, i professor de diverses institucions de gran prestigi. La seva formació començà enfocada en l’estudi del pensament grec, i estigué influenciat per la branca de la fenomenologia. També fou deixeble de Husserl i de Heidegger.
Cal dir que la seva tendència s'assembla a la de Nietzsche, Husserl i Heidegger. Tanmateix, la seva investigació es centra a l’estudi de les condicions humanes per interpretar i comprendre, molt lligada a l’hermenèutica.

MARÍA ZAMBRANO (22/04/1904 - 06/02/1991)

Apr 22, 1904

María Zambrano fou una filòsofa i escriptora espanyola de gran rellevància en el que és la filosofia contemporània, en especial en el corrent del “pensament de la raó poètica”. La seva obra és poètica i reflexiva, en la qual es mostren les seves idees i raonaments.
Els temes més recurrents són l'espiritualitat, la mística, la religió, la recerca d’un lloc de pertinença, l’exili… relacionà també molt la història amb la identitat humana.

JEAN-PAUL SARTRE (21/06/1905 - 15/04/1980)

Jun 21, 1905

Jean-Paul Sartre fou un novel·lista, dramaturg i filòsof parisenc. Té un primer contacte amb el món de la filosofia gràcies a la seva estada a Berlín (1933-1934) on s’endinsa a la fenomenologia de Husserl.
És conegut per ser el pare de l’existencialisme; aquest moviment diu que l’home no és cap altra cosa que el que ell es fa ser. És a dir, l’home interpreta, i a partir d’aquesta interpretació, raona i adquireix coneixement.

HANNAH ARENDT (14/10/1906 - 04/12/1975)

Oct 14, 1906

Hannah Arendt fou una filòsofa i politòloga mig alemanya mig estatunidenca. El seu treball fou de gran influència en un gran ventall d’àmbits com la política, la filosofia, l’ètica i la teoria social.
En la seva teoria podem trobar conceptes com “la banalitat del mal”, que fa referència a la força política i com ens pot arribar a afectar a nosaltres i als nostres drets humans. Com també conceptes com “la pluralitat com a condició humana”.

JÜRGEN HABERMAS (18/06/1929)

Jun 18, 1929

Jürgen Habermas és un filòsof, teòric polític i sociòleg alemany. És conegut com un dels pensadors més influenciadors de la filosofia contemporània; tanmateix, com el creador de la “teoria de l’acció comunicativa”
Aquesta es centra en la importància que suposa la comunicació humana per a la construcció de la realitat social, a part de l’entesa entre persones.