Filosofia

Homer i Hesíode

700 BCE

Van escriure bona part de la mitologia grega

Tales

624 BCE

Pensava que l'origen de la vida era l'aigua i va calcular l'alçada d'una piràmide amb la seva ombra. També parlava de deus, però no els mateixos que Homer.

Anaximandre

610 BCE

Pensava que el nostre món és només una petita part d'un immens conjunt de mons que neixen i moren en allò que ell va anomenar l'Indefinit.

Xenòfanes

570 BCE

Criticava la mitologia d'Homer i Hesíode perquè pensava que els deus que havia imaginat, s'assemblaven massa als humans i eren igual d'egoistes i traïdors, "l'home va crear als deus a imatge seva", va dir.

Anaxímenes

570 BCE

A diferencia de tales creia que l'origen de totes les coses eren l'aire o el vapor, ja que pensava que l'aigua era aire condensat, i que quan es condensava encara més en convertia en terra.

Parmènides

540 BCE

Ell pensava que tot el que existeix ha existit des de sempre, res no pot venir del no res, també creia que res pot convertir-se en una cosa que no és, va triar fiar-se de la raó.

Heràclit

540 BCE

Pensava que el canvi constant era la principal característica de la natura, tot flueix.

Empèdocles

490 BCE

Ell pensava que tant Heràclit com Parmènides, tenien raó en una de les seves premisses i que s'equivocaven en l'altre.

Sòcrates

470 BCE

Va ser mestre de plató, a diferencia dels sofistes ell ensenyava a la gent a cambi de res

Demòcrit

462 BCE

Va dir que les transformacions de la natura no es deuen als canvis. Va veure que esta tot fet de coses petites que va anomenar àtoms.

Plató

428 BCE

Va fundar la seva propia academia. Ell també pensba que les coses flueixen, al igual que els pre-sòcratics, es preocupava de les coses eternes i immutables.

Diògenes

412 BCE

Va ser el cínic més conegut i deixeble de Antistenes, ell era feliç només vivint en un barril.

Antístenes

400 BCE

Va ser un dels alumnes de Sòcrates

Aristòtil

384 BCE

Va entrar a l'acadèmia de Plató el seu major interès era la natura, va fer-se així el primer biòleg d'Europa. Ell usava els sentits per estudiar la natura, no la raó.

Epicur

341 BCE

Va fundar una escola de filosofia a Atenes, va desenvolupar l'ética del plaer, i la va combinar amb la teoria de Democrit

Plotí

205 BCE

Va estudiar la filosofia a Alexandria, va excercir una gran influencia sobre la teologia cristiana.

Ciceró

106 BCE

Va dir que Sòcrates va baixar la filosofia del cel a la terra.

Sant Agustí

354

Va ser el primer filosof medieval

Sant Tomàs d'Aquino

1225

Va ser el filòsof més important i més gran de l'edat mitjana

Giordano Bruno

1548

Va defensar que Déu formava part de la natura i va dir que l'espai de l'univers és infinit.

Descartes

Jan 1, 1596

Descartes és conegut pel seu enfocament en el dubte metòdic, el seu dualisme ment-cos, el seu mecanicisme i la seva defensa del racionalisme com a mètode per obtenir coneixement segur i veritable.

Angelus Silesius

1624

Va dir, quan jo era, deu no era, quan deu és, jo no soc. Va expressar que una gota d'aigua es perd quan arriba al mar.

John Locke

1632

Locke creia en la importància de l'experiència sensorial per adquirir coneixements, defensava els drets individuals i promovia la idea d'un govern limitat pel consentiment dels governats.

Berkeley

1685

Berkeley pensava que la realitat era dependent de la percepció i que la ment divina era la base de tota la realitat percebuda.

David Hume

1711

David Hume va ser un crític radical del coneixement humà, qüestionant les nostres idees fonamentals sobre la causalitat, la identitat personal i la religió, i promovent un enfocament escèptic cap a aquestes qüestions.

Jean-Jacques Rousseau

1712

Rousseau defensava la llibertat individual, la igualtat social i la primacia de la voluntat general a la presa de decisions polítiques. La seva obra va influir en moviments polítics i socials posteriors, com ara el romanticisme i el liberalisme democràtic.

Immanuel Kant

1724

Immanuel Kant és conegut per la seva distinció entre el món fenomènic i el noumènic, la seva teoria del coneixement i la seva ètica basada en l'imperatiu categòric. La seva filosofia ha tingut un impacte durador en àrees com epistemologia, ètica, metafísica i política.

Hegel

1770

Hegel va ser un filòsof que va desenvolupar una filosofia sistemàtica i dialèctica que abordava qüestions fonamentals sobre la naturalesa del coneixement, la història i la política. La seva obra ha tingut una influència duradora en una varietat de camps, i el seu enfocament dialèctic ha estat adoptat i adaptat per filòsofs i pensadors posteriors.