Filosofia timeline.

(625 - 545)
Corrent: Presocràtics
Obra: Astrología náutica
Tales va ser un filòsof i matemàtic grec, un dels tres filòsofs de Milet, on va viure i morir. Va ser l'iniciador de l'escola Milet i va mesurar l'alçada d'una piràmide a partir de la seva ombra

(610 - 547 a.C)
Corrent: Presocràtics
Obra: On nature
Anaximendre va ser un altre dels filòsofs grecs de Milet, també era alquimista. Deixeble del fundador Tales de Milet. Un dels primers filòsofs de l'escola jònica.

(570- 480 a.C)
Corrent: Presocràtics
Obra: Il frammenti Va ser un filòsof i poeta grec nadiu de Colofó. Es conserven només 120 versos de la seva obra, que es pot inferir, però, gràcies a les cites d'altres autors. Els fragments corresponents a una elegia consten de crítiques als rics cobdiciosos

(570 - 525 a.C)
Corrent: Presocràtics
Obra: Periphyseo Anaximenes va ser un filòsof grec contemporani de Tales, ens presenta com a astrònom, i ocupat a estudiar la natura i el moviment dels cossos celestes. Últim representant de l'escola Milet.

(544 - 360 a.C)
Corrent: Cínics Antístenes va ser un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom. Va fundar l'escola dels cínics. Va florir durant el segle IV aC. La seva mare era tràcia o frígia. Increpat per no ser purament grec, va contestar que la Gran Mare era també frígia.

(540 - 480 a.C)
Corrent: Presocràtics
Obra: On the order of nature
Parmènides va ser un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de Xenòfanes, mestre de Zenó d'Elea i, sembla, mestre de Melissos. Considerat per molts el seu més important membre, Parmènides pertany a l'escola d'Elea.

(540 - 480 a.C)
Corrent: Presocràtics
Obra: The cosmic fragments
Heràclit va ser un filòsof considerat de l'escola jònica, Va ser deixeble d'Hipàs de Metapont (un pitagòric) i de Xenòfanes de Colofó (un eleàtic). Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual va ser (al mateix temps que Sòcrates) un dels mestres de Plató. Va viatjar de jove i durant un temps va ser ermità, i en tornar a Efes li fou oferta la màxima magistratura de la ciutat, però la va transferir al seu germà.

(500 - 428 a.C)
Corrent: Presocràtics
Obra: Testimonianze e frammenti Anaxàgores va ser un filòsof grec natural de Clazòmenes. Als vint anys, va anar a Atenes on va viure 30 anys. Va ser mestre de Pèricles i també d'Aspàsia de Milet. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest, fou processat i condemnat per afirmar que "el Sol és una mena de pedra incandescent" i va ser condemnat a l'exili. Va anar Làmpsac, on va morir als 72 anys. Finalment, va ser enterrat amb honors.

(490 - 430 a.C)
Corrent: Presocràtics
Obra: Empedocles, the extant fragments Empedòcles va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. La seva obra, que es conserva fragmentàriament, és escrita en hexàmetres.
Va intentar establir la igualtat política i va afavorir els pobres perseguint els aristòcrates. Li van oferir el títol reial, que va refusar. Era també un orador brillant.

(485 - 410 a.C)
Corrent: Presocràtics
Obra: Teetet
Protàgores va ser un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera. Partint d'Heràclit, pensa que tot està regit per una influència permanent de partícules i que el moviment no és possible sense l'existència de contraris. És per això que veu l'oposició i la contradicció com els veritables principis de la realitat, de manera que l'ésser efectivament real és aquell que es manifesta pels nostres sentits.

(470 - 399 a.C)
Corrent: Naturalista/idealista
Sòcrates va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va ser mestre de Plató , qui va tenir a Aristòtil com a deixeble, sent aquests tres els representants fonamentals de la filosofia de la Antiga Grècia.
Sòcrates va ser figura principal de la transformació de la filosofia grega en un projecte continu i unificat.

(460 - 370 a.C)
Corrent: Presocràtic
Obra: I primi atomisti: raccolta di testi che riguardano Leucippo e Democrito Va ser un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

(439 - 366 a.C)
Corrent:Cirenaic
Va ser un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene. Es considera un dels tres filòsofs socràtics menors, amb Antístines i Euclides, i representa l'aspecte sensista i subjectivista de la percepció. Va ser el primer a situar el plaer com a principi de valoració moral.

(422 - 347 a.C)
Corrent: Platonisme
Obra: La república(La més important) Plató va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.
Va desenvolupar un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que va gaudir de gran popularitat entre les elits greco-romanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat "el socràtic major".

(400 - 325 a.C)
Corrent: Estoic
Obra: Vite e dottrine dei più celebri filosofi També anomenat Diògenes el Cínic , va ser un filòsof grec pertanyent a l'escola cínica . Va néixer a Sinope , una colònia jònia del mar Negre. No va arribar a la posteritat cap escrit; la font més completa de la qual es disposa sobre la seva vida és l'extensa secció que Diògenes Laerci li va dedicar en el seu Vides, opinions i sentències dels filòsofs més il·lustres .

(384 - 322 a.C)
Corrent: Platonisme
Obra: Metafísica
Va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle XVI.
Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. A més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests.

(341 - 270 a.C)
Corrent: Hedonista/Epicurisme
Obra: Letter to Menoeceus Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística. Se'l sol considerar un hedonista. Defensava per exemple els plaers del ventre com a estil de menjar i de viure.

(341 - 270 a.C)
Corrent: Estoic
Va ser un filòsof grec, fundador de l'estoïcisme. Va néixer a Cítion (Citium), a Xipre. Va ser deixeble sobretot del filòsof cínic Crates de Tebes, però també del megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre d'altres. El seu pensament agafa elements d'Heràclit i Plató, i alguns d'Aristòtil, i combat sobretot l'escola contrincant del seu temps: la d'Epicur.

(4 a.C - 65 d.C)
Corrent: Humanista
Obra: Octavia
Va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

(205 - 270)
Corrent: Neoplatonisme
Obra: Ennèades
Va ser el principal filòsof del neoplatonisme.
L'obra de Plotí és en essència un "gran i original" comentari de les obres de Plató, d'una forma molt més estructurada de com ho va fer Filó d'Alexandria. Atret per l'idealisme platònic, va desenvolupar la seva filosofia incorporant-hi elements cristians amb idees filosòfiques gregues i orientals.

(1225 - 1274)
Corrent: Realisme
Obra: Summa teològica
Va ser un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.
Hi ha hagut pocs estudis de Sant Tomàs d'Aquino com a personatge històric, en part per l'interès de l'Església de presentar-lo com a personatge atemporal.

(1433 - 1494)
Corrent: Humanista
Obra: Platonic theology
Va ser un humanista italià del Renaixement.
Va ser el difusor de les teories neoplatòniques. Des de Florència, va traduir les obres completes de Plató i Plotí i va congregar en la seva Acadèmia una minoria aristocràtica.

(1548 - 1600)
Corrent: Renaixentista
Obra: De umbris idearum
Va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Les seves teories cosmològiques van superar el model copernicà, ja que va proposar que el Sol era simplement un estel i que l'univers havia de contenir un infinit nombre de mons habitats per animals i éssers intel·ligents.

(1561 - 1626)
Corrent: Empirista
Obra: Novum Organum
Va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès. Va ser ordenat cavaller el 1603, nomenat Baron Verulam el 1618, i nomenat 1r Vescomte de Sant Albans el 1621, títols nobiliaris que es van extingir abans de la seva mort. Francis Bacon és considerat per alguns analistes com l'iniciador del moviment filosòfic de l'empirisme britànic.

(1588 - 1679)
Corrent: Empirista
Obra: De cive
Va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. Va popularitzar la frase Homo homini lupus est (l'home és un llop per a l'home), influït per la situació del seu país, immers en la Guerra Civil anglesa, que subratlla la seva visió negativa de les interaccions socials

(1596 - 1650)
Corrent: Racionalisme
Obra: Discurs del mètode
Va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica.

(1689 - 1755)
Corrent: Il·lustració
Obra: Cartes perses
Va ser un filòsof francès del Segle de les Llums.
Montesquieu escomet la tasca científica de descriure la realitat social segons un mètode analític i "positiu" que no es deté en la pura descripció empirista de fets, sinó que intenta organitzar la multiplicitat de dades de la realitat social en un reduït nombre de tipus.

(1724 - 1804)
Corrent: Il·lustració
Obra: Crítica de la raó pura
Va ser un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària.

(1818 - 1883)
Corrent: Comunista
Obra: El Capital i Manifest comunista
Va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. Va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes. Marx va ser el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme, i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.

(1856 - 1939)
Corrent: Freudisme
Obra: La interpretació dels somnis
Va ser un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Va crear la psicoanàlisis. Freud va canviar el mode de fer de la psicologia, ja que abans d’ell els psicòlegs es limitaven a observar i descriure el comportament dels pacients. Freud va anar més lluny, va analitzar i explicar el perquè del comportament dels seus pacients.

(1883 - 1855)
Corrent: Existencialisme
Obra: O l'un o l'altre
Considerat el primer filòsof existencialista. Va escriure obres crítiques sobre les institucions religioses, ètica, psicologia i filosofia de la religió tot utilitzant metàfores, ironia i paràboles. Gran part dels seus escrits filosòfics tracten dels problemes de viure com un "individu singular", donant preferència a la concreta realitat humana sobre el pensament abstracte, i la importància del compromís personal.

(1844 - 1900)
Corrent: vitalista
Obra: Més enllà de el bé i de mal
va ser un filòsof, i filòleg alemany de segle XIX, considerat un dels filòsofs més importants de la filosofia occidental.
Nietzsche va escriure sobre temes tan diversos com el art , la filologia , la història... Va fer una crítica de la cultura i la filosofia occidental. Va meditar sobre les conseqüències del triomf del secularisme de la Il·lustració , expressada en la seva observació « Déu ha mort »

(1921 - 2002)
Corrent: política
Obra: Teoría de la justícia
Va ser un filòsof polític i moral estatunidenc, un dels més rellevants de la segona meitat del segle XX. Efectivament, la importància de Rawls està indestriablement lligada a la publicació, l'any 1971, d'una teoria de la justícia i a la concepció de la justícia com a equitat que hi va defensar